El govern d’Aznar li va fer el favor al Partit Socialista d’indultar-li dos polítics, responsables de l’organització dels GAL. Sí, allò del terrorisme d’estat. I el Tribunal Suprem va mirar cap a una altra banda, cap a la banda extrema de la dreta, per a ser exactes.

El govern d’Aznar va guanyar el premi al nombre més gran d’indultats -5.948- per motius diversos, alguns d’ells condemnats per tortures, i el Tribunal Suprem va mirar cap a unes altres bandes, cap a totes les bandes equivocades, per a ser exactes.

El govern de Puigdemont va organitzar un referèndum per la independència, una votació que en alguns altres estats seria plenament democràtica, i el Tribunal Suprem espanyol va mirar en aquest cas les maneres de tancar a la garjola els polítics que va poder. I no va aconseguir de tancar-ne més perquè la justícia dels estats on viuen no ho va permetre.

El govern de Pedro Sánchez sembla que indultarà els presos polítics catalans que van organitzar la votació del primer d’octubre de 2017, i el Tribunal Suprem no ha mirat cap a una altra banda i s’ha emprenyat molt contra el govern que vol indultar-los.

The post El Tribunal Suprem que no sabia cap a on mirar appeared first on VilaWeb.