Sabem que seguim sumant anys (sis) en què el repunt en els accidents laborals continua creixent, però si volem analitzar-ne la concentració a la nostra comarca, les causes, les localitats en què es produeixen… no tenim cap eina que recopile correctament aquestes dades per poder-les valorar i cercar actuacions correctives.

Com a molt, trobem dades per província i comunitats autònomes. Tant l’INVASSAT, com el Ministeri de Treball, ofereixen únicament aquestes dades generalitzades. Així sabem que l’any passat, amb 62 accidents mortals al País Valencià, som la segona Comunitat Autònoma després d’Andalusia que més mortalitat ha tingut. Verdaderament preocupant. A nivell estatal 506 en jornada de treball i 146 in itinere.

Sembla que eixir a guanyar-nos la vida, i perdre-la, no té massa importància. La taxa de mortalitat és aclaparadora, però no obstant, el conjunt de la societat no ix al carrer amb nosaltres com caldria esperar en repulsa d’aquesta situació, no surt la notícia al mitjans de comunicació, a penes una trista columna en algun diari local. Què més fa falta perquè es facen visibles aquestes morts?

Si mirem les dades estatals, tenim unes xifres d’una mitjana de quasi dues morts per accident laboral diàries.

Quin seria el tractament d’aquesta noticia si els morts, encara que continuaren sent treballadors, foren a mans del terrorisme gihadista? Quins dirigents polítics agafarien ràpidament aquesta notícia per brandar políticament la seua bandera?

Tots els dies obririen els informatius amb aquesta notícia i… ben diferent seria el sentiment general i la implicació per complir amb la prevenció que, en definitiva, és el paraigua per als accidents laborals.

Ens caldria tenir en compte quines formacions polítiques volem que ens representen a les imminents eleccions: polítiques, justícia social, drets laborals, serveis públics de qualitat i bons finançaments, diàleg social… tot açò ha de reunir aquell que aspira governar-nos.

És l’hora, i commemorant el 28 d’abril dia de la Prevenció en Riscos Laborals, CCOO proposem:

• Potenciar en la negociació col·lectiva el compliment de la prevenció a les empreses.
• Reforçar la figura del delegat de prevenció, així com establir delegats de prevenció territorials o sectorials que atendrien les empreses sense representació i podrien fer extensiva la cultura preventiva en els nous treballs digitals i treballadors autònoms.
• Recuperar inversions en prevenció.
• Derogar les normes que han impedit que tots els col·lectius tinguen el mateix grau de protecció de la salut, en particular les reformes laborals que han estès la precarietat
• Reforçar els mecanismes de control del compliment de la legislació en matèria d’igualtat
• Intensificar les polítiques actives en matèria de prevenció dotant amb els mitjans econòmics i humans suficients els organismes tècnics com l’Instituto Nacional de Seguridad i Higiene en el Trabajo o els instituts autonòmics.

Paco Luque
Responsable Salut Laboral i Medi Ambient a la Comissió Executiva Intercomarcal de CCOO Comarques Centrals

The post La invisibilitat de les morts laborals appeared first on VilaWeb.