El tercer grau que tenien els presos independentistes era un dret reconegut per la legislació vigent en matèria penitenciària. Un dret, no un privilegi.

El cas és que la Fiscalia (‘¿De quien depende?’) va presentar el recurs contra els presos independentistes i la jutgessa de guàrdia va enviar els presos a la garjola. Per això en presentar la Fiscalia (‘¿De quien depende?’) un recurs, el règim de semillibertat en què estaven els presos, quedava anul·lat i perdien la semillibertat. Tot molt ben calculat i molt poc just. I és que la justícia espanyola no és justa, té dues vares de mesurar.

Curiosament, per això de la doble vara de mesurar, el mateix dia que es va revocar el tercer grau als presos polítics catalans, la justícia espanyola va sentenciar el cas del Tarajal a favor dels guàrdies civils acusats dels fets d’aquella platja. La justícia espanyola va absoldre els setze guàrdies civils de la seua actuació el 2014, al Tarajal, acusats d’homicidi imprudent, lesions i denegació d’auxili. La justícia els havia jutjats pels fets del 6 de febrer de 2014, quan, arran l’actuació d’aquests agents, catorze migrants van morir ofegats i un altre va desaparèixer. D’aquesta manera, a diferència dels presos independentistes, els setze guàrdies civils van quedar absolts. Per això les religioses Vedrunes de Ceuta han qualificat de vergonya la sentència del Tarajal amb aquestes paraules: ‘Mentre una mà acaricia els valors de la convivència, l’altra els ofega al Mediterrani’.

La justícia espanyola ha anul·lat el tercer grau per als presos independentistes perquè, entre més raons, els jutges creuen que no s’han reeducat, ja que continuen pensant com pensaven quan van ser condemnats. Possiblement la justícia espanyola voldria que els presos catalans, per a renegar de les seues idees, feren un curs de Formación del Espíritu Nacional o que es rehabilitaren fent un voluntariat a la Fundación Francisco Franco per així poder aconseguir el tercer grau. La justícia espanyola voldria que els presos del Procés es reeducaren (per a abjurar de les seues idees polítiques) en camps de reeducació, com els de la Xina.

I després encara tenen la barra de dir que no són presos independentistes, que no són presos polítics i que no han estat condemnats per les seues idees, quan la justícia espanyola vol reeducar-los perquè renuncien als seus ideals.

L’estat espanyol, que s’ha vist desautoritzat per la justícia europea amb el cas de la condemna a Arnaldo Otegui, hauria de recordar que Amnistia Internacional (AI) ha denunciat que ‘els drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífiques estan amenaçats a l’estat espanyol’. Amnistia Internacional considera que l’estat espanyol ‘trepitja els drets dels Jordis a la llibertat d’expressió i reunió pacífica’, i per això mateix ja fa temps que va demanar l’alliberament ‘immediat’ de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez. Segons AI, la condemna dels Jordis es basa en una definició ‘vaga’ del delicte de sedició del codi penal espanyol i en una interpretació ‘massa general i perillosa’ sobre els líders independentistes condemnats. A més, els dos Jordis, condemnats per una concentració pacífica, veuen reconegut el dret de manifestar-se per part d’AI, ja que la desobediència civil ‘pacífica’, segons AI, està ‘protegida per la legislació internacional sobre els drets humans’.

Davant la condemna dels presos polítics i l’absolució dels guàrdies civils del cas Tarajal, molts pensen que el resultat d’un judici depèn de si tens un jutge amic o no.

The post Justícia o venjança? appeared first on VilaWeb.