La jutgessa sobreseu la causa per l’incendi de la Torre de les Maçanes on s’hi va morir Emilio Abargues

VilaWeb
Redacció
09.09.2015 - 19:43

La jutgessa del jutjat d’Instrucció número dos de Sant Vicent del Raspeig ha acordat el sobreseïment provisional de la causa oberta per l’incendi declarat a l’agost de 2012 a la Torre de les Maçanes, en què s’hi van morir el brigada Emilio Abargues i un agent mediambiental, en entendre que no hi ha il·lícit penal i que hi va haver una ‘circumstància sorprenent’ responsable del ‘desastre’, per la qual cosa descarta negligència en els tres comandaments del servei d’extinció imputats.

Així consta en una interlocutòria facilitada pel Tribunal Superior de Justícia valencià, on la jutgessa adopta aquesta decisió després de la declaració de les parts i els testimonis i després d’haver sol·licitat el ministeri fiscal l’arxivament de la causa en entendre que els fets no constituïen cap infracció penal. La resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs en el termini de tres dies.

La jutgessa havia imputat tres responsables en les tasques d’extinció: el cap del punt de comandament avançat, un sergent de bombers i el cap de dotacions de les brigades d’emergència, a qui se’ls atribuïa inicialment la responsabilitat per homicidi per imprudència i lesions.

L’incendi va començar el 12 d’agost a la partida a la Torre de les Maçanes, i no es va donar per controlat fins el 19 d’aquell mateix quan ja haviua cremat 600 hectàrees d’aquest municipi, Penàguila i Benifallim. El foc va causar la mort d’Emilio Abargues, natural de la Pobla del Duc, i la de l’agent mediambiental Ernesto Aparicio, víctimes d’una flamarada provocada per l’explosió de diverses bosses d’aire mentre lluitaven contra l’incendi en una pista forestal. Hi va haver també tres ferits.

En la resolució, la jutgessa destaca que qualsevol delicte imprudent exigeix la concurrència dels requisits que s’haja produït un resultat danyós derivat d’una conducta descurada; que s’haja produït la infracció d’una norma de vigilància i que s’haja ‘volgut’ aquesta conducta descuidada, amb coneixement de perill o sense, però no el fet resultant.
En aquest cas, segons la jutgessa, no concorre la necessària relació de causalitat entre l’actuació dels imputats i el sinistre perquè l’acció consistent a aturar el comboi a meitat del camí i encendre un foc tècnic per aconseguir frenar el front principal ‘no s’ha comprovat que creés un perill jurídicament desaprovat o, el que és el mateix, comporte la infracció d’un deure de vigilància’.

Així, ha tingut en compte que, segons l’informe del Grup Operatiu d’Investigació d’Incendis Forestals de la Conselleria de Governació i Justícia, aquesta maniobra ‘no es considera inadequada per fi pretès’ i es va fer a una distància ‘no inferior a 400 metres del front principal i no va generar cap risc per a les parts’.

A més, conclou que les flames que van afectar les víctimes no procedien del front principal que es pretenia aturar ni del foc provocat a través de la qüestionada crema tècnica, ja que pel que sembla es van originar aïlladament, de manera sobtada i a una velocitat de propagació inusitada i no previsible, de manera que la circumstància ‘sorprenent’ va ser la causa del desastre sense concórrer-hi cap negligència atribuïble als comandaments imputats.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any