Enguany ha estat el Sr. Xavier Rius, diputat de Cultura de la Diputació de València (i membre de Compromís), qui també s’ha unit a la ‘moda’ de difuminar Nadal per a defensar el caràcter laic de la institució provincial. I per això s’ha queixat al president de la Diputació pel betlem de la seu de la Diputació.

El 2015, en un interessant article de Gabriel Janer Manila, l’escriptor recordava l’anècdota d’un professor seu d’antropologia que els deia: ‘No sóc creient però sí practicant’, una frase certament provocativa, contrària al que estem acostumats a sentir: ‘sóc creient però no practicant’. Gabriel Janer deia que hui hi ha molta gent que ‘milita’ en l’agnosticisme cristià, ja que són persones que sense ser cristianes, valoren i defensen els principis de justícia social, d’amor i de generositat continguts en el cristianisme que porta el missatge de Jesús de Natzaret, encara que a vegades aquest missatge l’hem desfigurat o prostituït.

La frase provocativa ‘No sóc creient però sí practicant’ donava a entendre una realitat irrefutable. I és que les bases que ‘m’han configurat, que han configurat la vida del meu poble, són d’arrel cristiana’, deia el professor citat per Gabriel Janer. I contava aquesta anècdota: les mares dels alumnes de Rozzano, un poble a prop de Milà, van demanar poder cantar nadales a l’escola. Però el director del centre va decidir renunciar a la festa de Nadal, per a subratllar el sentit laic de l’escola i evitar conflictes amb els alumnes d’altres cultures. Les mares i l’AMPA van protestar al director de l’escola per la decisió de prohibir les nadales. Això va alçar polseguera i va derivar en un debat sobre la defensa de la identitat cultural i la tolerància. Al final, contava Gabriel Janer, va intervenir el primer ministre italià, Matteo Renzi, qui va afirmar que a Itàlia, ni laics ni cristians renunciaran mai a la festa de Nadal.

El professor Gabriel Janer recordava també un manifest dels anys setanta de segle passat del Partit Comunista, on es reivindicava l’ensenyament a les escoles públiques de la Història Sagrada, ‘ja que el 90% de la cultura europea no es pot entendre sense un cert coneixement del cristianisme’. Com tampoc no es pot entendre sense tindre en compte la cultura grecoromana.

La cultura nadalenca del País Valencià inclou el Betlem de la Pigà o el de Tirisiti, l’adoració dels Reis de la Canyada de Biar, els Faixos d’Onil i les Aixames de Xixona, els enfarinats d’Ibi, el Cant de l’Albà de l’Alcora, el Misteri de Reis de Gata i els Folls del Camp de Mirra. I hem de suprimir els betlems o les cavalcades de Reis que són expressió d’una cultura religiosa?

En un encertat article de 2015, el periodista valencià i director de TV3, Vicent Sanchis, reivindicava també la festa de Nadal sense haver de demanar perdó pel fet de celebrar-lo, i Josep M. Casassús deia que no havíem d’utilitzar eufemismes per parlar del Nadal.

També la periodista Pilar Rahola, gens sospitosa de ‘beata’, defensava en un altre article la validesa i la importància de celebrar Nadal, sense disfressar-lo. Rahola escrivia: ‘Quan jo era adolescent era un clàssic menysprear Nadal, entès com una festa caduca, religiosa i tradicionalista’. I és que es criticava ‘la família, concebuda com una estructura reaccionària’. Però amb el pas del temps, aquelles generacions contestatàries ‘no només celebrem Nadal, sinó que hem cregut tant en la família’, que hi hem descobert ‘una escola de valors’. La periodista acabava l’article denunciant ‘una cultura progre mal entesa, que s’incomoda perquè la festa és catòlica –com si dos mil anys de catolicisme no foren la nostra cultura-’. I és que encara hi ha qui creu ‘que les tradicions són carques, quan són senyals d’identitat’.

I l’escriptor Fernando Trias de Bes recordava en un article en 2015 que Nadal és la festa cristiana on ‘recordem el naixement de Jesucrist’. Per això ‘encara que només siga per respecte a la història i a la tradició judeocristiana a la qual pertanyem, els motius’ dels llums als carrers durant aquests dies ‘han de guardar relació amb el que celebrem’. I és que en determinats carrers de Barcelona, com al Paral·lel, com deia Trias de Bes, s’havien posat llums amb cabareteres i les típiques estrelles d’un camerino. Trias de Bes recordava que el Messies va portar ‘un missatge d’esperança i d’amor’ i ‘el seu llegat és part de la nostra forma de viure’. Aquest articulista defensava que ‘cercar un laïcisme legítim no ha de portar-nos a perdre l’essència de les festes ni el seu contingut que, religiós o no, és el sentit de Nadal, un sentit que es manté fins i tot dins del laïcisme’. Trias de Bes acabava lamentant el text de l’Ajuntament de Barcelona, que per a anunciar el Nadal deia que és el temps ‘en què la llum de la ciutat, produïda simbòlicament per la força dels seus habitants, lluita contra la foscor de l’hivern i del passat’. I Trias deia: ‘Doncs no. No celebrem això. Celebrem Nadal. No cal creure en Jesucrist per dir-ho. Només en el seu missatge d’amor’.

També l’amic Joan Francesc Mira en un article deia, a propòsit de maquillar Nadal: ‘Jo que sóc agnòstic però cristià cultural, pense que és un pas més cap al desastre de la banalitat universal sense memòria’. L’amic Mira m’escrivia el 2017 un mail que amb el seu permís vull reproduir: ‘Per a mi és molt trist, cada any, comprovar l’estupidesa cultural i històricament suïcida, de tants suposats “progres”, “laics” o gent que es diu d’esquerra, que pretenen deixar sense contingut una festa que, sense el fonament cristià, resulta buida i banal’. Mira continuava: ‘Així Nadal seria només menjar i beure, fer gresca, consumir i tot això…. una pena. Només faltava el “Papà Noel”, vingut des dels boscos boreals, a substituir els nostres pobres pastors de Betlem i els entranyables Reis de sempre. En fi, estimat’, em deia l’amic Joan Francesc, ‘que entre els fidels profunds com tu i els teus companys i els cristians “practicants” i culturals com jo, no sé si aconseguirem aturar el disbarat destructiu d’una “laïcitat” mal entesa i pitjor aplicada’.

Hi ha qui s’entesta a difuminar o maquillar Nadal, com si els vora vuit-cents anys de cultura cristiana, com diuen Pilar Rahola o Trias de Bes, no hagueren configurat el passat i el present del País Valencià. Per això no es pot invisibilitzar ni traure de l’espai públic el fet religiós.

Suprimir tota referència religiosa en Nadal seria, com va fer el PP valencià, suprimir del Nou d’Octubre tota referència al bon rei Jaume I i als repobladors catalans que al segle XIII ens portaren la llengua, la civilització i la fe. Per això he trobat tan encertat que el conseller Vicent Marzà i el regidor de Castelló de la Plana, Enric Porcar, participen any rere any, sense cap mena de vergonya, en el Betlem de la Pigà. O les nadales tradicionals a l’Ajuntament de València. O el betlem que instal·là Pedro Ródenas l’any passat a les seus de la presidència de la Generalitat, de la vice-presidència i de les Corts Valencianes.

Per altra part, si la presència del betlem pot ferir susceptibilitats, el diputat Xavier Rius hauria d’eliminar també el Nou d’Octubre, ja que pot ferir la susceptibilitat dels musulmans, ja que aquell esdeveniment va suposar la derrota de l’Islam per part del rei Jaume I.

I és que hi ha molta gent que és creient però no practicant, però també n’hi ha molta més que és practicant sense ser creient, i per això celebra Nadal. Per això el papa, en la seua Carta Apostòlica sobre el valor del pessebre, ens diu que ‘davant el betlem, la ment, espontàniament, va a quan érem infants i esperàvem amb impaciència el temps per començar a construir-lo’. El papa també ens encoratja a fer realitat ‘la bella tradició de les nostres famílies que en els dies previs a Nadal preparen el pessebre’. El papa finalment, diu en relació amb aquesta tradició del pessebre: ‘Confie que, allí on haguera caigut en desús, siga descoberta de nou i revitalitzada’.

The post Ja s’ha ‘armat’ el betlem (un any més) appeared first on VilaWeb.