En el seu discurs, el papa començava lamentant un fet insòlit i és que (com veiem cada dia) ‘el dret penal sovint passa per alt les dades de la realitat i, d’aquesta manera, adopta la forma d’un saber merament especulatiu’. El papa també denunciava el contrasentit que hi ha en el fet que ‘hui alguns sectors econòmics exerceixen més poder que els mateixos estats’.

Igualment Francesc demanava als professionals del Dret ‘contenir la irracionalitat punitiva que es manifesta en l’empresonament massiu, l’amuntegament i la tortura a les presons, l’arbitrarietat i els abusos per part de les forces de seguretat i la criminalització de la protesta social, l’abús de la presó preventiva i el repudi de les garanties penals i processal més bàsiques’, com veiem que passa a l’estat espanyol, a Xile, a Hong Kong i més estats.

Com ens recorda el papa en el seu discurs, i com ha passat sempre, ‘una de les omissions del dret penal és l’escassa o nul·la atenció que reben els delictes dels més poderosos, en particular la macrodelinqüència de les empreses’. Per això el papa demanava als professionals del Dret que, per un sentit elemental de justícia, ‘certes conductes, de les quals les empreses solen ser responsables, no queden impunes’, com sol passar, desgraciadament. D’ací que, injustament, també hui ‘la funció sancionadora sol recaure en els sectors més vulnerables’.

Com veiem a Catalunya, i com diu el papa, hi ha un ‘corrent que pretén resoldre els problemes socials a través del sistema penal’, cosa del tot irracional, ja que els conflictes polítics s’han de resoldre des de la política, no des de la judicatura o policialment.

En el discurs, el papa es refereix a ‘alguns problemes que han empitjorat’, com és ‘l’ús arbitrari i indegut de la presó preventiva’, un fet que el papa ja havia assenyalat ‘amb preocupació’. Ens recorda que pel que fa a la presó preventiva, ‘lamentablement la situació ha empitjorat en diversos països i regions, on el nombre de presos no condemnats ja supera amb escreix el 50% de la població carcerària’. Per això ‘aquest fenomen contribueix a la deterioració  de les condicions de detenció i és la causa’, diu el papa, ‘de l’ús il·lícit de les forces policials i militars per a aquests fins’.

Com diu el papa, ‘la presó preventiva soscava el principi que els acusats han de ser tractats com a innocents, fins que una sentència definitiva n’estableix la culpabilitat’.

Per això ‘els delictes comesos per agents de les forces de seguretat’ poden arribar a ‘justificar-se com a formes legítimes de compliment del deure’. El papa denuncia també ‘l’ús desproporcionat de la força’, que és una conducta inacceptable ‘en un estat de dret’.

Quant a la demagògia dels polítics (com els d’alguns partits polítics espanyols), el papa diu: ‘Vos confesse que quan escolte algun discurs’ d’algun ‘representant del govern, em vénen a la ment els discursos de Hitler’. I és que com ha dit recentment, ‘l’integrisme és una pesta’.

El papa, que lamenta les ‘acusacions falses contra líders polítics, concertades amb els mitjans de comunicació’, denuncia els qui pretenen ‘reduir drets socials’, i també els ‘paradisos fiscals, que serveixen per a amagar tota mena de delictes’, ja que sovint aquests delictes no es perceben ‘com una qüestió de corrupció i de delinqüència organitzada’.

El papa ens recorda que ‘la llei per ella mateixa no pot aconseguir els objectius de la funció penal’, sinó que cal una ‘adaptació de la llei a la situació concreta dels casos i de les persones’. Per això demana ‘persones preparades, però sobretot, apassionades per la justícia’, ja que ‘només així la llei no serà un fi en si mateix, sinó que estarà al servei de la justícia’. Finalment, el papa demana als especialistes en dret penal que avancen ‘cap a un model de justícia basat en el diàleg i en la trobada’.

Segur que si els professionals del Dret (i els polítics) seguiren aquests consells del papa, la llei, com hauria de ser, estaria al servei de les persones i no les persones al servei de la llei, tal com Jesús va dir: ‘El dissabte ha estat fet per a l’home i no l’home per al dissabte’ (Mc 2:27).

I és que és una anomalia democràtica que la justícia pretenga resoldre (com en el judici al president de la Generalitat de Catalunya i als líders independentistes empresonats) un greu conflicte polític, que només es pot solucionar amb la política, no amb els jutges ni amb la presó o la inhabilitació. Que els polítics han de fer política, i no l’han de fer els jutges, encara no ho ha entès l’estat espanyol. Només cal recordar que nou dels últims onze presidents de Catalunya han estat destituïts per l’estat, o bé exiliats, empresonats, executats o condemnats per defensar el dret de decidir.

L’estat espanyol té un problema evident, ja que la Fiscalia i Vox tornen a anar junts com a acusació en el judici contra el president Torra, de la mateixa manera que també van anar junts en el judici als líders independentistes.

The post La llei no és un fi en si mateixa appeared first on VilaWeb.