Nascut el 7 de febrer de 1909 (enguany fa 110 anys) a Fortaleza, al  nord-est del Brasil, amb el seu servei a l’Evangeli, Hélder Câmara va esdevenir profeta de la justícia i de la no-violència, i advocat i defensor dels dèbils i dels desvalguts. Per això, quan l’any 1980 el papa Joan Pau II va baixar de l’avió a l’aeroport de Recife, abraçà el bisbe Hélder Câmara mentre l’anomenava ‘germà dels pobres i germà meu.’ 

Ordenat capellà el 15 d’agost de 1931, el 20 d’abril de 1952 va ser consagrat bisbe auxiliar de Rio de Janeiro, i el 12 d’abril de 1964, dues setmanes després del colp d’estat que derrocà al president constitucional Joao Goulart, fou nomenat arquebisbe d’Olinda i Recife. La dictadura militar que havia creat un clima de terror, amb líders d’Acció Catòlica, sindicalistes i obrers empresonats, va propiciar que Hélder Câmara amb la valentia dels profetes, apostara per la defensa dels drets humans, fent  seua la causa dels pobres i dels desvalguts: ‘Jo havia de tindre el coratge de parlar com a arquebisbe de Recife, sobre la importància de la llibertat, de la justícia i de la veritat en eixa hora decisiva.’  

Amb  la seua sotana blanca i el seu pectoral de  fusta, menut, baixet, Dom Hélder es transformava en un gegant quan parlava. El contacte amb Alceu Amoroso el va portar a les tesis de Maritain, consagrades més tard pel Vaticà II. Hélder Câmara encarnava la lluita per la justícia en el marc de l’Església que eixí del Vaticà II, de Medellín, Puebla i Santo Domingo. Durant el Concili, Dom Hélder va influir en molts bisbes, entre ells Montini, el futur Pau VI, i es convertí en líder de la causa dels pobres. És així com la preocupació d’aquest grup de bisbes s’expressà ja en la primera sessió del Concili, quan el cardenal Lercaro intervingué apuntant el fet que els pobres haurien d’estar en el centre del missatge del Vaticà II. D’aquesta manera es va gestar l’expressió ‘opció preferencial pels pobres’. I és que Hélder Câmara volia una Església menys imperial i més semblant a la comunitat de Jesús i dels pescadors de Galilea, com vol ara també el papa Francesc.

Dom Hélder no era un bisbe administrador tridentí, que governava amb el Codi de Dret Canònic a la mà. Era un profeta. Per això va ser calumniat, perseguit i amenaçat per la dictadura militar del Brasil, fins sofrir atemptats, alguns dels quals van matar col·laboradors seus. Malgrat tot, sempre es va mantenir ferm en la defensa dels pobres en el seu compromís a favor de la pau: ‘No hi ha pau sense justícia, i si no hi ha justícia a escala mundial, no hi haurà pau a escala mundial.’ 

Va ser proposat diverses vegades per al premi Nobel de la Pau, però el govern militar brasiler boicotejà la seua candidatura per por que tinguera encara més prestigi internacional. L’esperit d’obertura i de diàleg de Hélder Câmara animava la seua denúncia profètica de les estructures injustes que trepitgen als pobres: ‘El crit dels oprimits, és la veu de Déu.’

Sensible a la pobresa dels qui vivien a les faveles, Dom Hélder demanava una nova manera de fer en l’Església: ‘Mentre les dues terceres parts del món estan subdesenvolupades, com hem de malgastar grans quantitats de diners en la construcció de temples de pedra, oblidant Crist viu i present en la persona dels pobres?.’ 

El 16 de novembre de 1965, a Roma, uns dies abans que es clausurara el Vaticà II, una quarantena de bisbes, entre ells Hélder Câmara, Enrique Angelelli, Leonidas Proaño i l’auxiliar de València Rafael González Moralejo, van signar un document, anomenat el Pacte de les Catacumbes, on es comprometien a fer realitat una Església fidel a l’Evangeli, senzilla i allunyada del poder i del prestigi.  

Mogut pel seu desig d’una Església que fos signe del Regne de Déu,  l’11 de desembre de 1965 a Roma, en la seua conferència ‘Un post concili a l’altura del Vaticà II’, Hélder Câmara deia: ‘Nosaltres els Excel·lentíssims, tenim la necessitat d’una excel·lentíssima reforma. Prou d’una Església que vol ser servida, que exigeix ser sempre la primera, que no té la humilitat i el realisme d’acceptar la condició de pluralisme religiós, que crida “oportú” i “inoportú”, que té el monopoli de la veritat! Prou de bisbes prínceps que viuen allunyats del poble i fins i tot dels capellans.’

Dom Hélder, qui es va morir el 27 d’agost de 1999, és recordat i venerat hui en dia, juntament amb el bisbe Òscar Romero, com un dels profetes del segle XX. Com el profeta dels pobres i de la no-violència: un home que va fer de la seua vida, un testimoniatge de l’Evangeli. Un exemple i un model de fidelitat per a tots els qui seguim Jesucrist. 

Com a pelegrí de la pau, al llarg de la seua vida el bisbe Hélder Câmara va esdevenir la veu profètica a favor dels pobres. Una veu que ha de ressonar hui en l’Església, per tal de lluitar contra la fam, la misèria i la pobresa.

The post Hélder Câmara: germà dels pobres appeared first on VilaWeb.