Com cada any, l’1 de gener celebrem la Jornada Mundial de la Pau, enguany centrada en el lema ‘La bona política està al servei de la pau’. És per això que el papa Francesc, en el seu missatge amb motiu d’aquesta jornada, ens crida a ser constructors i artesans de pau per al nostre món.

El papa ens recorda que ‘la pau és al centre de la missió dels deixebles de Jesús’ i que és ‘com l’esperança de què parla el poeta Charles Péguy, com una flor entre les pedres de la violència.’ En aquest desig per construir la pau, el papa ens recorda també que ‘la recerca del poder a qualsevol preu, porta a l’abús i a la injustícia’ i pel contrari, ‘la política és un vehicle per edificar la ciutadania.’ Cal que recordem que Jesús demanà als seus deixebles que no foren amos dels altres sinó servidors, un consell molt apropiat per als polítics: ‘Qui vulga ser el primer, que es faça l’últim de tots i el servidor de tots’ (Mc 9:35).

Cal tindre en compte, i això ho haurien de tindre molt presents els polítics, tal i com ens diu el papa, que ‘la funció i la responsabilitat política constitueix un desafiament per a tothom qui rep el manament de servir el seu país.’ Per això ‘si la política es fa en el respecte a la vida, a la llibertat i a la dignitat de les persones, pot convertir-se en una forma eminent de la caritat.’

En aquest missatge amb motiu de la Jornada Mundial de la Pau, el papa ens recorda les benaurances adreçades als polítics que va escriure el cardenal vietnamita François-Xavier Nguyer Van Thuan; ‘Feliç el polític que mostra credibilitat, qui treballa pel bé comú i no pel seu interès, qui és coherent, qui sap escoltar, qui no té por.’

El papa exhorta els polítics a treballar per un món més pacífic, ja que ‘la bona política està al servei de la pau.’ El papa també denuncia els vicis dels polítics, que haurien d’evitar, causats per ‘la ineptitud personal i distorsions en l’ambient i en les institucions.’ És evident que els vicis dels polítics ‘resten credibilitat als sistemes’ i a més, ‘són una vergonya de la vida pública’, sobretot ‘l’enriquiment personal’, pel qual molts dirigents polítics han estat condemnats.

El papa anima a fer bona política, que és aquella que ‘promou la participació dels jóvens i la confiança en l’altre’. Tenint en compte, com ens recorda el papa, que ‘vivim en un temps de desconfiança, que té les arrels en la por a l’altre o a l’estranger’ i també en ‘l’ansietat de perdre beneficis personals’, Francesc fa una denúncia de la guerra i de ‘la proliferació incontrolada de les armes’, que són ‘contràries a la moral i a la recerca de la concòrdia’. Per això el papa en la seua aposta per la pau demana la implicació de tothom per aquest valor, ja que ‘hui les nostres societats necessiten artesans de pau.’

El papa també denuncia ‘els discursos polítics’ que ‘culpen els emigrants de tots els mals.’ Per això el papa ens recorda que ‘la pau es fonamenta en el respecte de cada persona’ i no en l’atac continu i demagògic que l’extrema dreta fa dels immigrants, culpabilitzant-los de tot. Afortunadament, associacions catòliques com Càritas, la Conferència de Religiosos i Religioses, Justícia i Pau i la Comissió Episcopal de Migracions, han denunciat les polítiques migratòries ‘on la seguretat i el control de fronteres està per davant dels aspectes humanitaris i socials, que converteixen les reixes i el Mediterrani en espais de mort, sofriment i vulneració dels drets.’ Cal dir que aquestes associacions, en consonància amb el desig del papa d’acollir els immigrants, rebutgen ‘l’escandalosa política de braços caiguts davant els rescats d’immigrants en alta mar.’

Amb motiu del 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, el papa Francesc ens demana que treballem per la pau, que sempre ‘és fruit d’un gran projecte polític, que es fonamenta en la responsabilitat recíproca i en la interdependència dels éssers humans.’

El papa acaba el seu missatge amb motiu de la Jornada Mundial d’aquest 1 de gener, recordant-nos que ‘la pau és una conversió del cor i de l’ànima’, i que així ens permetrà arribar a ‘la pau amb nosaltres mateixos, amb l’altre (l’estranger, el pobre, el que sofreix) i amb la creació.’