Cal recordar que l’any 1248, les tropes del bon rei Jaume I van poblar Cocentaina amb cristians i el rei Conqueridor va fer alçar un temple que, com feia sempre, va dedicar a la Mare de Déu sota l’advocació de l’Assumpció. I va ser el 19 d’abril de 1520, fa cinc segles, quan, en la capella de Sant Antoni Abat del palau dels Comtes de Cocentaina, va tindre lloc el miracle de les llàgrimes que va donar lloc al patronatge de la Mare de Déu sobre la capital del Comtat. Segons conta la tradició, el 19 d’abril de 1520, quan el capellà Onofre Satorre estava acabant la missa, mirà la imatge de la Mare de Déu i observà com dels ulls de la icona bizantina de Santa Maria eixien el que semblava llàgrimes com de sang. El capellà va fer baixar la santa icona i veié que les 27 llàgrimes eren realment de sang. Per tal d’assegurar-se del tot, el capellà tocà amb el dit una de les llàgrimes que queia de l’ull esquerre de la Mare de Déu, que quedà marcat de sang, segons van testificar els presents.

Per a commemorar aquest V centenari, el 5 de maig de l’any passat s’obrí un any sant que la Santa Seu va concedir a Cocentaina.

La Mare de Déu del Miracle, una icona del segle XIV, és venerada pels ciutadans de Cocentaina (coneguts popularment com ‘socarrats’) amb les 27 fogueres que s’encenen al Pla del Palau Comtal, en record de les 27 llàgrimes vessades per la imatge, encara que enguany això es veurà alterat per la Covid-19.

La santa icona, d’origen bizantí i amb unes mides de 30 cm d’ampla i 35 d’alta, es venera tot l’any al convent de la Mare de Déu, des d’on és traslladada cada 19 d’abril a la parròquia de Cocentaina, fins que el dimarts següent torna de nou al convent. Aquesta icona de Santa Maria, amb el rostre de color rosat, porta una toca blanca i un mantell blau fosc que li cobreix el cap, i al peu de la icona hi ha la inscripció ‘Mare de Déu’, anomenada per l’escriptor valencià del segle XV Joan Roiç de Corella ‘humil tostemps i verge,/ llum d’aquest món, del cel lluent carboncle’.

Segons la tradició (evidentment incompatible amb l’origen medieval de la icona) el rostre de Santa Maria va ser pintat per l’evangelista Sant Lluc. Segons aquesta creença, aquesta taula estigué a Jerusalem fins al segle V, quan l’emperadriu Aèlia Pulquèria la va traslladar a Constantinoble, on li dedicà una basílica. Al segle XV, Gregori Bassarion, patriarca de Constantinoble, veient que la santa imatge podia ser profanada pels turcs i pels heretges, la portà a Roma, i la regalà al papa, segons que escriví fra Agustí Arques.

Però segons Miquel Àngel García Arocas, la presència d’aquesta icona a Cocentaina l’explica millor un fet històric. Segons Escolano, en la seua obra de 1879 Historia General del Reino de Valencia, devers el 1445 el papa Eugeni IV, assetjat pel capità Francesc Sforça, va demanar ajuda al rei Alfons V el Magnànim, que va enviar les seues tropes sota el comandament d’Eiximén Pérez de Corella per a defensar la causa del Pontífex. Quan el 1448 el papa Nicolau V, successor d’Eugeni IV, recuperà el territori, en senyal de gratitud oferí al comandant Pérez de Corella aquesta icona de Santa Maria. Quan aquell mateix any Pérez de Corella, primer comte de Cocentaina, comprà la Baronia de Cocentaina, portà la imatge de la Mare de Déu fins a la capella del seu palau comtal. En un primer moment la Mare de Déu era coneguda amb l’advocació de la Concepció. I va ser després del miracle de les Llàgrimes quan va passar a anomenar-se Mare de Déu del Miracle. Siga com siga, la qüestió important és la devoció de Cocentaina a la Mare de Déu del Miracle, una de les poques representacions de Santa Maria que porten el nom en valencià. Una Marededéu que, afortunadament, no ha patit la castellanització a què  l’Església ha sotmès els valencians des de fa segles.

Va ser en produir-se el miracle de les Llàgrimes i a causa de l’augment de la devoció a la Mare de Déu, que els senyors de Cocentaina fundaren un convent de monges que custodiaria aquesta santa icona. Així, el primer de desembre de 1653, el comte obtingué la llicència per a fundar el convent, que acolliria les monges caputxines descalces que vingueren de Granada. En un primer moment les monges s’instal·laren a les estances superiors de l’ermita, la Sala d’Ambaixadors, fins que el 1670 s’acabaren les obres del convent.

Agraïts pel miracle, els ciutadans de Cocentaina van proclamar la Mare de Déu patrona d’aquesta vila comtal.

Que Santa Maria, que com diu el Concili Vaticà II, ‘precedeix amb la seua llum el Poble de Déu, com a signe d’esperança  i de consol’ (LG núm. 68) siga per als ciutadans de Cocentaina Mare i companya en el camí de la fe, en aquests moments tan difícils i tan dolorosos pel coronavirus.

Que la pregària a la Mare de Déu de l’escriptor valencià Joan Roiç de Corella, recollida per mossèn Vicent Sorribes al seu Eucologi, ens ajude a lloar Maria, Mare del Miracle: ‘Amb plor tan gran/ que nostres pits abeura,/ i greu dolor/ que nostre cor esquinça,/ venim a Vós,/ filla de Déu i Mare,/ que nostra carn/ dels ossos se arranca/ i l’esperit/ desitjant l’ésser perdre,/ pensant, que mort/ per nostres greus delictes,/ ver Déu e hom,/ el Fill de Déu i vostre/ jau tot estés/ en vostres castes faldes‘.

The post La Mare de Déu del Miracle appeared first on VilaWeb.