En roda de premsa al palau de la Moncloa, dissabte passat, el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, va dir que ‘no s’està desescalant ni desconfinant’ la població. El ministre deia que ‘el confinament segueix’, malgrat que a partir d’aquesta setmana ‘es reactivarà una part xicoteta de l’activitat laboral’, i per això recomanava l’ús de màscares (fins ara no n’hi ha per a tothom) i també mantenir la distància mínima entre persones, d’entre un i dos metres.

El que és incomprensible és que el president del govern espanyol haja decidit el retorn de l’activitat laboral dels treballadors dels sectors no essencials sense consultar-ho al comitè científic d’experts, com reconeixia el doctor Antoni Trilla, cap d’epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i membre d’aquest comitè, del qual forma part també la doctora Hermelinda Vanaclocha, sotsdirectora d’epidemiologia de la Generalitat Valenciana. Aquest comitè científic, que assessora el govern espanyol sobre polítiques de contenció del coronavirus, de què serveix si el president espanyol no l’ha consultat per a reprendre l’activitat laboral? Més encertat que el president Sánchez ha estat el president Ximo Puig, qui ha demanat que ‘l’eixida del confinament tinga en compte cada territori’. I també la presidenta del govern balear, Francina Armengol, qui ha demanat a Sánchez ‘mantenir el tancament de les Illes mentre dure la crisi del coronavirus’, com ha fet el president de la Generalitat de Catalunya.

Com han dit els doctors Antoni Trilla i Oriol Mitjà, és imprudent d’alçar el confinament total a partir d’aquesta setmana. El doctor Trilla deia: ‘no hem estat consultats i és obvi que si augmenten els contactes, poden augmentar els casos. És esperable’.

Davant el fet que a partir d’aquesta setmana els treballadors tornaran al treball, qui ha recomanat al president Sánchez que es reactive l’activitat laboral, malgrat que el ministre Illa haja dit que ‘no s’està desescalant ni desconfinant’ la població? L’Ibex-35, la patronal? I ho dic perquè la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha afirmat que ‘serem molt prudents en la desescalada, malgrat les pressions’.

Quins informes tècnics i sanitaris té el senyor Sánchez per a prendre una decisió tan arriscada? Què és més important, la salut o l’economia? Els ciutadans que aniran a treballar (sense màscares per a tothom), com han de mantenir la distància mínima als transports públics com ha recomanat el ministre Illa? Cal assumir el risc, més que evident, que amb més gent al carrer augmentarà la possibilitat de contagi?

Jesús, a l’Evangeli, ens parla de les prioritats de la vida, i entre aquestes no hi ha els diners. El profeta de Natzaret blasma aquells que posen els diners per davant de tot. A l’Evangeli de Sant Marc, Jesús ens diu, també hui a nosaltres, enmig d’aquesta pandèmia: ‘Què en trau, l’home, de guanyar tot el món i de perdre la vida? O què pot donar l’home a canvi de la vida?’ (Mc 8:36-37).

En aquesta situació tan difícil que vivim, amb por al contagi i a la mort, és bo de recordar la situació del dia de Pasqua, quan Jesús s’aparegué als apòstols: ‘Mentre per por dels jueus eren tancades les portes d’allà on es trobaven els deixebles, s’hi presentà Jesús, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres!’. També hui Jesús pacifica el nostre cor, per tal de no desesperar davant les dificultats, ja que la mirada i la paraula del Senyor és com una carícia que guareix d’una manera profunda.

El confinament que hem tingut fins ara és el que ha permès que l’epidèmia recule, amb menys casos i menys morts. Per altra part, en el moment que vivim, es tracta de perseverar pacientment, ja que la perseverança és com el vestíbul de l’èxit. Es tracta també de no desesperar davant la foscor i les proves, que han de ser com un trampolí que ens ajude a llançar-nos cap avant. Les proves, la perseverança i la paciència ens fan més compassius, és a dir, més capaços de compatir, de patir amb els altres, sabent que després de la nit, sempre ve una aurora que somriu.

Hem viscut fins ara en una societat que valorava només l’èxit, els diners i el benestar personal, oblidant freqüentment el benestar dels altres. Hem viscut fins ara en una societat insensible i indiferent davant el sofriment dels més desafavorits. Hem viscut en un món que feia molt i pensava poc, i que reflexionava encara menys. Cal que canviem els paràmetres que han guiat la nostra vida fins ara. Cal que retrobem la solidaritat, la fraternitat, la frugalitat, l’empatia amb els qui menys tenen i la compassió, per així patir amb el qui pateixen.

El poeta Miquel Martí i Pol té un poema que diu: ‘Pel foc esbrinareu què hi ha dins de vosaltres’. Podríem dir també que pel coronavirus esbrinarem què hi ha dins de nosaltres. Martí i Pol diu encara que ‘el que compta és l’esforç de cada dia, compartit tenaçment amb els qui creuen que cada gest eixampla l’esperança’. I és que, també ara, ‘cap dia no es perd per als qui lluiten’. Per això diu Martí i Pol: ‘estima i viu cada instant de les coses’, ja que ‘l’essencial es diu amb senzillesa’. A més, com digué Sèneca, ‘Encara que la por tinga més arguments, tu escull l’esperança’.

Per altra part, he trobat molt encertades les reflexions de Yuval Noha Harari, sobre com canviarem a partir d’aquesta epidèmia.

En aquests moments cal tindre en compte les paraules del papa Francesc en el seu missatge Urbi et Orbi, el dia de Pasqua, quan ens deia que ‘no és el temps de la indiferència perquè el món està sofrint’. I per això ens convidava a treballar ‘activament a favor del bé comú dels ciutadans’.

Mossèn Cinto Verdaguer resumeix molt bé la situació que vivim ara, en aquest temps de Pasqua, enmig d’aquesta pandèmia: ‘Nostre Senyor Jesucrist/ ressuscita enguany molt trist/ de la negra sepultura;/ veu que no ha ressuscitat,/ ai!, ab Ell la humanitat/ que de la mort és pastura’. O que dels diners és pastura.

Les finances o la cura de les persones? La bossa o la vida? L’economia o la salut? Per això els polítics haurien de saber que la vida val molt més que la política i que les finances. I entre la borsa (o la bossa) i la salut dels ciutadans, aquesta hauria de ser la prioritat d’un govern.

The post La bossa o la vida?  appeared first on VilaWeb.