I ara la sentència-envit del Suprem espanyol, signada per Requero, blinda els concerts educatius per sobre les decisions fermes de la nostra Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Una sentència que afectarà totes les altres comunitats autònomes per estar definitivament confirmada. La sentència és molt greu, perquè ve a dir que allò que establia la llei, que els centres educatius privats passaven a estar concertats subsidiaris de l’educació pública, des d’ara serà a l’inrevés per obra i gràcia (o desgràcia) de Reguero i els seus altres jutges del Tribunal: els centres d’educació públics passaran a ser subsidiaris de l’educació privada. Per a entendre’s millor, usem la llengua plana del carrer: abans, l’estat pagava els mestres privats en l’escola parroquial  quan encara no hi havia escola de l’estat en un barri. Quan l’estat obria un col·legi públic, ja no hauria fet falta que seguira pagant cap escola privada. Ara, per la desgràcia de la sentència del jutge de l’Opus, Requero, l’escola privada i els seus mestres seguiran SEMPRE cobrant del papà estat, tant si fan falta com si no. Una ganga! En algun cas podrà seguir fent falta l’escola privada i, justament, seguirà amb la concertació, perquè és un ensenyament obligatori.

Però en el cas d’unitats de Batxillerat (d’ensenyament no obligatori) del col·legi privat –molt elitista- El Pilar de València i el de La Salle de Paterna, el tribunal decideix que la conselleria ha de mantenir el concert de les unitats citades amb tots dos centres privats, malgrat que la llei en vigor sí que permetia de cancel·lar la concertació. Ara la justícia fa d’administració, i li diu que s’aparte a un costat. Ací qui mana? D’acord amb quins arguments? De raons jurídiques, cap ni una, diuen els coneixedors del dret. Són coses que acostumen a fer els que són jutges per la gràcia de déu!

The post José Luis Requero, jutge per la gràcia de déu appeared first on VilaWeb.