El programa em va agradar molt, ja que era una crònica de la vida quotidiana d’Herbers. Durant una hora, els habitants d’aquest poble, en el valencià propi d’aquesta zona del nostre país, anaven desgranant els problemes i les il·lusions d’aquesta vila que, com tantes altres, s’està despoblant.

El lloc, que no conec, és preciós, i la gent valenta, que no volen deixar la terra que els ha vist nàixer. La quarantena de persones que hi viuen volen defensar el territori i la forma de vida al seu poble, que només els caps de setmana i a l’estiu creix en habitants. Com tantes altres viles del País Valencià, també a Herbers hi ha una falta d’infraestructures, malgrat que, com deien en aquest programa alguns dels seus habitants, paguen els impostos com els altres ciutadans del país, però són tractats com a valencians de segona o de tercera. Així, la cobertura del telèfon mòbil és molt deficitària, no hi ha escola i el metge puja a Herbers dos dies a la setmana.

Però el que més em va colpir, en un poble on tothom parla valencià, va ser (com ja estem acostumats) la missa en castellà. I això que Herbers pertany al bisbat de Tortosa, que teòricament té una major sensibilitat per la nostra llengua a l’Església.

Com deien en el programa dedicat a Herbers, el rector de Vall-de-Roures va cada diumenge a aquesta vila dels Ports per celebrar l’Eucaristia. I com ja estem acostumats, mentre que la gent d’Herbers parla en valencià, quan arriba el rector a la plaça de l’Església, els cristians que van a missa, per parlar amb el capellà passen al castellà perquè aquest mossèn no en diu ni una en valencià. El Missal Romà és en castellà i l’Eucaristia, a Herbers, en la llengua de Cervantes.

Pel que vaig poder veure, el capellà sembla llatinoamericà i per això no fa cap esforç per parlar la llengua del poble on els diumenges celebra la missa. Per això crec que aquest programa fa una radiografia perfecta de què és l’Església del País Valencià: els cristians, que parlen valencià entre ells, amb el mossèn, com que ell parla castellà, li parlen en la seua llengua. No en la llengua que quotidianament parlen els herbessencs. I això és una anomalia, tot i que passa a la majoria dels pobles del País Valencià. Per això gairebé ho veiem normal. I és que l’Església Valenciana, menyspreant la nostra llengua, contribueix al genocidi lingüístic.

The post Herbers appeared first on VilaWeb.