No és casualitat que l’endemà del 14 de febrer, la Fiscalia haja presentat els recursos contra els presos polítics perquè considera que el tercer grau per als líders independentistes és prematur. A més, la Fiscalia afirma que els nou condemnats pel procés no han reconegut haver comés un delicte i no s’han ‘reeducat’ ni ‘resocialitzat’ després del ‘delicte’.

Els líders independentistes han estat catorze dies en semillibertat, no per una mesura de gràcia ni per cap privilegi o benefici, sinó pel dret penitenciari.

Fa uns mesos la Fiscalia (¿de quién depende?) es va afanyar a recórrer el tercer grau penitenciari als presos polítics catalans, com ha fet ara, per ‘prematur’ i va anul·lar, com un escarment o venjança, els permisos que els corresponien (per dret, no per magnanimitat de la justícia) per l’article 100.2 perquè els presos independentistes pogueren treballar, cuidar els seus familiars o fer voluntariat.

Després de la victòria del sobiranisme el 14 de febrer, victòria en vots i en escons, la Fiscalia vol derrotar l’independentisme amb les togues, ja que els partits constitucionalistes no l’han pogut guanyar a les urnes. I és que a l’estat espanyol, el que no poden guanyar a les urnes ho guanyen amb les togues.

L’estat espanyol i el president Pedro Sánchez mostren les cartes després que l’independentisme haja guanyat les eleccions. L’actitud de la Fiscalia espanyola (¿de quién depende?) revocant el tercer grau als presos polítics mostra el tarannà i el diàleg del govern espanyol.

The post La indecència de la Fiscalia espanyola appeared first on VilaWeb.