Josep Policarpo s’acomiada de la direcció del Centre Teatral Escalante

  • L'albaidí assegura que tindria 'tot el sentit del món' que el gestionara l'Institut Valencià de Cultura

VilaWeb
Redacció / EP
29.06.2019 - 17:21
Actualització: 29.06.2019 - 19:21

El director del Teatre Escalante de València, l’albaidí Josep Policarpo, s’ha acomiadat del càrrec –el seu contracte acaba el 3 d’agost– advertint que la falta de seu ‘en desdibuixa el projecte’ i en dificulta la gestió diària. A més, ha considerat que l’absència d’un espai fix és ‘una situació provisional que no hauria d’allargar-se.’

Ho ha explicat aquest dijous, en la roda de premsa de presentació de la programació i novetats de la nova temporada 2019-2020, en què també ha fet un balanç de la seua gestió al capdavant del centre al cap de tres temporades.

‘El gran repte era intentar que una situació extraordinària afectara de la menor manera possible. És evident que la seu estable és necessària, però no tindre-la no vol dir que has d’acabar amb la programació artística. És una situació provisional que no hauria d’allargar-se, perquè el projecte s’està desdibuixant i dificulta la gestió diària del teatre’, ha afirmat Policarpo.

També ha expressat que el teatre té ‘un problema gros que l’equip de govern i el president de la Diputació han d’assumir i adquirir un compromís per al futur’. ‘Si la Diputació decideix que l’Escalante és un projecte de futur, viable i que cal donar-li suport, cal posar mitjans, però fins ara no s’ha fet. Crec que ha faltat compromís i voluntat per part de l’equip de govern i el president de la Diputació: el motiu no el sé, però és evident que ha faltat’, ha ressaltat.

En la mateixa línia, ha assenyalat que si la Diputació no vol assumir les competències ‘pot fer-ho una altra institució’, ja que considera que s’ha obert ‘un escenari nou’ amb ‘propostes i alternatives viables, però cal començar el procés’.

‘Si hi ha voluntat de transferència, no em sembla mala idea. Competencialment, tindria tot el sentit del món que l’Escalante passara a l’Institut Valencià de Cultura. Serà un procés laboriós que s’ha d’afrontar políticament; demanaria responsabilitat als polítics perquè s’asseguen i el plantegen. Seria una eixida digna, realitzable i que solucionaria el problema’, ha assegurat.

Preguntat per si hi haurà un concurs públic per a elegir al nou director, Policarpo ha apuntat que l’ex-diputada de Teatres, Rosa Pérez Garijo, va intentar que es convocara per a ‘assegurar la continuïtat de la direcció, del càrrec’.

‘El més important és que no es produïra ara un buit i que hi haguera continuïtat en la direcció. Entenem que s’hauria de convocar un nou concurs públic, però ara caldrà esperar que arribe el nou responsable que es faça càrrec de l’Escalante en la Diputació’, ha lamentat.

‘Difícil’ de valorar si es presentaria

Sobre si es presentaria al concurs nou, Policarpo ha comentat que és ‘un poc difícil de valorar-ho’, perquè ‘dependrà del grau de compromís que manifestara la Diputació. ‘Si vol assegurar-li el futur, hi haurà molts candidats; si no es diu públicament, no sé si n’hi haurà tants’, ha advertit.

Quant a eixe futur, el director del teatre creu que la corporació ha de posar de la seua part ‘en tots nivells: econòmic, de trobar seu i de gestionar eixa necessitat’. ‘Han sigut tres anys en un punt mort, ens hem instal·lat en una provisionalitat definitiva, però amb aquesta situació no podem continuar, ha d’haver-hi una solució definitiva’, ha subratllat.

A pesar que el teatre es va quedar sense seu fixa detectar-s’hi deficiències estructurals i no arribar a un acord amb els propietaris de l’immoble a la setmana d’arribar al càrrec, Policarpo ha assenyalat que ha pogut desenvolupar el 80% del seu projecte i que han aconseguit de superar els obstacles, per la qual cosa es troba ‘content i satisfet’ del que han fet.

‘Balanç positiu’

En aquest context, ha fet un ‘balanç positiu’ de la seua gestió, amb 690 funcions realitzades amb més del 90% d’ocupació, 148 funcions en gira, 111.903 espectadors, 665 alumnes matriculats a l’Escola de Teatre i un impacte sobre els professionals del sector de 519 persones.

Així mateix, ha detallat que la seua intenció va ser de modernitzar una gestió que estava ‘molt antiquada’ i donar pas a noves companyies per a potenciar el talent valencià i la creació de les produccions pròpies. Així, el centre va passar de realitzar un espectacle per temporada a desenvolupar-ne tres en el mateix període, per la qual cosa s’han estrenat vuit espectacles durant les últimes tres temporades.

Vuit companyies amb ‘trajectòries molt respectables’

A més, ha inclòs vuit companyies –La Teta Calba, Pot de Plom, Gabi Ochoa, Otra Danza, El Pont Flotant, Lucas Escobedo, Dacsa Produccions i Crit cia de Teatre– que ‘no havien treballat mai en projectes públics d’una certa envergadura però que comptaven amb creadors de talent, amb conviccions artístiques sòlides i amb trajectòries molt respectables.’

En la mateixa línia, ha amplificat la programació amb altres activitats com l’Escola de Teatre Escalante, en la qual s’ha potenciat la formació per a professionals i el vessant inclusiu del teatre, amb ‘noms imprescindibles’ de la direcció escènica com Adriana Ozores, Pedro Casablanc o Carles Alfaro; a més d’activitats paral·leles, com a lectures dramatitzades, tallers de dramatúrgia, els Premis de Teatre Infantil i el projecte audiovisual Aula Didàctica.

Programació 19-20

Quant a la programació de la temporada vinent, que continuarà amb el caràcter itinerant, el teatre programarà una producció pròpia i reposarà tres obres, que pujaran als escenaris del Teatre Principal, el Centre del Carme Cultura Contemporània, el Teatre Martín i Soler-Palau de les Arts i La Mutant.

‘Lluna’ serà el projecte nou del centre en què L’Horta Teatre combinarà les arts escèniques amb la ciència i la tecnologia sota l’autoria i direcció de Juan Pablo Mendiola, en un muntatge que arribarà al Teatre Martín i Soler al febrer.

Aquesta serà l’única producció pròpia de la temporada perquè ‘no hi ha prou disponibilitat d’espais’, ja que aquests no tenen la durada necessària que les obres necessitarien –cinc setmanes–, a més de per a ‘donar continuïtat a les produccions més aclamades.’

Reposicions i cicles

Quant a les reposicions, dues arribaran a l’octubre al Teatre Principal: ‘Anna i la màquina del temps’, de Dacsa Teatre; i ‘Les aventures de Tomasa Sawyer’, de la Teta Calba. En el mateix escenari i dins del Cicle Nadal a l’Escalante, ‘Yolo’, de Lucas Escobedo, omplirà de llum, color i alegria el teatre.

L’Escalante continuarà amb el cicle Teatre de la Memòria, el cicle Teatre i Música, Escena Diversa i el cicle Menut Teatre; a més de la col·laboració amb Russafa Escènica i Dansa València.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any