Recordem que el PP va clausurar, despòticament, els repetidors de TV3 al País Valencià i va obligar Acció Cultural del País Valencià a tancar Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Així, el PP atacava impunement la llibertat d’expressió, sense que els bisbes valencians protestaren per aquesta decisió del tot indecent. Ja m’imagine les manifestacions de protesta dels bisbes valencians i espanyols, si el govern haguera tancat la Cope.

Certament que aquella actitud de censura per part del PP no era nova, ja que des del gener de 2007 la Generalitat (també en mans del PP) va aconseguir tancar els repetidors de TV3 de la Carrasqueta, la Llosa de Ranes, Alginet i Morella, impedint que milers de valencians puguem veure una televisió que parla com nosaltres.

No he entés mai aquells que, en un món globalitzat, pretenen posar barreres a les ones de ràdio o de televisió, a no ser que el motiu d’eixa censura siga la por a la llibertat. Com és possible que una societat (i un govern com el del PP) que deia que defensava la llibertat com a base de la convivència i del progrés, negara la lliure difusió de les ones de ràdio o de televisió? Com s’entén que en ple segle XXI, alguns intenten alçar barreres per a interferir una televisió i una ràdio que parla la nostra llengua i que ofereix una programació atractiva, interessant i sense manipulació?

És per a poder continuar veient TV3, amb els repetidors impulsats per ACPV, que milers de ciutadans ens vam mobilitzar per a fer possible una Iniciativa Legislativa Popular (amb 670.000 signatures recollides) perquè s’aplicara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Aquest text estableix que els governs signants han de garantir (sense cap entrebanc jurídic) la recepció de ràdios i de televisions que comparteixen alguna d’aquestes llengües europees, encara que siguen administracions diferents. Cal dir que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries va ser signada el 1992 pel govern de Felipe González i ratificada pel Congrés de Diputats espanyol l’any 2000, amb José M. Aznar de president del govern espanyol i diputat.

Per què en ple segle XXI no s’afavoreix una televisió i una ràdio sense fronteres? O és que es pot frenar la lliure difusió de la nostra llengua? Com molt bé deia el batle de Morella el 2010, l’actitud de la Generalitat (aleshores en mans del PP), “no s’ajusta a la manera moderna d’entendre la comunicació, perquè en un món global, la cosa raonable és que cada ciutadà tinga la llibertat d’elegir els continguts que vol consumir”. Però curiosament, aquell batle de Morella és l’actual president del País Valencià, que no pressiona (com ho hauria de fer) el PSOE (tan amics que diuen que són) perquè els valencians puguem veure TV3. I per això el PSpv diu “amén” a allò que ve de Madrid.

Ningú no està obligat a veure TV3 ni a sentir Catalunya Ràdio. Però clausurant, despòticament, els repetidors, el PP va impedir (i ara ho fa el PSOE), que qui volem veure TV3 i sentir Catalunya Ràdio ho puguem fer. És qüestió de legalitats o de por a la llibertat? Per als cristians, com va recordar el papa emèrit, Benet XVI, la llibertat i la veritat han d’anar juntes, perquè si se separen apareix el risc de la prevaricació. I com va dir també l’escriptor Joan Francesc Mira sobre els repetidors que es van clausurar, “el que és greu és la destrucció d’una possibilitat real existent, assumida i aprofitada per moltíssima gent”.

En un temps, on des de qualsevol part del món podem sintonitzar la CNN o Al Jazeera, és ridícul censurar les emissions de TV3 i de Catalunya Ràdio.

En un estat normal, el ministre d’Indústria, en compte de tancar ràdios i televisions, afavoriria la llibertat d’expressió. I és que la censura no és mai un factor de convivència i de llibertat. Perquè qualsevol retallada de l’oferta informativa és un empobriment de la cultura i un pas arrere en els drets dels ciutadans. I és per això, precisament, que el govern de l’estat va prohibir les emissions de TV3 i de Catalunya Ràdio. I desgraciadament ara, també el govern de l’estat en mans del PSOE i amb la passivitat del govern del Botànic continua impedint que veiem TV3.

De la mateixa manera que el PP retallava drets sanitaris i educatius, també retallava la llengua i la llibertat d’expressió. I és que el PP sempre va tindre por a la llibertat. El que no m’esperava és que el PSOE, amb el Sr. Puig, després de més de sis anys de govern del Botànic (o del bonsai?) no exigiria la immediata recepció de TV3 al País Valencià.

Desitjaria que tant el Consell Valencià de Cultura com també l’Acadèmia Valenciana de la Llengua denunciaren públicament la censura del govern de l’estat (el d’abans i el d’ara) i la connivència o la passivitat del govern valencià. I també em sorprén que Compromís estiga amb una constant actitud reverencial davant el govern del Sr. Pedro Sánchez.

El que no m’estranya gens és l’actitud i el silenci dels bisbes valencians quan es retalla la llibertat d’expressió. Com he dit al principi, no m’imagine el mateix silenci dels bisbes si el govern haguera clausurat les emissions de la Cope. Els bisbes serien els primers a encapçalar manifestacions i a denunciar la censura del govern del Sr. Sánchez.

El que no entenen ni els bisbes ni el govern valencià és que la clausura dels repetidors de TV3 no és simplement la censura i la prohibició de veure TV3, sinó que és una retallada i una censura a la llibertat d’expressió.

The post “És imprescindible la reciprocitat d’À Punt, TV3 i IB3” appeared first on VilaWeb.