El papa ens recorda la crueltat que suposa la cultura que descarta les persones, com hem vist amb els refugiats rescatats per l’Open Arms fa unes setmanes. Per això, ‘la presència dels migrants i dels refugiats representa una invitació a recuperar algunes dimensions essencials de la nostra existència cristiana i de la nostra humanitat, que corren el risc d’adormir-se amb un estil de vida plena de comoditats.’

El papa Francesc ens recorda la por que tenim als altres, ‘als desconeguts, als marginats, als forasters’, una por que ‘es nota particularment amb l’arribada de migrants i de refugiats que truquen a la nostra porta en cerca de protecció, seguretat i un futur millor.’

Quan a Europa (i a l’estat espanyol) hi ha un renaixement de l’extrema dreta, que intenta contagiar el seu racisme irracional i la seua xenofòbia inhumana, la por als altres crea un problema, ja que ‘la por condiciona la nostra forma de pensar i d’actuar, fins al punt de convertir-nos en éssers intolerants, tancats i fins i tot racistes.’ De fet, la por a l’estranger ‘ens impedeix la capacitat de l’encontre amb l’altre, amb aquell que és diferent.’ El papa ens recorda que ‘la caritat més gran és la que s’exerceix amb els qui no ens poden correspondre.’ Per això ‘el progrés dels nostres pobles depèn sobretot de la capacitat de deixar-se commoure per qui truca a la nostra porta.’ El fet de commoure’ns ens humanitza i, al contrari, la indiferència envers qui pateix ens lleva humanitat. Per això ‘la compassió toca la fibra més sensible de la nostra humanitat.’ Com ens diu el papa, ‘sentir compassió significa reconèixer el sofriment de l’altre’ i ‘donar espai a la tendresa que, sovint, la societat actual ens demana reprimir.’ 

Tots reconeixem que ‘el món actual és cada dia més elitista i cruel amb els exclosos.’ Per això, com ens recorda el papa Francesc, ‘Jesús ens demana que deixem la lògica del món, que justifica abusar dels altres per a aconseguir el benefici propi.’ Per tal de fer un món més humà i més fratern, cal que ‘en cada activitat política, en cada programa, en cada acció pastoral, hem de posar sempre al centre, la persona’, no el rendiment, l’eficàcia o els diners.

El papa ens recorda en aquesta Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat el drama de tantes i tantes persones que deixen la seua terra i emprenen ‘un viatge cap a un “paradís” que inexorablement traeix les seues expectatives.’ D’ací que ‘la resposta al desafiament plantejat per les migracions es pot resumir en quatre verbs: acollir, protegir, promoure i integrar.’ Per a fer realitat el repte que el papa ens proposa, hem ‘d’alliberar-nos dels exclusivismes, de la indiferència i de la cultura que descarta’ les persones que són diferents de nosaltres.

Enmig de la xenofòbia que exclou les persones que arriben a nosaltres fugint de la fam i de la guerra, cal, per una banda, denunciar amb valentia el racisme. I per l’altra, cal acollir amb estimació aquells que arriben a nosaltres, fent-los veure que també són germans nostres. Per això el mes de juny passat, en el viatge de retorn de Romania, el papa Francesc, tot fent referència al ministre italià Salvini, digué: ‘En política no hauríem de sembrar mai ni odi ni por.’

Amb l’odi i amb la por s’arriba a extrems tan irracionals com jutjar el nord-americà Scot Daniel Warren per donar aigua i menjar a immigrants als EUA. La notícia, del mes de juny passat i que és del tot irracional, era la següent: el nord-americà Scot Daniel Warren, un reconegut professor universitari, va ser jutjat per haver donat menjar i aigua a dos immigrants que havien travessat la frontera. Per aquest fet, la fiscalia acusà Warren d’haver promogut la immigració i per aquest ‘delicte’ podria ser condemnat a fins a vint anys de presó.

Òscar Camps, d’Open Arms, deia fa uns dies: ‘Protegir la vida humana no pot ser mai una elecció, és una obligació i cap excusa no pot justificar no fer-ho, cap.’ Per això Òscar Camps ens encoratja a mantenir-nos ferms, perquè ‘les calúmnies dels supremacistes no ens domestiquen.’ I és que com deia Òscar Camps, ‘cada vegada que salvem una vida, tot cobra sentit i ja en són 60.000 en quatre anys.’ 

Cal un permís per a rescatar vides quan des del gener passat han mort al Mediterrani més de 800 persones? Cal un permís per a rescatar vides humanes quan des del 2014 han naufragat més de 13.000 hòmens, dones i xiquets? No seria una indecència haver de demanar permís al govern d’Espanya per rescatar nàufrags? Fer això ens portaria a viure ofegats en la vergonya. Per això Pep Guardiola deia recentment: ‘en alta mar no cal un permís, sinó un deure i una obligació: el rescat de les persones.’ Com ha dit Carola Rackete, capitana del Sea-Watch 3, ‘Europa està sent molt injusta. No estem salvant immigrants o refugiats. Salvem persones.’

I és que, només si descobrim en els altres un germà podrem ajudar els migrants perquè deixen l’infern on malviuen i troben una vida més digna i més humana.

The post Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat appeared first on VilaWeb.