Nascut a Madrid l’11 d’agost de 1928, perquè son pare hi havia anat a treballar, al cap de poc ja tornà a Catalunya. El P. Hilari va estudiar a l’escola Blanquerna de Barcelona, mixta i molt avançada per a aquell temps, que, com ell reconeixia anys més tard, ‘em va marcar profundament’.

Va estudiar dret en ‘una universitat militaritzada’ i va pertànyer al grup antifranquista Torras i Bages. Va entrar a Montserrat el 1954, va fer la professió simple un any després i la solemne el 1958 i va ser ordenat de prevere el 1960. Per la seua trajectòria com a historiador, amb llibres sobre Carrasco i Formiguera, el general Batet o la UDC, va rebre la Creu de Sant Jordi el 2014 i la Medalla d’Honor de la Universitat de Barcelona el 2016.

Amb el seu llibre Ser independentista no és cap pecat, exposava la seua visió d’una Catalunya independent. Com deia el P. Hilari, ‘en general la societat catalana ha estat independentista des del 12 de setembre de 1714’ i, com afirmava després de l’octubre de 2017, ‘la novetat del procés són dues coses: la primera, que hem perdut la por de dir que som independentistes, i la segona és que ho veiem factible’. I afegi a encara: ‘Una Catalunya independent no agrada al Vaticà, però hi negociaran’, de la mateixa manera que el Vaticà va negociar amb els polítics dels països sud-americans que s’independitzaren de l’estat espanyol. El P. Hilari tenia la confiança ‘que en un termini més aviat curt, Catalunya serà independent’, cosa que no ha pogut veure.

Republicà i independentista, el P. Hilari deia que el general Franco va ser ‘el personatge més funest de la història’, perquè va allargar la guerra innecessàriament, amb l’únic objectiu d’esclafar per complet l’exèrcit republicà.

A més del seu llibre La independència no és cap pecat i els que va escriure sobre Carrasco i Formiguera, el general Batet o la UDC, el P. Hilari és autor també d’obres com La independència ja ha començat, Tres catalanes de la tercera España, La pólvora o el incienso, Para comprender y vivir los salmos, Réquiem por la cristiandad o Lectio Divina.

Crític amb la Conferencia Episcopal Española (CEE), el P. Hilari deia que molts dels bisbes espanyols, ‘fins fa poc eren a més d’espanyols, franquistes’ i per això li dolia que la CEE no hagués demanat perdó pel seu suport a la dictadura de Franco.

El P. Hilari va decidir de fer-se monjo ‘a la presó de Montjuïc, sota un procés sumaríssim’. Com ell deia, ‘parlar de Montserrat és parlar de la història contemporània de Catalunya’. Pel que fa a la seua entrada a Montserrat, deia: ‘A mi em va agradar des de l’inici la vida monàstica. A més, personalment, per a mi estar a Montserrat té un component cultural i nacional importantíssim. És un símbol de país.’ Amb humilitat reconeixia que ‘els monjos no som àngels, som persones que necessitem més coses que la vida monàstica i Montserrat ens ho ofereix. Música, cultura, pensament, comunitat’.

Interessat per la conservació del planeta, el P. Hilari reconeixia, amb pessimisme, que ‘en la lluita contra el canvi climàtic no s’hi ha fracassat, simplement perquè no ens hi hem posat mai. Si no funciona ni les Nacions Unides… que havien de garantir la pau’.

D’una gran senzillesa en el tracte i alhora amb una gran cultura, el P. Hilari creia que ‘l’humanisme ens pot ensenyar, no a predicar sinó a debatre, al marge de la fe de qui parla o escolta’.

Com va escriure Joaquim Nadal, ‘Raguer es va fer historiador, cansat de l’adoctrinament del llibre de batxillerat d’història d’Espanya dels primers anys quaranta, d’un espanyolisme doctrinari i tronat, i després de degustar unes lectures d’Història de Catalunya de Ferran Soldevila’. I per això Joaquim Nadal acabava el seu article definint el P. Hilari Raguer com ‘un monjo savi’.

Vaig veure per última vegada el P. Hilari a la infermeria de Montserrat, l’11 de setembre passat, abans de la missa que la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat organitza cada any, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. En una reunió de la Lliga, fa mesos, havíem pensat d’oferir al P. Hilari que presidís l’Eucaristia a Santa Maria del Mar. Després, a causa de la pandèmia, la missa es va fer a Montserrat. Jo mateix, el mes d’agost, com que el P. Hilari no podia presidir l’Eucaristia, li vaig oferir que fes l’homilia, però ja no es trobava amb forces.

Home intel·ligent, amb un fi sentit de l’humor i amb una conversa agradable molt interessant, doctor en dret i llicenciat en teologia bíblica, el P. Hilari Raguer ha estat un home d’una gran cultura i alhora, un monjo senzill i humil, fidel a la pregària i al servei que li era encomanat.

The post Hilari Raguer, monjo, historiador, biblista i independentista appeared first on VilaWeb.