– Bona nit, Josep! Abans que res, enhorabona pel premi a L’olor del pensament. Sou el segon escriptor de la comarca que guanya dues voltes aquest guardó.

– Bona nit, gràcies! Sí, és cert; fins ara només Joan Olivares podia dir que l’havia guanyat dues vegades, però bé, mira, ara ja som dos els autor de la Vall que l’hem guanyat. No oblidem, però, que Josep M. Morreres també en té dos, d’aquests premis. A més, vaig guanyar l’edició de 2015 –amb Deliri (Bromera, 2016)–, i ara, la de 2019; és a dir, en cinc edicions de diferència, l’he guanyat dues vegades. N’estic molt orgullós i satisfet; no m’ho acabe de creure, la veritat.

– Feu-nos cinc cèntims de L’olor del pensament.

– Doncs és la primera novel·la eròtica que vaig escriure: he escrit dues novel·les eròtiques, i aquesta és la primera que vaig fer, L’olor del pensament; després, va vindre Deliri, que ves per on és la primera que va guanyar. La veritat és que les dues són molt diferents, perquè, en Deliri el protagonista és un home i tot passa en un cap de setmana, mentre que en L’olor del pensament les protagonistes són quatre dones; cada capítol porta el nom d’una dona, és a dir, són quatre històries de quatre dones. I és una novel·la més pausada, més lenta; crec que una mica més poètica. Quan la vaig escriure, pensava més en el sexe femení; com que les protagonistes són dones, intente posar-me en la pell de les dones. No té res a veure amb Deliri, la veritat.

– Però no vau presentar en primer lloc la segona novel·la, veritat?

– Realment, quan em vaig animar a escriure novel·la eròtica, la que jo volia escriure era L’olor del pensament. La hi vaig presentar, i sé que vaig ser finalista –va quedar entre les tres o cinc últimes novel·les–, però, malauradament, no va guanyar. A continuació, vaig escriure una novel·la totalment diferent, Deliri; la hi vaig presentar i, en aquesta ocasió, sí que va guanyar.

L’olor del pensament la tenia guardada. Pense que és una molt bona novel·la, i enguany he decidit de tornar a presentar-la, perquè la veritat és que una novel·la eròtica, si no guanya el Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida, és molt difícil de publicar. I ja et dic que a mi m’agrada, m’agrada molt; és la novel·la que jo volia escriure, i, per això, m’he atrevit a tornar-la a presentar al premi. He tingut la sort de guanyar-lo, i, a més, en l’edició vint-i-cinquena, una edició tan especial. Estic, doncs, doblement content.

– Ho heu viscut igual ara que el 2015?

– La veritat és que és diferent. Tin en compte que quan vaig guanyar el premi el 2015, no és només que el guanyara, és que era el primer premi que guanyava. Aleshores, clar, l’alegria era immensa; ara, també, per descomptat, però sí que és diferent. Ja he passat per això i ho he assimilat d’una manera diferent; també, lògicament, m’he fet molt content, però sí que note que les emocions són diferents. Ja tinc més experiència… bé, he guanyat només dos premis, tampoc no és que en guanye tots els anys [riu]. I, a més, tots dos premis de novel·la eròtica, però sí que he notat sensacions diferents. I que enguany el premi me l’haja donat Fede Vidal, conseller de Cultura de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, que és amic meu, fa que estiga molt més content- Bé, mira, un al·licient més.

– Imagine que, en Deliri, us devien demanar si el que hi narràveu era autobiogràfic. Ho espereu també en L’olor del pensament?

– En aquesta no sé si m’ho preguntaran, però bé, jo què sé, pot ser. La primera protagonista de les històries és casada amb un escriptor, així que si volen preguntar-m’ho, també m’ho poden preguntar. Una cosa comuna que tenen Deliri i L’olor del pensament, això sí, és l’aparició del sentiment de gelosia i una mica de misteri. Són molt diferents, però això ho tenen en comú.

– On posaríeu la línia entre l’erotisme i la pornografia?

– És una pregunta recurrent. A veure, jo crec que tot està en la literatura. El que jo he escrit tinc clar que és literatura. Totes les novel·les que han guanyat el premi pense que són literatura; algunes, més pujades de to que altres, però si han guanyat el premi… Com a membre del jurat –jo també he estat membre del jurat– de seguida discrimines què és literatura i què no. La pornografia no és literatura; la novel·la eròtica, sí. Per a mi, aquesta és la clau.

– Teniu altres projectes literaris en ment?

– He estat ficat en una campanya electoral, perquè em dedique també a la política; m’he presentat pel PSPV-PSOE a Albaida en aquestes eleccions municipals. En realitat, han estat dues campanyes, perquè hem empalmat la campanya general i autonòmica amb l’europea i la municipal, i la veritat és que he dut uns mesos… Puc assegurar-te que en quatre o cinc mesos pràcticament ni he escrit una línia ni quasi que he llegit res de ficció. Així que ara en estiu sí que vull descansar una mica, i, per a mi, descansar és escriure. Ara en tindré temps i m’agradaria emprendre una altra novel·la. En tinc alguna ja escrita, eh? Tinc uns relats curts, que també m’agradaria enviar a algun premi literari, però no eròtics.

– Què voldríeu afegir ara a l’entrevista?

– Que espere que la novel·la agrade; ja t’he dit que a mi personalment m’agrada molt. És veritat que quan la vaig escriure ho vaig fer, sobretot, pensant en el públic femení, i espere que agrade tant a dones com a homes, però si les dones em digueren que els ha agradat, estaria molt satisfet, perquè és el que pretenia. I… no sé què més dir-te!

– Doncs ho deixem ací i, en llegir L’olor del pensament, ja en tornarem a parlar, si us sembla bé. Moltes gràcies, i a gaudir del premi!

– Perfecte, gràcies, adéu!

The post Josep Penadés: ‘Quan vaig escriure “L’olor del pensament”, pensava sobretot en el sexe femení’ appeared first on VilaWeb.