Aquesta és la història d’un home, a qui la seua mare va inspirar,
ella perdia la memòria i ell no ho podia suportar.

Conxa li deien a ella, Rafa li diuen a ell, mare i fill, fill i mare
amb el seu vincle tan especial.

Com puc ajudar ma mare a no oblidar?

Com puc ajudar ma mare a recordar?

Ell es preguntava com fer-ho, quina estratègia utilitzar,
de sobte un dia una idea pel cap li va passar.

Exercicis de memòria… amb fotos, imatges… verbalitzant,
parlar i fer-la pensar era el seu repte més essencial.

Fins i tot  la feia contar, agrupar, dividir i sumar…
amb cigrons, que divertit!, jugant ho aconseguim!
Amb paciència i dedicació va poder comprovar
que la mare anava recuperant, tenia ganes de parlar,
comunicar-se i recordar.

Conxa desitjava el moment de tenir Rafa al seu costat,
amb qui compartir moments, moments de qualitat.
Però un dia, Rafa va pensar… i per què sols ho faig amb la mamà?
Al seu costat hi ha més persones que també ho poden aprofitar.

Així va començar a dur revistes, a compartir-les i fullejar;
les seues explicacions deixaven tothom bocabadats.

La senyó Mercedes li deia, Rafa… la meua ceguera no em deixa mirar!
I ell li contestava, Mercedes, passe vosté els fulls… així
activa la sang, els muscles, els ossos… i el cervell fa funcionar.
A la senyó Mercedes li encantava i també a la resta d’alumnat…
perquè sense pensar-ho, Rafa, de bon mestre estava actuant.

Però així no queda la història, aquesta història continuà,
dia a dia, mes a mes, any rere any, sense parar.
Un dia Conxa ja no hi era, Rafa no tenia excusa per a visitar
cap dels seus alumnes amb qui tantes hores havia passat.
Doncs, jo necessite col·laborar, idear la manera de no oblidar,
de fer recordar a tots i totes…
que la salut, el cos i la ment s’han de cuidar.

I així és com Rafa, un dia, amb tot el que a la mare li havia preparat…
va decidir editar un llibre per a mantenir la ment treballant.
I va publicar un llibre, i en va publicar dos, i en va publicar tres, i en va publicar [quatre…
i el cinquè està a punt d’arribar.

Si teniu més de seixanta anys, no el dubteu a treballar
amb exercicis de memòria, de raonament i pensament,
perquè tenir el cervell en marxa és tot un plaer.

Aquesta és la història de Rafa, l’escriptor solidari d’Ontinyent,
que estima tant escriure com estima el seu Ontinyent.

Per això els beneficis de cada llibre editat
els dóna a les associacions que els puguen necessitar.
Rafa, lluita amb els teus llibres perquè l’Alzheimer no ens faça oblidar…
les nostres arrels, la nostra història i a qui tenim al nostre costat.

Espere que aquesta història vos haja agradat escoltar,
tant com a mi m’ha agradat contar-vos-la i així
entre totes i tots puguem col·laborar.

Podeu visitar el facebook de Rafa Belda,
un veí d’Ontinyent que molt bé ho està fent.

Gràcies, Rafa i continua… que sempre et puguem recordar
com el nostre amic i veí que ens ajudava a no oblidar.

The post Història d’un home a qui la mare va inspirar appeared first on VilaWeb.