En el missatge amb motiu d’aquesta jornada, el papa ens recorda que “Sant Josep ens suggereix tres paraules claus per a la nostra vocació”.

La primera paraula que el papa destaca en la vida de Sant Josep és el somni. Com ens diu Francesc, “tots somiem a realitzar-nos”. Però per a arribar a això, només ho podrem fer amb l’amor, que és “el que dóna sentit a la vida, perquè revela el seu misteri”.

Els evangelis, com ens diu el papa, “narren quatre somnis de Sant Josep (Mt 1:20; 2:13,19,22)”, uns somnis que “eren crides divines no fàcils d’acollir”. Per això, “després de cada somni, Josep va haver de canviar els seus plans i arriscar-se, sacrificant els seus projectes per seguir els projectes de Déu”.  I és que Sant Josep “es deixà guiar pels somnis sense vacil·lar, perquè el seu cor estava orientat cap a Déu”.

Com tots els qui hem acollit la crida del Senyor a seguir-lo, “Déu no es mostra de forma espectacular, forçant la nostra llibertat. Ell ens dóna a conèixer els seus plans amb suavitat”. I és per això que “els somnis conduïren Sant Josep a una aventura que no hauria imaginat mai”, com ens ha conduït als qui hem optat per seguir el Senyor.

El primer somni de Sant Josep “desestabilitzà el seu nuviatge, però el convertí en pare del Messies”. El segon “el va portar a fugir a Egipte, però salvà la vida de la seua família”. El tercer somni de Sant Josep “anunciava el retorn a la seua pàtria i el quart, el va fe canviar novament de plans i el portà a Natzaret”.

Com ens diu el papa, “en totes eixes vicissituds, la valentia de seguir la voluntat de Déu resultà victoriosa”. I és que “no hi ha fe sense risc”, perquè “només abandonant-se confiadament a la gràcia, deixant de banda els propis interessos i comoditats, es diu ‘sí’ veritablement a Déu”.

Per això en aquesta Jornada Mundial de pregària per les Vocacions, “Sant Josep representa una icona exemplar de l’acollida dels projectes de Déu”. Una acollida que és activa, perquè “no renuncia ni es rendeix mai”, ja que Sant Josep no és un “home que es resigna passivament”. Al contrari, Sant Josep “és un protagonista valent i fort”.

Després del somni, la segona actitud que ens proposa el sant pare i “que marca l’itinerari de Josep i de la seua vocació, és el servei”, tal com ho narren als Evangelis. Sant Josep “va viure totalment per als altres i mai per a si mateix”. Així, Sant Josep, “alliberant l’amor del seu instint de possessió, s’obrí a un servei encara més fecund”, com els qui hem seguit Jesús. I és que per a Sant Josep, “el servei no va ser només un ideal elevat, sinó que es convertí en regla de vida”.

Hi ha un tercer aspecte que caracteritza Sant Josep i la vocació cristiana i que marca el ritme de la quotidianitat, i és “la fidelitat”. Josep, com ens diu el papa, va ser “l’home just (Mt 1:19), que en el silenci de cada dia perseverà en l’adhesió a Déu i als seus plans”. Sant Josep sabia que “l’existència es construeix només amb la contínua adhesió a les grans opcions”. A la pregunta del papa sobre com s’alimenta la fidelitat, Francesc ens diu que només es pot fer a “la llum de la fidelitat a Déu”. I aquesta fidelitat és, com ens diu el papa, “el secret de l’alegria”. Cal recordar que “a la casa de Natzaret, diu un himne litúrgic, hi havia ‘una alegria límpida’ que era l’alegria quotidiana i transparent de la senzillesa, l’alegria  que té el qui està custodiant allò que és important” i que és “la proximitat fidel a Déu i al proïsme”.

El papa pensa com seria de bonic “si la mateixa atmosfera senzilla i radiant, sòbria i esperançadora, impregnara els nostres seminaris, els nostres instituts religiosos, les nostres llars parroquials”.

El papa acaba el seu missatge amb motiu d’aquesta jornada, desitjant el do de l’alegria als “qui generosament heu fet de Déu el somni de les vostres vides, per servir-lo en els germans, mitjançant una fidelitat que és testimoni, en una època marcada per opcions passatgeres i emocions que s’esvaeixen sense deixar alegria”.

D’aquesta manera ho viuen les Dominiques de Borriana i de Paterna, les Agustines de Sant Mateu i de Benigànim, els Escolapis de Gandia, les Cistercenques de Benaguasil, les Germanes de la Consolació de Borriana, els Franciscans del Sant Esperit de Gilet, les Cartoixanes de Benifassà, les Carmelites Descalces de Puçol i de Serra, els Jesuïtes de Gandia, les Obreres de la Creu de Montcada i de València, les Vedrunes de Vinalesa, les religioses dels Ancians Desemparats d’Elx, els Cartoixans de Portaceli, les Clarisses de Vila-real, Canals i Gandia o les religioses de Iesu Communio de Godella, entre més.

Com molt encertadament ha declarat Luis Manuel Suárez, responsable de l’àrea de pastoral juvenil i vocacional de Confer, la Jornada Mundial de Pregària per les vocacions té tres objectius: “suscitar en els jóvens la pregunta per la seua vocació; convidar tota la comunitat a pregar i acompanyar els jóvens; i sostenir les vocacions d’especial consagració que sorgeixen en altres països”.

The post Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions appeared first on VilaWeb.