Bastante recordava en el seu text els bisbes que, fa uns anys, eixien al carrer en manifestacions al costat de grups ultracatòlics, com els que han qualificat de profanació el trasllat de les restes mortals de Franco. Com escrivia, aquelles manifestacions que es convocaven fa uns anys a favor de ‘l’autèntica família catòlica’, tenia molt de ‘creuada’ i molt poc de ‘Sagrada Família de Natzaret’. Els grups ultraortodoxos que donaven suport a una part de l’episcopat espanyol (i que rebien la benedicció d’aquests bisbes) se servien de l’Església per a imposar els seus postulats, fortament immobilistes. Per això, com deia Bastante en el seu article, hui ‘Jesús estaria més a prop dels suposats “catocomunistes” que no d’aquests “feixistòlics’”.

Al llarg de la història hi ha hagut nombrosos grups que han utilitzat l’Església per a defensar els seus arguments, com el franquisme mateix. Així ho hem vist recentment en la manipulació que han fet del cristianisme un bon nombre de dirigents polítics ultres com Trump, Bolsonaro, Salvini o Abascal, que utilitzen la religió al servei dels seus interessos perversos i inconfessables, amb polítiques migratòries xenòfobes i racistes. Per això durant la Transició, el cardenal Tarancon, amb un gran encert, desautoritzà un moviment polític que tenia per objectiu formar un partit confessional. I és que quan la política utilitza l’Església, és aquesta precisament que queda presonera dels qui en teoria volen defensar la religió. Per això fa uns dies el cardenal Ranjith, de Sri Lanka, es va pronunciar contra els partits polítics ‘religiosos’. El cardenal recordava que ‘fa trenta anys un grup cristià li comentà que els fidels necessitaven un partit confessional cristià’, que garantira els seus drets. Però el cardenal els digué que ‘no volíem cap partit polític cristià’.

Aquesta utilització de la religió l’hem vista amb l’actuació d’alguns jutges, que amb motiu de la covid-19, s’han convertit en ‘guardians’ de la tradició i dels valors cristians. L’últim cas conegut és el de la magistrada Laura Alabau, que va anul·lar el confinament de Benigànim, decretat per la Generalitat Valenciana. Aquesta magistrada argumentava, entre més raons, que aquest confinament tancava esglésies. La Sra. Laura Alabau, titular del jutjat contenciós-administratiu número 3 de València, que en el seu bloc Hombre y mujer los creó, es defineix com a ‘magistrada, mare i catòlica talibana’, ha anul·lat el confinament de Benigànim perquè diu, entre més raons, que aquesta mesura de la Generalitat ‘tancava esglésies, prohibint el culte religiós i impedint l’administració dels sagraments’. Amb tot, i amb una nova resolució, la conselleria de sanitat de la Generalitat ha justificat l’aïllament de Benigànim per l’extensió del virus als pobles veïns de la Vall d’Albaida. A més, la Conselleria de Sanitat, en contra de la resolució de la magistrada Laura Alabau, diu que no es tanquen esglésies sinó que es limita l’aforament dels temples. Així les coses, un altre jutjat, el contenciós-administratiu número 5 de València, ha ratificat el decret de confinament.

És greu que alguns magistrats (i polítics) que utilitzen l’Església no s’hagen llegit els Evangelis, ja que no saben (o no volen saber) que Jesús donava més importància a la salut que al culte. Jesús estava més preocupat per les persones i per la seua dignitat que no pel temple i la sinagoga. Per això, al llarg de la seua vida, veiem Jesús al costat dels malalts i dels pobres, curant les ferides del cor i del cos, mirant amb tendresa els més vulnerables i fent-se’n càrrec. A Jesús el veiem als camins de Palestina, recorrent els carrers i les places de Betània i d’altres pobles jueus, i no tant al temple i a la sinagoga (i menys encara als palaus de Pilat o d’Herodes), ja que abans que res (i per damunt del culte) Jesús acollia les necessitats dels malalts, curant i salvant tota la persona. Jesús mirava els altres amb estimació i tocava amb afecte els malalts, i molt poques vegades els enviava a presentar-se als sacerdots, com en el cas dels deu leprosos (Lc 17:11-19).

Els magistrats que utilitzen la religió per a acabar amb un confinament, amb l’argument que el decret de la Generalitat ‘tancava esglésies, prohibint el culte religiós i impedint l’administració dels sagraments’, no han entès que el ‘dissabte és per a l’home i no l’home per al dissabte’ (Mc 2:23-28). I tampoc no han entès que Jesús prioritzà la salut dels malalts per davant del culte. Alguns magistrats són més papistes que el papa, ja que la majoria dels bisbes, amb molt bon criteri, van dispensar els cristians del precepte dominical, per així preservar la salut dels qui anem a missa i evitar els contagis pel coronavirus.

Però algú encara no ha entès que el dissabte és per a l’home i no l’home per al dissabte. I que la salut és més important que no el temple.

Com diu el teòleg José M. Castillo, ‘la pandèmia tindrà remei quan ens prenguem seriosament el que diuen les autoritats competents’, és a dir, quan fem cas dels especialistes en epidemiologia, que supose que és el que ha fet la Generalitat pel que fa al confinament de Benigànim. El problema naix quan el poder judicial vol assumir també el poder legislatiu i el poder executiu. I quan els jutges volen legislar o prendre decisions com si foren el govern.

The post ‘Feixistòlics’ appeared first on VilaWeb.