Ha estat el president de l’Associació Amics del Papa Luna de Peníscola, Juan Bautista Simó, qui ha defensat la restitució de Pere de Luna, per mitjà de la documentació que avala aquesta restitució, i que s’ha presentat al Vaticà, a la Congregació de la Doctrina de la Fe.

Cal recordar que el 1411 el papa Luna, amb la seua cúria, s’instal·là a Peníscola, convertint aquesta vila del Baix Maestrat en ciutat pontifícia. D’aquesta manera, el castell de Peníscola, juntament amb Avinyó i Roma, han estat al llarg dels segles, les tres ciutats que han acollit un papa i la seua cúria.

Va ser a la mort del papa Climent VII (escollit pels cardenals francesos que s’oposaven a l’altre papa, Urbà VI) quan els cardenals elegiren Pere de Luna, qui prengué el nom de Benet XIII. Aquest papa, que coneixia i estimava el Santuari de Montserrat molt més que el seu predecessor, duplicà els esforços per decantar-lo a la seua obediència, ja que el nostre Monestir, amb el prior Vicent de Ribes, es trobava adherit  a la causa dels papes de Roma. Fins i tot després del pas oficial de l’Església catalana i de la Corona d’Aragó (amb el rei Martí l’Humà) a l’obediència a Avinyó, Montserrat continuà mantenint la fidelitat a Roma.

Amb la mort del prior Vicent de Ribes en 1408, quedà eliminat el principal obstacle perquè Montserrat entrara en l’òrbita de Benet XIII, canviant l’obediència a Roma per la d’Avinyó. Així, una vegada Montserrat va passar a  la fidelitat a Pere de Luna, el papa l’omplí de privilegis i li concedí la independència respecte de Ripoll. El 10 de març de 1409, Benet XIII nomenà Marc de Vilalba (que era abat de Ripoll) primer abat de Montserrat i l’endemà expedí la butla que transformava l’antic priorat de Montserrat en abadia independent de Ripoll.

El P. Cebrià Baraut, monjo i historiador, en la seua obra Benet XIII i el monestir de Montserrat, destacava que el papa Luna en erigir l’abadia fixà ‘en dotze el número de monjos, preveres, ermitans i donats’ que havien de residir a Montserrat. A més, el papa atorgà ‘a l’abat i als seus successors, l’ús de les insígnies pontificals’ i reservà als monjos ‘la facultat d’elegir el propi prelat’, tot i que l’abat de Ripoll disposaria de sis vots electorals.

El contacte de Pere de Luna amb Montserrat es va produir després de la seua elevació al papat (28 de setembre de 1394). Segons el P. Baraut, la vinguda de Benet XIII al nostre monestir cal relacionar-la amb la visita que el papa Luna va fer a Barcelona el 1409, amb l’objectiu de beneir el nou matrimoni del rei Martí l’Humà amb Margarida de Prades, el 17 de setembre i on Sant Vicent Ferrer digué la missa.

Després d’uns mesos a Barcelona, el 18 de juny de 1410 Benet XIII assistí a l’enterrament del rei Martí i aquell mateix dia abandonà la ciutat, camí de Montserrat.

Una prova del gran afecte que el papa Luna sentia pel nostre monestir, va ser quan el 21 de juny de 1410 pujà la muntanya per venerar la Mare de Déu. El papa Benet XIII entrà al Montserrat que tants anys havia desitjat amb tots els honors, amb quatre cardenals que li eren fidels i la seua cúria pontifícia: ‘Anno Domini 1410, die 21 junii, dominus papa Benedictus XIII fuit personaliter, cum quator cardinalibus et tota ejus curia romana in monasterio Montiserrati.’

Un vell calendari-necrològic del nostre Arxiu, qualifica la visita del papa Luna a Montserrat com un ‘esdeveniment notable’, segons el P. Anselm M. Albareda, monjo i historiador, en la seua Història de Montserrat. El papa Luna, que passà al nostre monestir tot el dia 22, abans d’eixir en direcció a Tarragona, oferí a la Mare de Déu una preciosa creu de plata amb peu de cristall.

Segons el P. Albareda, ‘podem creure que l’acollida fou cordial i fervorosa, ja que l’abat Marc de Vilalba, el primer abat de Montserrat, havia estat elegit per ell’ i, evidentment els monjos que continuaven fidels al papa de Roma, se n’havien anat de Montserrat en morir el prior Vicent de Ribes.

A part de la dignitat abacial conferida al nostre monestir, Benet XIII annexionava els priorats de Sant Sebastià dels Gorgs i de Santa Cecília a la nova abadia i autoritzava els monjos i preveres residents ‘a administrar lliurement i vàlidament els sagraments als fidel’ durant la seua estada al monestir. Així mateix, el papa Luna concedia ‘diverses indulgències als pelegrins que visiten el santuari de Montserrat’ i també a ‘rebre, sense haver de demanar cap llicència a ningú, les almoines i donacions fetes a l’església o a l’hospital de Montserrat’, que era el lloc on s’acollien els pelegrins.

Peníscola (que el 2011 celebrà els sis-cents anys que acollí el papa Luna) i Montserrat, tenen en comú la figura de Benet XIII, que conferí al priorat montserratí la dignitat abacial.

The post El Vaticà rehabilitarà el papa Luna? appeared first on VilaWeb.