És un llibre dirigit al públic juvenil, però crec, sincerament, que els majors (adults) també hem de llegir-lo per a recordar eixes persones que lluitaren per un món millor per a tothom. Com que és un llibre juvenil utilitza un llenguatge assequible i barreja la divulgació històrica amb el relat juvenil, intentant que la història i la memòria dels ‘homes del bosc’ arribe als més joves. 

Lluís celebra els seus 77 anys envoltat de la seua família. Els néts del iaio Lluís descobreixen en l’andana del mas un bagul ple de cartes amagades i fotografies guardades en una capsa de llauna. Comença com un joc d’ordenar-les, però a poc a poc descobreixen la vida d’un ‘maquisard’ (maqui, guerriller). Lluís els conta per què el país va esclatar en una guerra civil, com es va produir una dura repressió per part de la dictadura i com certes persones resistiren i combateren contra la dictadura des de les muntanyes. 

‘Maquisard’ és una paraula francesa que vol dir ‘els que van pel bosc amagats’. 

La primera sensació dels néts de Lluís fou l’estranyesa, per la ignorància de tindre un besavi maqui, però la curiositat i el desig d’aprendre durà els néts a escorcollar en els llibres i demanar al professor d’història de l’institut que els explique de manera entenedora aquest passat recent, però tan ocult i amagat. 

El llibre no sols parla dels maquis; també fa referència a la dura vida al poble dels familiars (penúries, angúnies, opressions) per part d’una dictadura que també feia valdre l’ensenyament com un altre instrument al seu servei. 

Quan recordem les coses, la memòria s’allarga com una canya flexible i es converteix en un ullal d’aigua fresca. Aleshores, el llibre és un viatge cap als pous de la memòria perquè m’agradaria recordar-vos una cosa: 

Els pobles sense memòria no tenen futur, hem de conèixer tot el que va passar perquè va lluitar i morir molta gent. La memòria és capriciosa, conscientment o inconscientment, i no recorda o no vol recordar tot el que va passar. Això ha fet que una bona part de l’actual societat ha volgut oblidar, ocultar o deixar de costat una època negra en la nostra història i que la memòria dels derrotats és quasi inexistent i d’oblit sistemàtic. Entre tots i totes hem d’alçar el vel del silenci i acabar amb la versió oficial de la dictadura: condemnant el règim franquista, tornant els papers confiscats als hereus i entitats i deixant de considerar els maquis com bandolers. 

Com que és un llibre per a joves (recordeu, públic adult, que també el podeu llegir), si m’ho permeteu, podeu ampliar el coneixement sobre ‘els maquisards’ mirant un parell de pel·lícules i llegint un altre llibre perquè ‘ser equidistant, quan es tracta de víctimes i botxins, consisteix a identificar els primers i assenyalar els segons’ i ‘la pitjor cosa que ens pot passar, és mentir-se a nosaltres mateix’. 

Pel·lícules recomanades: Silencio roto (Montxo Armendáriz, 2001); El laberinto del fauno (Guillermo del Toro, 2006); Sordo (Alfonso Cortés-Cavanillas, 2019).

Llibre recomanat: ¿Qué fue la guerra civil?: nuestra historia explicada a los jóvenes (Carlos Fernández Liria, Silvia Casado Arenas; il·lustraciones de David Ouro).

The post ‘Homes del bosc’, de Francisco Collado Cerveró appeared first on VilaWeb.