Amb les seues paraules, el papa Francesc, amb un llenguatge senzill, valent i clar, ens mostra sempre una gran sensibilitat per la cultura dels pobles, cosa que no veiem en els bisbes i en els preveres de l’Església del País Valencià, que a diferència del que diu el papa continuen excloent la nostra llengua, la llengua del nostre Poble, de la litúrgia. És lamentable i molt trist que els cristians valencians, encara hui, vejam proscrita a la majoria dels temples la nostra llengua.

Els nostres bisbes i preveres haurien de ser més sensibles a la cultura dels valencians, que ells consideren, pel tracte que li donen, de nivell inferior a la cultura en castellà o en polonès.

Uns dies després de les paraules del papa en relació a la llengua amb la que els pares han de transmetre la fe als fills, de nou Francesc defensà la cultura dels pobles indígenes. En el missatge que el papa adreçà als jóvens que participaren en l’Encontre Mundial de Jóvens Indígenes, reunits a Panamà entre el 17 i el 21 de gener (com a preparació del la Jornada Mundial de la Joventut) el papa Francesc els deia: ‘Feu-vos càrrec de les vostres arrels’. I també: ‘Feu-vos càrrec de les vostres cultures’. I és que, com recordava el papa a aquests jóvens, és possible ‘celebrar la fe en Jesucrist des de la riquesa mil·lenària de les vostres pròpies cultures originàries’. El papa animava aquests jóvens a ‘tornar a les cultures de l’origen’ i també, a’“fer-se càrrec de les arrels’, ja que ‘de les arrels ve la força que vos farà créixer, florir i fructificar’. El papa acabava el seu missatge als jóvens reunits en aquest encontre encoratjant-los a viure la fe en la pròpia cultura, que és ‘una forma de mostrar la cara indígena de la nostra Església.’

Veure que el papa està a favor de les diverses llengües i cultures, hauria de fer reflexionar els nostres bisbes i preveres, que continuen excloent la nostra llengua, el valencià, d’una Església que es diu valenciana. La paradoxa és ben evident: com és possible que una Església valenciana puga menysprear i arraconar la pròpia llengua, que és la llengua dels cristians valencians? O utilitzar-la (les poques vegades que ho fan) incorrectament. Així la web de l’arzobispado de València anunciava la pròxima visita pastoral dels bisbes a l’arxiprestat de la Preciosísima Sang de la Marina, quan correctament és: Preciosíssima Sang. A més, per què les webs dels bisbats valencians (a excepció de la de Tortosa) estan únicament en castellà?

Enguany celebrem el VI Centenari de la mort de Sant Vicent Ferrer, patró del País Valencià, per què els bisbes i els preveres valencians no aposten decididament per introduir la nostra llengua a l’Església i així tindre finalment el Missal Romà en valencià? O és que els cristians valencians ens hem de sentir forasters o estranys a les nostres parròquies, on els nostres rectors continuen menyspreant majoritàriament la llengua dels valencians?

The post ‘La fe es transmet en la llengua de la família’ appeared first on VilaWeb.