No obstant això, des del punt de vista polític, el pas del temps i les successives majories absolutes que han elevat Jorge Rodríguez al pedestal, l’han fet canviar d’un talant amable i obert en els inicis a un abús de poder que comença a decebre profundament diversos sectors de la societat ontinyentina.

En eixe sentit, vull dir clarament que sóc una de les persones que se senten molt decebudes amb el batle. Potser em diran ingenu, però no hauria cregut mai que Jorge Rodríguez s’atrevira a impedir la convocatòria del ple ordinari mensual corresponent per a evitar que l’oposició puga presentar propostes o fer precs i preguntes en el màxim òrgan de l’Ajuntament, on tota la ciutadania s’ha de sentir representada. Però, encara que semble mentida, això és el que ha passat aquest mes de novembre a Ontinyent. Tot i que l’article 46.2 de la Llei de Bases de Règim Local obliga a convocar, si més no, un ple ordinari mensual als ajuntaments dels municipis de més de 20.000 habitants, com és el cas d’Ontinyent, el senyor Rodríguez ha decidit de no fer-ho.

L’alcalde ha decidit de posar en pràctica la vella política que tant va criticar quan era el cap de l’oposició en temps de la majoria absoluta de Lina Insa. Llavors, no convocar plens ordinaris infringint la llei per a obstruir el treball de l’oposició era una trampa antidemocràtica. Quina llàstima que ara siga Jorge Rodríguez qui vol silenciar els grups de l’oposició i evitar el debat democràtic a l’Ajuntament. Tant li fa incomplir la llei i faltar al respecte a les més de 13.000 ciutadanes i ciutadans que no van votar al seu partit, La Vall Ens Uneix.

Casualment, aquesta ‘alcaldada’ la fa després que des de Compromís per Ontinyent presentàrem en el ple ordinari anterior diverses propostes positives per a Ontinyent, que van generar un intens debat que evidenciava determinades insuficiències en la gestió del seu govern. Potser també és casualitat que el batle no vulga que es puga debatre la iniciativa que volíem incloure en el ple ordinari que s’hauria d’haver fet en novembre, a través de la qual proposem el compliment de totes les obres i projectes que la ciutadania va votar fa dos anys en el programa Ontinyent Participa, i que a hores d’ara ni tan sols s’han començat a construir. També deu ser casualitat que açò haja passat la mateixa setmana que denunciàvem la intenció manifestada expressament per la regidora Sayo Gandia de dissoldre la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica, un plantejament que tant la representant del nostre partit en l’esmentada comissió com persones expertes que hi eren presents han corroborat  i lamentat.

En definitiva, podem pensar que tot açò és una trista casualitat, o podem fugir de tota ingenuïtat i concloure que la deriva del govern municipal és evident. L’estratègia del tàndem format per Jorge Rodríguez i el seu totpoderós cap de gabinet de batlia, Ricard Gallego, agraciat amb una sucosa pujada salarial a principis de la legislatura, implica arraconar totes les qüestions incòmodes o discrepants amb la versió oficial que han anat maquinant i que cada dia exclou més gent, especialment dels sectors més crítics i progressistes de la ciutat. Però nosaltres diem prou, ens plantem. Ens oposem frontalment a permetre que l’obscuritat, el sectarisme i la marginació de qui pensa diferent tornen a protagonitzar una majoria absolutista que acabe embrutant la política municipal d’Ontinyent.

Nico Calabuig i Serna · Portaveu de Compromís a l’Ajuntament d’Ontinyent

The post La majoria absolutista de Jorge Rodríguez appeared first on VilaWeb.