Vaig conéixer Alfons Roig al Seminari diocesà de Montcada, en sisé de batxiller. D’aleshores ençà vam mantenir una amistat només interrompuda per la seua mort. Els últims quinze anys de la seua vida vaig ser al seu costat, al carrer de Sant Jacint de València i a l’Ermita de Llutxent, com a estudiant i com a cuidador quan calgué, com fan els fills amb els pares. Amb això vull dir que vaig conéixer l’Alfons molt bé i m’he trobat amb artistes, rectors, professors, tota mena de gent d’ací i de fora que l’estimà i l’admirà per la seua bonhomia, sensibilitat i saviesa. Vaig conéixer també Juan Genovés amb motiu d’una exposició antològica seua a Madrid, fa uns quaranta anys, i vaig ser testimoni de l’abraçada i de les mostres d’estima que es manifestaren en retrobar-se. I em pregunte per què Genovés, a noranta anys,  envesteix Alfons amb eixa contundència. El mateix Genovés parla d’una “València caïnita i envejosa” en comentar l’atac injust de què va ser objecte per part de Tomàs Llorens. És eixa l’explicació de tan greu acusació? Té enveja del professor que coneixia l’art modern i que fou estimat pels seus deixebles?

Des que s’ha començat per fi a parlar i a condemnar els execrables abusos a menors, moltes juguesques i acaronaments que els adults -familiars, rectors, mestres- feien als menuts d’una manera afectuosa i neta, hui podrien ser considerades de dubtoses intencions. Tinc la certesa que el que s’ha dit aquests dies sobre Alfons és fruit d’una interpretació errònia o d’alguna mena d’animadversió.

Ací, a l’ermita on visc, he assistit a trobades d’antics escolanets de la parròquia de Sant Joan de Ribera, ja majors i amb les famílies, que venien per demostrar-li agraïment i estima. És un fet que no s’adiu amb l’afirmació de Genovés quan diu que tot el barri coneixia els suposats abusos.

La meua família, germans i nebots, hem viscut amb Alfons i no hem mai vist res que no fos afecte mutu. I ara, ja adults, em pregunten què vol dir tot aquest enrenou. I, aclaparat com estic, no hi trobe cap explicació. Els dic que potser és una manera de vendre el llibre que ha encetat la polèmica. O que algú vol fer-se amb el prestigi d’Alfons tot robant-li’l. En tot cas, els dic, i ho dic a tothom, que mantinguem la memòria de l’home que estimàrem i que ens estimà, com queda escrit a la seua làpida al cementeri de Llutxent.

Eusebi Moreno. Hereu d’Alfons Roig

The post En defensa d’Alfons Roig appeared first on VilaWeb.