Aquests dies, a l’hora del dinar, els monjos i els hostes (que passen uns dies al monestir amb nosaltres) escoltem la lectura del llibre d’Arcadi Oliveres Paraules d’Arcadi. Amb unes reflexions molt interessants sobre l’economia, la pau, l’objecció fiscal o el deute extern, en el capítol dedicat al pacifisme, la guerra i la indústria bèl·lica, Oliveres diu: “Apostar pel pacifisme és apostar per una manera de viure no-violenta”, ja que, a més, “la violència no arregla res”.

En aquest llibre, Arcadi Oliveres recorda la Marató que quan s’acosta Nadal organitza TV3, i que any rere any recull dels ciutadans donacions que oscil·len entre 10 i 15 milions d’euros. Concretament, a la Marató de 2020 es van aconseguir 13,8 milions d’euros. D’aquesta manera descobrim (i encara més en aquest temps de crisi econòmica), una solidaritat ciutadana que fa miracles. Amb la Marató de rerefons, Oliveres ens recorda que “mentre Catalunya es mobilitza de cara a la investigació científica, aquell mateix dia (però cada dia de l’any també), l’exèrcit espanyol gasta 56 milions d’euros… per no fer res d’útil a la població”. Ho dic de nou: 56 milions d’euros gastats cada dia per l’exèrcit espanyol, mentre moltes famílies sense recursos no poden arribar a final de mes, amb desnonaments dia sí dia també. I com diu Arcadi Oliveres, amb un pressupost en defensa escandalós.

Segons el Centre Delàs, com es recull en el llibre, durant el 2020 la despesa militar de l’estat espanyol va ser de prop de 20.000 milions d’euros. Oliveres també ens informa en el llibre d’un cas escandalós: 30 personatges, entre congressistes i senadors dels EUA, adscrits a la Comissió de Defensa, defenien que la despesa militar era més necessària que mai. Després es va saber que aquests “personatges” estaven vinculats a alguna empresa de caràcter militar i que rebien (a part del seu sou com a senadors o congressistes) un segon sou de part de les empreses d’armament.

El maig de 2015, en una conversa amb uns joves, el papa Francesc afirmà que el comerç d’armes és una “indústria de la mort”. El papa es preguntava “per què tanta gent poderosa no vol la pau”. I el papa responia: “Perquè viu de les guerres”. El papa Francesc afegí encara que algunes persones fan diners en produir i vendre armes i per això “aquesta és la raó per la qual tanta gent no vol la pau”, ja que “fan més diners amb la guerra”.

Uns anys després, el setembre de 2021, amb motiu del Dia Internacional per l’eliminació de les armes nuclears, el papa denuncià de nou la carrera armamentística.

Enmig d’una crisi econòmica, social i sanitària, quan moltes famílies han de demanar ajuda a Càritas o als bancs dels aliments per a poder sobreviure, quan el personal mèdic i d’infermeria demana, amb tota la raó del món, més recursos econòmics per a fer front a la situació sanitària que vivim amb aquesta pandèmia, és immoral la despesa que es dedica a armament. Cal invertir els diners de la despesa bèl·lica en ensenyament, sanitat i serveis socials, per a rescatar les famílies que viuen precàriament. I és que la gent no menja metralletes, carros de combat, bales o submarins.

Com deia el protagonista de la pel·lícula El gran dictador, de Chaplin, “més que màquines necessitem humanitat, més que intel·ligència, tindre bondat i dolcesa”, perquè “sense eixes qualitats la vida serà més violenta, es perdrà tot”. I també: “No lluiteu per l’esclavitud sinó per la llibertat, lluiteu per un món nou, lliure i noble que garantisca als hòmens, treball, als jóvens, futur i als ancians, seguretat”.

El desig de pau i de la fi de la indústria bèl·lica està en la línia del que deia aquesta pel·lícula de Chaplin: “Lluiteu per eliminar l’ambició, l’odi i la intolerància, lluiteu pel món de la raó, un món on la ciència i el progrés ens condueixen a la felicitat”. I el discurs del protagonista de la pel·lícula acabava així: “A l’ànima de l’home se li han donat ales i finalment està començant a volar. Està volant cap a l’arc de Sant Martí, cap a la llum de l’esperança, cap al futur, un gloriós futur que ens pertany a tots” i que, sense armes, pot ser més humà i més pacífic.

Com ens demana Arcadi Oliveres, cal que lluitem cada dia pel desarmament i per la fi de la indústria bèl·lica. Cal el compromís de tothom per a aconseguir la pau al nostre món. I és que com ens diu aquest pensador, recentment traspassat, en el llibre que estem llegint a l’hora del dinar, “no és una utopia aspirar a una societat sense guerres”. Per això hem de fer possible l’anhel del papa Francesc quan recentment, en el seu missatge per videoconferència a la 16a edició del GLOBSEC Bratislava Forum, demanava “convertir les armes en aliments”.

The post La industria bèl·lica  appeared first on VilaWeb.