El Diccionari Normatiu Valencià, en la segona accepció, defineix imbècil així: “Que resulta simple, propi d’algú poc intel·ligent”. Com he dit, aquesta expressió és del Sr. Emilio Attard, fundador del Partit Popular Regional Valenciano, diputat de la UCD a les eleccions espanyoles de 1977 i 1979 i president de la Comissió Constitucional del Congrés de Diputats.

L’afirmació que encapçala aquest article la va dir el Sr. Attard en una entrevista al setmanari El Temps (núm. 282, 14 d’octubre de 1991). Hi deia: “No entre a dir si procedia posar regne o país o la imbecil·litat de Comunitat Valenciana, que em vaig inventar jo”. I el Sr. Attard, molt encertadament, afegia encara en aquella entrevista: “I ara hi ha el contrasentit que, quan fan la predicció meteorològica, diuen a la comunitat farà fred. Home podrem ser país o regne, però geo-políticament no som una comunitat”. El Sr. Attard, ara que commemorem el 40é aniversari de l’Estatutet, deia en aquella entrevista més perles com aquesta: “L’Estatut el van fer quatre ignorants a Benicàssim. Dels meus i dels altres”.

He recordat aquestes paraules del Sr. Attard perquè fa unes setmanes el PP valencià va dir que no participaria en els actes programats per la Generalitat del País Valencià per commemorar l’aniversari de l’Estatut, pel lema que s’havia triat: “Fent País”, un terme que el PP abomina.

Però el PP hauria de recordar que fa dos anys i mig, el Consell Jurídic Consultiu validà l’ús de l’expressió “País Valencià” per a la jura o promesa d’alts càrrecs. I és que el terme “País Valencià” és una afirmació o reivindicació ideològica, com ho és també, certament, “Comunitat Valenciana”, ja que aquest últim terme ens desvalencianitza.

Alguns pensen (segurament el PP també), que l’expressió “País Valencià” és un nom de fa quatre dies. Però no és així, a diferència del terme “Comunitat Valenciana”, que es va inventar el Sr. Attard.

Uns mesos abans de morir-se mon pare (ara ha fet deu anys), va escriure l’article “L’orgull de ser valencià” on argumentava que el terme País Valencià té més de tres segles de vigència.

Mon pare deia en aquell article que, revisant la biblioteca de casa, va trobar “una fotocòpia sobre un treball que el meu amic Agustí Ventura m’envià fa temps. M’estic referint a “Fr. Agustín Bella”, que narra la vida del “Venerable Fra Agustín-Antonio Pascual de Guadassuar”, un “Facsímil a cargo de Agustín Roig Barrios, Cronista Oficial de Guadassuar, 1699”.

“Després de descriure la vida de la comunitat durant aquell temps”, continuava en aquell article, “a la pàgina 41 diu, referint-se al frare mencionat: “porque no le tenía el Señor destinado para Apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano”.

I mon pare continuava l’article així: “Els qui pensen que el terme País Valencià és cosa de fa quatre dies estan completament errats, ja que aquesta expressió té més de tres segles! La postura de negar el nom de País per a la nostra terra és fruit d’una política que en l’anomenada “Batalla de València” s’utilitzà per obtindre un rèdit polític i electoral per part de la UCD i d’AP, per desvalencianitzar el nostre País. Llevant-nos el nom, els nostres governants ja sabien què ens feien. Perquè sense nom, què som? Però fa més de 300 anys, ja era coneguda l’expressió País Valencià que ara alguns rebutgen!”.

Com he dit, el Consell Jurídic Consultiu va validar fa dos anys i mig el terme “País Valencià”, que expressa el desig dinàmic, gens nostàlgic, amb l’anhel d’avançar com a poble. No seria ja hora de fer servir aquesta expressió i deixar de banda “la imbecil·litat de Comunitat Valenciana”? No són paraules meues; són del Sr. Emilio Attard.

Per altra part, la denominació “Comunitat Valenciana”, a més de ser una “imbecil·litat”, també és anticonstitucional, ja que l’article 147, 2, a de la constitució espanyola diu que “els Estatuts d’Autonomia hauran de contindre la denominació de comunitat que millor corresponga a la seua identitat històrica”. I no crec que “Comunitat Valenciana” ho siga.

Com molt encertadament deia l’escriptor Enric Valor, “ara acostumen a dir als professors que no diguen País Valencià, que diguen Comunitat Valenciana”. L’escriptor de Castalla afegia encara, davant del veto de País Valencià (una expressió que utilitza molt poc el president de la Generalitat i també, fins i tot, els diputats de Compromís), que el terme “Comunitat Valenciana” “és només per als regants i per als frares. Una comunitat no és per a una nacionalitat. Una nacionalitat és una nacionalitat, un país, País Valencià”.

Els líders del PP, que s’han escandalitzat del lema “Fent País” per a celebrar els 40 anys de l’Estatutet, haurien de recordar que el terme “Comunitat Valenciana”, que defensen amb tant d’orgull, va ser qualificat pel Sr. Attard d’“imbecil·litat”. I que et terme “País Valencià”, que la UCD va acceptar en un principi, té més de tres segles d’història.

Allò que desgraciadament va passar en la Transició va ser que a l’Estatut, la UCD aconseguí tot el que volia (idioma valencià, senyera amb blau, el paraofrendar i el nom de Comunitat Valenciana) i l’esquerra claudicà en totes les seues reivindicacions històriques, com era la senyera del rei Jaume I, el nom de País Valencià i la unitat de la llengua. I així estem encara!

Però no és només el PP que fa el ridícul en no acceptar i protestar pel lema “Fent País”, tot i que el terme “País Valencià” està inclòs al preàmbul de l’Estatutet. També el PSPV: no només s’avergonyeix del terme País Valencià, sinó que fins i tot el censura i el persegueix: la consellera Gabriela Bravo “negava fa uns dies l’ingrés de la Fènix Universitat Popular en el registre d’associacions, per tindre el País Valencià com a àmbit d’actuació”, quan ella és consellera de Justícia pel PSPV. Absurd, patètic i delirant alhora. Per això estic totalment d’acord amb el Sr. Jesús Moncho, quan diu que “el PP/PSOE ens enganyen”. Perquè, què vol dir l’Espanya “polifònica” del president Puig? Una Espanya que ens maltracta financerament? Per això Esperança Camps deia que “el president Puig reclama més bon finançament, però fluixet, per no enutjar gaire el govern de Pedro Sánchez”. I així anem, sense avançar gens en el finançament, malgrat les promeses (mentides) del president del govern espanyol.

Quan el primer de juny passat se celebrà un acte pel 40è aniversari de l’Estatut, el president Joan Lerma va dir que “no va ser possible la via del 151” per l’oposició del govern de la UCD. Però el Sr. Lerma s’oblidà de dir que l’oposició de la UCD al 151 va tindre la benedicció del Sr. Alfonso Guerra, que desautoritzà el president Albinyana, gran defensor del 151. Consens? No. Imposició de la UCD en tot: bandera, himne, idioma valencià, Comunitat Valenciana… amb el beneplàcit del PSOE, a qui espantava que el País Valencià arribara a ser com Catalunya o el País Basc.

En el mateix acte, el president Puig deia que havíem arribat a l’autogovern. Però sense el finançament que necessitem, i amb les mentides (primer del PP i ara del PSOE), quina mena d’autogovern podem tindre? Només tenim l’autogovern del paraofrenarnovesglòriesaEspanya, hui, 10 de juliol, que fa 40 anys que per la llei 5/1982 s’aprovara l’Estatutet! Per això estic totalment d’acord amb les reflexions del president Albinyana.

I pel que fa a l’actitud infantil i de rabieta del PP de no voler participar en aquests actes commemoratiu del 40è aniversari de l’Estatutet, haurien de recordar el ridícul que va fer el Sr. Francisco Camps en una comissió del Congrés dels Diputats, el març de 2018, quan protestà per la utilització del terme “País Valencià” per part d’una diputada d’ERC. El Sr. Pedro Quevedo, president de la comissió, digué molt encertadament al Sr. Camps que la diputada podia dir ben lliurement “País Valencià”. Les paraules literals del president de la comissió van ser: “La señora diputada dice País Valenciano porque es su derecho” (vídeo). Com és el nostre dret dir País Valencià a la nostra terra i no la “imbecil·litat de Comunitat Valenciana”, com digué el Sr. Attard.

Per altra part, el “país que ja anem fent”, no el farem amb l’Estatutet que tenim ara, amb un estat que, amb la justícia sobretot, ens encotilla i no ens deixa viure en llibertat. Per això vaig trobar magnífic l’article de Vicent Partal sobre la renúncia de la vice-presidenta de la Generalitat del País Valencià, Mónica Oltra. El text de l’amic Partal també explica molt bé què va passar amb la redacció de l’Estatutet. Hi diu: “Si l’extrema dreta política, mediàtica i judicial ha pogut fer tot això que ha fet ara amb ella”, en referència a Mónica Oltra, “ha estat sobretot, perquè el PSOE no ha volgut acomplir mai els canvis estructurals i de fons que obligarien a tancar la transició dissenyada pel franquisme i obriria una nova època”. Però com que el PSOE no està per a això, tenim l’Estatutet que tenim, a causa de les contínues renúncies dels senyors Puig, Lerma i tutti quanti, que ens van portar on ens trobem ara: ofrenantnovesglòriesaespanya.

Els presidents Lerma i Puig (tan satisfets de l’Estatutet) i els diputats del PSOE, Compromís i Podem, haurien de recordar que en la manifestació del Nou d’Octubre de 1977, el crit dels milers de valencians als carrers de València “Volem l’Estatut”, no era per a arribar (com hem arribat) a l’Estatutet aprovat fa 40 anys, ni per a continuar ofrenantnovesglòriesaespanya. Però de l’anhel de llibertat del 1977 dels milers de valencians que demanàvem l’autogovern, alguns polítics valencians, pressionats pels Srs. Alfonso Guerra i Fernando Abril Martorell, ràpidament es van oblidar. I així ens trobem encara, desgraciadament.

Finalment, si la “imbecil·litat de la Comunitat Valenciana” va ser obra del Sr. Attard, no sé qui ha estat el responsable de la “imbecil·litat” de modificar el lema dels 40 anys de l’Estatutet. Si abans era: “40 anys fent país”, ara (supose, que després de la protesta del PP), és: “40 anys fent país_Comunitat Valenciana”. Amb el greuge de País, que han posat en minúscula, mentre Comunitat Valenciana ho han posat en majúscula. Per això el PSOE valencià hauria de canviar el seu nom actual pel de PSCV. Així serien coherents amb la “imbecil·litat de Comunitat Valenciana”. I que conste que l’expressió “imbecil·litat” no és meua, sinó del Sr. Attard.

The post La imbecil·litat de Comunitat Valenciana appeared first on VilaWeb.