Per altra part, i en un nou atac al castellà, el Tribunal Suprem ha prohibit d’utilitzar la llengua de Cervantes en les comunicacions que el govern de Castella-Lleó fa amb els governs autonòmics de Múrcia, Andalusia, la Rioja, Ceuta, Melilla, Cantàbria, Extremadura, Canàries i Castella-La Manxa. El Tribunal Suprem ha desestimat l’incident de nul·litat promogut pel govern castellanolleonès i per això aquest govern no podrà comunicar-se en castellà amb les autonomies del mateix àmbit lingüístic. Amb tot, els serveis jurídics del govern de Castellà-Lleó presentaran un recurs d’empara una vegada el Tribunal Suprem espanyol ha refusat l’incident de nul·litat contra la resolució que prohibia que el govern de Castella-Lleó es comunicara en castellà amb les institucions autonòmiques de Castella-La Manxa, Múrcia, Cantàbria, la Rioja, Canàries, Andalusia, Extremadura, Ceuta i Melilla. Per això el govern de Castella-Lleó portarà al Tribunal Constitucional espanyol el veto a l’ús del castellà en les comunicacions d’aquest govern amb els altres governs autonòmics que comparteixen la mateixa llengua.

Per la seua part, el PP de Castella-Lleó ha celebrat la decisió del Suprem i el diputat d’aquest partit, Jorge Bellver, ha declarat: ‘És una garrotada importantíssima, ja que el Tribunal Suprem diu que el castellà, el murcià, l’andalús, l’extremeny, el ceutí, el melillenc, el canari i el riojà són legalment llengües diferents en territoris diferents’.

Qualsevol persona amb dos dits de front veuria l’estupidesa i el ridícul que hauria fet el Tribunal Suprem (està investit per la gràcia de Déu?) si aquest ens judicial haguera decidit que els governs autonòmics que comparteixen el castellà no es pogueren comunicar entre ells en la llengua de Cervantes. I també, qualsevol persona amb trellat veuria com un despropòsit i una imbecil·litat que el col·legi de metges de Burgos s’oposara a l’obligatorietat de conèixer el castellà per poder exercir com a metge a Castella-Lleó. I pel contrari, quan es tracta del valencià, llengua que compartim amb catalans, balears, andorrans i els ciutadans de la Franja d’Aragó, tot s’hi val en l’odi que molts senten per la nostra llengua. Per això, encara hi ha algú que s’estranye que molts ens sentim incòmodes amb aquest estat que persegueix la nostra llengua?

És clar que els metges valencians i el Tribunal Suprem tenen una aliada en la campanya contra el valencià, un ‘cavall de Troia’ dins el Botànic, amb la consellera Gabriela Bravo afirmant que la salut està per damunt del valencià. També per damunt del castellà? La consellera Bravo admetria a un centre de salut de Torrent, Morella o la Vila Joiosa, un metge que no sabera castellà? O bé li exigiria el coneixement de la llengua de Cervantes?

Davant aquestes actituds absurdes dels metges valencians i del Suprem, el silenci de la jerarquia de l’Església valenciana és ben eloqüent i confirma la trajectòria de segles de menyspreu a la nostra llengua. Com s’haurien posat els bisbes valencians si s’haguera prohibit el requisit del castellà per als metges o si el Suprem haguera impedit que l’arquebisbat de València no poguera comunicar-se en castellà amb la Conferència Episcopal Espanyola!

The post Els metges valencians contra l’obligatorietat del castellà appeared first on VilaWeb.