En el cas de l’Ajuntament d’Ontinyent eixa claredat en l’ordre de prioritats a l’hora d’invertir els recursos de totes i tots hauria de ser la mateixa que a les cases dels ontinyentins i ontinyentines. Al cap i a la fi, com sempre ha dit el meu company Josep Francés, qui va ser primer tinent de batle i regidor d’Hisenda, l’ajuntament s’hauria de gestionar prioritzant com una economia familiar, “sense estirar més el braç que la mànega”. En canvi, açò que és tan evident i que Josep Francés tenia tan clar quan l’any 2011 el govern municipal de coalició entre el Partit Socialista i Compromís va començar a sanejar econòmicament les arques municipals després de la majoria absoluta del PP, sembla que l’actual majoria absoluta de La Vall ens Uneix ho ha oblidat.

En el darrer ple municipal, el partit del senyor batle va aprovar, en solitari i gràcies a la seua majoria absoluta, un préstec de 3,9 milions d’euros que farà pujar el deute total de l’Ajuntament d’Ontinyent a més de 13 milions d’euros. És a dir, després de tot el treball que es va fer en la reducció del deute i la priorització dels recursos des de l’àrea d’Hisenda gestionada per Compromís en el govern de coalició progressista de la legislatura 2011-2015, ara una nova majoria absoluta torna a situar l’ajuntament en l’endeutament. Però el pitjor de tot és que una part d’eixe deute es podria haver evitat amb una bona gestió.

El préstec aprovat en solitari per La Vall ens Uneix evidencia que el govern municipal no té les prioritats clares. I si no, jutgen per vostés mateixos: és prioritari instal·lar unes escales mecàniques per a pujar del Barranquet al Mercat, en un espai que ja compta amb una rampa que garanteix l’accessibilitat? Cal tindre en compte que només la instal·lació costarà 122.000 euros, i després caldrà sumar-li cada any el cost del manteniment.

D’altra banda, és urgent la reforma de la planta baixa de la Casa del Comte tal com es planteja, amb un pressupost de 270.000 euros? L’espai actual continua complint la seua funció. Mentrestant, hi ha una part de l’edifici de l’antic ajuntament que no està adaptada a persones amb mobilitat reduïda, el departament de Serveis Socials pateix greus problemes d’espai per a poder-hi treballar dignament, o l’Arxiu Municipal continua dividit en diferents dependències, una de les quals és l’aparcament de Sant Jaume, cosa que afecta l’estat de la documentació que s’hi guarda.

A més, existeix un sobredimensionament del pressupost en publicitat institucional, com ja hem insistit en diferents ocasions, de prop de 300.000 euros anuals. Una cosa és difondre informació d’interés municipal als mitjans de comunicació locals, i una altra de ben diferent voler sostindre una comunicació partidista a mitjans d’altres àmbits amb els diners de totes i tots.

I no oblidem que l’ajuntament s’endeutarà per a fer algunes inversions elegides unilateralment pel govern municipal, mentre que unes altres que ha demanat la ciutadania, a través d’Ontinyent Participa, no s’estan abordant.

Cal recordar que la zona definitiva de concerts que el govern municipal ha esbossat no s’assembla gens al que la ciutadania va votar. Pel que fa a la pujada de l’Estació al Cementeri, és una necessitat clara i una garantia de seguretat per a centenars de persones que transiten per allí cada dia, però de moment només és un projecte en un calaix. Així mateix, ara que la pandèmia sembla que millora, passarà tot l’any 2022 sense actuar en un terrat fet amb un material nociu per a la salut com és el del Mercat Municipal, perquè el govern del senyor Rodríguez no ha pressupostat ni un euro per a eixa obra, que és menys lluïdora que unes escales mecàniques, però molt més necessària, per salut i per ser un mandat ciutadà.

Si es vol fer una bona gestió, s’ha d’invertir adequadament cada euro públic per a traure-li el màxim profit en favor del poble, ja que les inversions sense motiu no acaben traduint-se en millores. Això sí, poden acabar traduint-se, massa vegades, en reportatges fotogràfics i altes dosis d’autobombo. Cal prioritzar, definir quines inversions són inajornables i quines són més supèrflues, perquè, com hem dit, algunes de les inversions són útils i necessàries, però pensem que unes altres no. Decideix el govern municipal, però qui paga és la ciutadania amb els impostos. I este préstec ens tocarà pagar-lo fins a l’any 2042. No és poca cosa.

En definitiva, el govern municipal hauria de ser més responsable i utilitzar els diners de totes i tots de forma raonable. Segurament, si prioritzaren millor els recursos disponibles, no caldria demanar préstecs tan grans i comprometre les finances municipals per als pròxims vint anys. Els canvis constants de prioritats, els incompliments de paraula i la falta de diàleg en les decisions importants no van de bracet de l’estabilitat. I davant la incertesa, no podem endeutar l’ajuntament amb els nostres vots.

Nico Calabuig i Serna · Regidor i portaveu municipal de Compromís per Ontinyent

The post Gestionar bé és saber prioritzar appeared first on VilaWeb.