L’acte comptarà amb la participació d’Enric Morera, president de les Corts Valencianes, Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya, Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim, Xavier Serra, escriptor, i Enric Iborra, també escriptor i un dels fills del professor homenatjat.

Josep Iborra va nàixer a Benissa el 14 d’octubre de 1929. El 1948 es va traslladar a València per a estudiar Dret i Filosofia i Lletres. Va ser doctor en filologia romànica per la Universitat de València, amb la tesi “Humanisme i nacionalisme en Joan Fuster”.

Durant la seua estada a València va conéixer Fuster, Ventura i mon pare, i publicà a les revistes Verbo, Claustro i Pont Blau. Va ser professor de filosofia a l’institut Maria Enríquez de Gandia, on també va fer classes de valencià als alumnes que, voluntàriament, volien aprendre la nostra llengua. I també cursos per a mestres. El 1975 es traslladà a l’institut de Paterna i poc després s’incorporà a l’Institut de Ciències de l’Educació, de la Universitat de València, del qual n’esdevingué director adjunt, on organitzà els cursos de reciclatge de valencià per als docents. Posteriorment, entrà en el Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València, fins que es va jubilar.

El professor Iborra, un home d’una gran calidesa humana i d’un tracte amable i exquisit, va ser també un bon crític literari. Publicà els seus articles a les revistes Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps i Revista de Catalunya. Va rebre diversos premis, com el de la Mancomunitat de la Ribera Alta, el de l’Institut Interuniversitari de València o el de la Crítica de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià.

Es va morir, massa aviat, el 24 de febrer de 2011. Casualment, aquell dia em trobava jo a l’Alcúdia i amb mon pare vam anar a València a la missa de cos present.

El 30 d’abril passat, a la Fira del Llibre de València, en la presentació del llibre que Edicions 96 ha dedicat a mon pare (amb text de Miquel Puig i il·lustracions de Rafa Martínez), vaig tindre el goig de saludar l’esposa del professor Iborra i el seu fill Joaquim, que em van donar els tres volums que ara es presentaran al trinquet de Pelayo.

Amb la presentació de l’obra literària de Josep Iborra (a qui vaig tindre de professor de francés en primer de batxillerat), la Institució Alfons el Magnànim fa un acte de justícia, reconeixent l’intel·lectual valencià que sempre va treballar per la nostra llengua i la nostra cultura. Per això enguany la Generalitat del País Valencià li hauria de concedir l’Alta Distinció, per a honorar un dels homenots més il·lustres que hem tingut.

The post El professor Josep Iborra appeared first on VilaWeb.