Les línies claus d’aquesta encíclica, la tercera del papa Francesc, són la solidaritat mundial en temps de covid, les desigualtats socials i, per tant, l’augment de les diferències entre rics i pobres i la necessitat que tenim de canviar les regles de joc per a fer possible una economia neta. El papa també insisteix en la urgència de no deixar ningú despenjat i de renovar la política, per a així fer possible una autèntica fraternitat. 

La seua primera encíclica, Lumen fidei, va ser firmada pel papa Bergoglio el 2013, encara que amb aportacions del papa emèrit, Benet XVI. La segona, Laudato si, de 2015, va ser considerada una encíclica ‘verda’, ja que en la història de l’Església era el primer document d’un papa per una ecologia integral. Aquesta tercera encíclica de Francesc se centra en la fraternitat i s’inspira en unes paraules de Sant Francesc d’Assís, ‘Fratelli tutti’, és a dir, germans tots. 

Cal recordar que una encíclica és el document més alt del magisteri del bisbe de Roma, i en el cas d’aquest text recull el més característic del pensament social del papa, ja que la fraternitat humana forma part del nucli del pensament de Francesc, que ara reflexiona sobre quin món ens espera després de la covid-19. 

Com ha dit el bisbe d’Assís Domenico Sorrentino, ‘mentre el món sofreix una pandèmia que posa en dificultats tants pobles i ens fa sentir germans en el dolor, no podem deixar de sentir la necessitat de convertir-nos en germans en l’amor’.

En referència a aquesta encíclica i a la visita que el papa Francesc va fer a Assís per a firmar aquest document, Sorrentino ha dit que ‘aquest gest del papa ens dóna nou valor i força, per “recomençar” en nom de la fraternitat que ens uneix a tots’. I és que l’encíclica del papa arriba en un moment on el món sofreix els efectes dramàtics de la covid-19.

El papa firmà l’encíclica Germans tots el 3 d’octubre passat, al Sacro Convent d’Assís, davant el sepulcre del Poverello. Cal recordar que feia 206 anys que un papa no firmava una encíclica fora de Roma, des que Pius VII, el 14 de maig de 1814, firmà l’encíclica El Triomf, a la ciutat italiana de Casena. 

L’encíclica Germans tots, que es va donar a conèixer el diumenge dia 4, festa de Sant Francesc d’Assís, està estructurada en vuit capítols i 287 punts, amb una introducció i una pregària al creador i una altra pregària cristiana ecumènica. El capítol primer d’aquesta encíclica tracta sobre les ombres d’un món tancat. El segon té per títol un estrany en el camí. El tercer està centrat en la importància de pensar i gestar un món obert. El quart tracta de la necessitat de tindre un cor obert al món sencer. El cinquè, sobre com millorar la política. El sisè, sobre el diàleg i l’amistat social. El setè, sobre els camins de retrobament. I finalment, el vuité està centrat en les religions al servei de la fraternitat en el món.

El papa ens presenta el repte de reconstruir una ‘Europa unida’ (10) i del retrocés que, desgraciadament, vivim amb ‘noves formes d’egoisme i de pèrdua de sentit social’ (11). I per això el papa ens presenta la necessitat d’’obrir-se al món’ (12) i ‘cuidar el món que ens envolta’ (17).

El papa també fa una reflexió sobre la pobresa (21) i ‘els drets humans, no suficientment universals’ (22-24), així com sobre ‘les guerres’ (25), ‘les pors ancestrals’ (27) i ‘la soledat i la inseguretat de les persones que se senten abandonades’ (28). En aquest primer capítol de l’encíclica, el papa tracta el tema de ‘la globalització i el progrés sense un rumb comú’ (29-31), ‘les pandèmies’ (33-36) i el drama dels ‘migrants i refugiats’ (37-41). Per això, davant d’aquestes situacions tan dramàtiques, el papa fa una crida a ‘l’esperança’ (54-55).

En el segon capítol de l’encíclica, el papa ens convida a ‘obrir el cor sense excloure l’estranger’ (61) i per això ens posa al davant la paràbola del ‘bon samarità’ (63-76), que ens permet de mirar amb sol·licitud tots els qui sofreixen, per a així ‘recomençar’ i donar a l’altre i al món ‘una nova oportunitat, una nova etapa’ (77). El papa ens demana d’acollir el proïsme sense posar aquelles ‘fronteres’ (80-83) que exclouen el qui és diferent.

Al capítol tres, el papa destaca ‘el valor únic de l’amor’ (91-94) i ‘l’obertura de l’amor’ (95-98) per a construir un món nou des de la ‘llibertat, la igualtat i la fraternitat’ (103-105). Per això ens cal ‘promoure el bé moral’ (112-113) i el ‘valor de la solidaritat’ (114-117). També fa una reflexió sobre ‘la funció social de la propietat’ (118-120) i ens demana de defensar els ‘drets sense fronteres’ (121-123), així com promoure ‘els drets dels pobles’ (124-127).

En el capítol quart, el papa Francesc tracta del ‘límit de les fronteres’ (129-132) i de la importància que té ‘la gratuïtat que acull’ l’altre (139-141).

En el capítol cinquè, el papa ens adverteix dels perills dels ‘populismes i liberalismes’ (155-162) i de la importància ‘d’una caritat social i política’ (176-185) en la vida de la societat.

El capítol sisè és una crida al ‘diàleg social’, que faça nàixer ‘una nova cultura’ (199-205), des dels ‘consensos’ (206-214). El papa també ens demana ‘recuperar l’amabilitat’ (222) que fa possible un món més fratern.

En el capítol setè, el papa ens crida a ‘recomençar des de la veritat’ (226-227) i a fomentar ‘l’artesania de la pau’ (228-235), que naix del ‘perdó’ (236-245), per a acabar amb ‘la guerra i la pena de mort’ (255-270) present encara a molts països.

En el capítol vuitè, a més de fer una crida a fonamentar la nostra vida en ‘raons sòlides i estables’ que ajuden a fer possible ‘la fraternitat’ (272), defensa ‘la identitat cristiana’ (277) i reclama la llibertat religiosa ‘als països on els cristians som minoria’ (279). El papa també defensa la ‘pau, la justícia i la fraternitat’ (285) per tal que tots ens puguem reconèixer germans.

Convide a fer una lectura atenta i pausada d’aquesta encíclica, en la qual el papa defensa la fi del neoliberalisme i de la dictadura dels mercats i on demana una reforma estructural de les Nacions Unides. Tant de bo que els governs apliquen les mesures que proposa el papa en aquesta encíclica, per a construir un món més humà i més fratern.

The post Germans tots appeared first on VilaWeb.