12.01.2020 - 20:05
El Tribunal Suprem, la Junta Electoral Central (JEC), el jutge Llarena i tutti quanti, no fan més que anar a la deriva en les seues actuacions. A més de fer el ridícul davant Europa.
Com és possible que la justícia espanyola no faça cas de les decisions jurídiques d’Europa? Com és possible que el Tribunal Suprem espanyol arribe a desobeir el TJUE?
Després del ‘paperot’ del jutge Llarena, ara no ha tingut més remei que reconèixer la immunitat dels eurodiputats Puigdemont i Comín (fora d’Espanya) i per això ha demanat el suplicatori al Parlament Europeu. Per altra part, la injustícia que el Suprem fa al també eurodiputat Oriol Junqueras, mantenint-lo en presó i impedint-ne la presència al Parlament Europeu, és majúscula. Com també és escandalosa la decisió del Parlament Europeu (indubtablement pressionat per Espanya) de llevar-li la condició d’eurodiputat a Oriol Junqueras. I encara, la inhabilitació del president Torra, ja és de jutjat de guàrdia. Ni la JEC, ni cap tribunal, no pot resoldre el conflicte polític que viu Catalunya. La JEC no és un òrgan competent per a inhabilitar el president Torra.
Tot això és la justícia espanyola, una justícia de sainet i de pandereta que ha fet el seu propi Brèxit, ja que s’ha situat fora de la jerarquia jurisdiccional europea.
Davant això, Europa hauria d’actuar contra Espanya per la desobediència reiterada, encara que el Parlament Europeu també haja actuat immoralment, llevant el càrrec d’eurodiputat a un electe recolzat en milers de vots.
Per altra part, que els nou membres dels CDR empresonats per terrorisme el setembre passat hagen estat alliberats, com s’explica ara? Com s’entén que una acusació tan greu com és la de terrorisme, haja quedat en no res i ara els detinguts estiguen lliures? Els qui van acusar, condemnar i criminalitzar com a terroristes els membres dels CDR ara alliberats, demanaran perdó o dimitiran? Els qui van acusar el president Torra de ser còmplice de terroristes, què diran ara? Què ha quedat de la farsa de l’operació Judes (amb un desplegament policial impressionant) si no s’han trobat ni armes ni explosius?
La desobediència del Suprem espanyol al TJUE no ens ve de nou. Fa uns anys, i tots ho recordem, qui va ser conseller d’Educació de la Generalitat Valenciana en temps del PP, Alejandro Font de Mora, va desobeir reiteradament, una vegada rere l’altra, les sentències de la justícia espanyola que reconeixia la unitat de la nostra llengua. I no va passar res! El Sr. Font de Mora va continuar desobeint les sentències de la justícia. Per això ara el Suprem es permet de desobeir el TJUE i tampoc no passa res.
És veritat que res de tot això no em sorprén gens ni miqueta, ja que l’estat espanyol es creu que sempre té la raó, perquè la seua jurisprudència es basa en la unitat d’Espanya i en la Constitució. Per això tampoc em va estranyar que el rei Felipe VI, en el discurs amb motiu de la Pasqua Militar el 6 de gener passat, diguera que les forces armades i la Guàrdia Civil estaven compromeses amb la Constitució i Espanya. No va dir amb els Drets Humans o amb la democràcia.
Per això la justícia espanyola ha quedat ben retratada (i ben desacreditada) davant Europa. De fet, com tothom pot veure, la justícia espanyola és una justícia de taverna, de caserna o de caverna, que és el mateix. I així estem.
Davant aquest panorama, els bisbes espanyols podrien dir el que han afirmat els bisbes veneçolans. Reunits en la CXIII Assemblea Ordinària Plenària de la Conferència Episcopal Veneçolana, els bisbes veneçolans han exigit ‘que es respecte la legitimitat de l’Assemblea Nacional’ de Veneçuela. A veure si els bisbes espanyols demanen també que es respecte la legitimitat del Parlament de Catalunya, que és l’únic que pot nomenar o cessar el president de la Generalitat. També estaria bé que els bisbes exigiren que la JEC no s’immiscira en l’intent d’inhabilitar el president Torra.
L’espectacle de justícia espanyola és lamentable. D’òpera bufa o de vodevil, ja que està permetent la violació dels drets democràtics al president Torra, a l’eurodiputat Junqueras i als CDR empresonats durant mesos i ara alliberats, malgrat les acusacions tan greus de terrorisme, per les quals van ser detinguts.
