La demolició —un dolorós atemptat contra el patrimoni preindustrial-hidràulic, històric i cultural de la Vall d’Albaida— s’ha perpetrat el 8 de juliol passat. Al llarg de quatre segles i mig, el dic ha estat trencat per les revingudes; se li han canviat els materials i components en nombroses reconstruccions, però continuava sent el que era des del principi.

L’assut, ara assolat, juntament amb la canal de vuit-cents metres i el molí de Malany, formava part d’un sistema hidràulic construït per un llaurador ric de Benigànim en 1579. Durant els anys secs, els valldalbaidins a penes podien comptar amb el molí de Bellús o, riu Albaida amunt, amb el molí Nou de Benigànim, Guadasséquies, Cartaina, Benissuera o en cap dels nombrosos obradors i enginys de la comarca. Quan en temps de sequera tots els molins, un rere l’altre, cessaven l’activitat, només podia moldre el de “mal any” —d’ací li ve el nom—, situat a la ribera dreta del riu, al Pla dels Moros, en terme de Benigànim.

Es tractava d’una instal·lació a la qual no li faltava mai l’aigua perquè l’assut recollia els escorrims de quasi tota la Vall i assegurava un bon toll. L’embassament, ample i profund, desviava un abundant cabal al llarg d’una séquia, emmagatzemava el líquid en una bassa, el desguassava per un cup en un salt de dotze metres, i movia les moles desafiant la sequera.

El molí de Malany passà a ser propietat del convent de les Monges Agustines de Benigànim. De 1907 a 1930 fou una fàbrica d’electricitat, inversió d’un terratinent de la Pobla del Duc. L’indret albergava l’Electra d’Albaida que va subministrar energia des de 1909 a Bellús, Guadasséquies, Sant Pere, Benissuera, Alfarrasí, Otos, Bèlgida, el Palomar, l’Aljorf, Albaida i Agullent.

L’edifici del molí es va transformar en borrera l’any 1947. Hi treballaven hòmens i dones de Bellús que havien de passar el riu per una precària palanca de fusta. Com que el trajecte per a transportar les bales de teixit entre la nova borrera i la N-340 era llarg i dificultós, instal·laren un telefèric amb un cable d’acer per a transbordar-les per damunt del riu en una vagoneta. L’activitat va cessar als anys 60. En eixe temps, el vell assut esdevingué un lloc d’esplai on pescar o refrescar-se. Baix, un toll infantil per a xiquets i pares, i dalt, amb més profunditat, els joves i adults.

La CHX intenta persuadir-nos de la necessitat de l’enderrocament amb arguments enganyosos i pretextos tan discutibles que no hi ha qui se’ls crega.

Afirma que destruir l’assut elimina el perill que suposava travessar el riu en aquell lloc per la falta de manteniment. Tant costava reparar-lo i instal·lar-hi una passarel·la perquè les persones pogueren passar sense perill?

No hauria sigut millor —i potser més barat— una infraestructura amb un camí segur obert per damunt del mur, establir una àrea recreativa a una banda o l’altra, un rogle amb arbres, taules i cadires, i des d’ací una senda turística per a poder contemplar l’Estret de les Aigües des de la ribera dreta?

No hauria sigut preferible continuar el caminal i assegurar un altre pas a peu que comunicara les dues riberes a l’assut de Baix (del Molí Guarner).

La confederació sosté que l’assut propiciava l’aparició i dispersió de canyars. És per a riure si no fos perquè la maquinària ha arrasat un patrimoni secular. Ara resulta que sols l’assut “propiciava” els canyars. Que no els afavoreix tot el riu des del naixement?

L’organisme manifesta que vol fomentar l’eliminació d’assuts obsolets. Des de quan una obra ha d’eliminar-se per ser obsoleta per a l’ús a què es destinava? Enderroquem els antics castells i palaus, els molins d’aigua, els forns moruns…? Cremem els cotxes antics? Trenquem cànters, carros i guarniments? Sols els Béns d’Interés Cultural o els Béns de Rellevància Local catalogats tenen dret de no ser derruïts?

Basant-se en el Marc de l’Estratègia Nacional de Restauració de Rius del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, la CHX assevera que la destrucció de l’antic assut és per a recuperar la continuïtat longitudinal del riu fins on siga possible, i les seues condicions naturals.

No es poden fer séquies laterals a la presa amb poca rostària perquè puge o baixe la ictiofauna fluvial? La confederació es carregarà també l’assut de Baix, el del molí Guarner?

Quanta insensibilitat! Quin menyspreu per l’arqueologia preindustrial! I per a més inri, l’escomesa de la CHX té la benedicció del Ministeri que s’ocupa també, com resa el seu rètol oficial, del Repte Demogràfic, i el vistiplau de Patrimoni Cultural de la conselleria d’Educació, Cultura i Esport!

Hi ha organismes que ajuden els pobles de l’interior en allò que està al seu abast. Encara que solen tractar-se de contribucions puntuals, benvingudes siguen. A altres entitats, com la CHX, el Ministeri i la conselleria de Cultura no els cau la cara de vergonya d’ignorar l’opinió dels veïns afectats i de mostrar-se indiferents als interessos dels pobles menuts i perjudicar-ne el present i futur.

Quan tindrem una política coherent? Quan un pla integral, sostenible, pactat i a llarg termini contra la despoblació i a favor de la qualitat de vida de les comarques centrals que comprometa polítiques i administracions?

The post La demolició de l’assut de Malany: els infames no descansen mai appeared first on VilaWeb.