La naturalesa del virus és canviar per a persistir

  • «És evident que aquest virus és més intel·ligent que no els humans, ja que ell sí que canvia per a no desaparèixer i pel contrari, nosaltres, desgraciadament, no ho fem»

Josep Miquel Bausset
13.01.2021 - 19:38
Actualització: 13.01.2021 - 20:38
VilaWeb

Això deia en una entrevista a Regió7 el biòleg Josep Quer Sivila, membre de l’equip de recerca de la Vall d’Hebron, amb relació al virus de la covid-19.

L’investigador venia a confirmar el que és una llei de la natura: tots els organismes vius es veuen obligats a canviar, a adaptar-se, si volen resistir, persistir o viure. És el que veiem amb el coronavirus, que canvia per a poder resistir, a diferència del que veiem en els humans, que malgrat la pandèmia que patim, continuem sense canviar el nostre estil de vida. Per això, és evident que aquest virus és més intel·ligent que no els humans, ja que ell sí que canvia per a no desaparèixer i pel contrari, nosaltres, desgraciadament, no ho fem.

Vam ser molts els qui, al principi d’aquesta pandèmia, vam creure que n’eixiríem més forts i que aprendríem una lliçó molt important després dels mesos convivint amb aquest maleït virus. Però la realitat desmenteix el somni que teníem, ja que continuem comportant-nos com si no existira el virus, i per això tenim unes dades epidemiològiques molt dolentes.

La tendència a l’alça dels indicadors de la covid-19 (amb més de 3.000 persones mortes al País Valencià i amb 85 morts en un sol dia, el 5 de gener passat) i amb una velocitat de transmissió disparada, mostra que no estem fent bé les coses i que ens cal un canvi radical del nostre comportament i el nostre estil de vida, si és que realment volem vèncer aquesta pandèmia.

És molt freqüent que al principi de cada any, molts acostumen a fer una llarga llista de bons propòsits per tal de viure d’una manera més sana: anar al gimnàs, deixar de fumar, passar més temps amb els fills, aprimar-se… Però la realitat és que ben aviat aquests bons propòsits s’esvaeixen i continuem fumant, deixant el gimnàs per un l’altre any, arribant tard a casa sense tindre temps per als fills, menjant d’una manera poca sana…. I és que, malgrat el desig de canvi amb l’any nou, continuem amb la rutina de sempre.

Les dades epidemiològiques i la tendència a l’alça dels indicadors de la covid-19 ens mostren que no estem fent bé les coses, i per això al País Valencià fins i tot s’han ajornat les intervencions quirúrgiques programades i també s’han suspès les proves diagnòstiques a excepció de les de càncer de còlon i de mama.

Però malgrat tot, encara és possible de canviar el nostre estil de vida per tal de vèncer aquest virus. El que no hauríem de fer (com no ho fan els metges, els infermers i els farmacèutics) és acostumar-nos a les nombroses defuncions de cada dia, als malalts ingressats a les UCI o a les persones que han perdut la faena. No podem caure en la insensibilitat i veure com a ‘normals’ aquestes xifres tan espantoses.

Per part seua part, el govern del País Valencià també necessita millorar pel que fa a les mesures (insuficients, segons els metges, i preses massa tard) que ha pres la Generalitat per véncer la covid-19, ja que sembla que el calendari festiu (Nadal, Cap d’Any i Reis) ha marcat les normes de restriccions a seguir, en compte de ser-ho la gravetat epidemiològica. Per això no s’entén que les mesures més restrictives hagen començat a aplicar-se l’endemà de Reis i no el mateix dia que es van decidir, tenint en compte la gravetat de la situació epidemiològica. I això que la presidenta del Col·legi de Metges de València ha demanat mesures urgents i contundents, com un confinament total. També l’actor de l’Alqueria Blanca Ferran Gadea, ‘Tonet’, és partidari de mesures més contundents, en afirmar que ‘molta gent hauria tancat encara més’.

‘Salvant’ el pont del Nou d’Octubre, el de la Puríssima i els de Nadal i Cap d’Any i la festa de Reis, hem salvat vides o s’han mort més persones que si no haguérem ‘salvat’ aquestes festes? I és que s’estan morint 20, 30, 40, 50 i fins a 85 persones cada dia, i són molts els ciutadans que s’estan quedant sense faena! Per això considere escandalós la gentada que hi hagué al davant de l’ajuntament de València en la cavalcada dels Reis, el dia 5 a la nit, amb les consegüents acusacions entre el PSOE i Compromís.

Davant aquesta situació greu i extraordinària, cal que hi haja també mesures greus i extraordinàries i per això, per a evitar més contagis, s’hauria d’haver suprimit la cavalcada. Ja tindrem més anys per celebrar-la.

Per altra part, al País Valencià (i també a altres països) els ciutadans no entenen un fet que és per això mateix incomprensible: i és que una vegada arribades els vaccins, com és que s’ha vaccinat un percentatge molt menut de la població, tenint com tenien més dosis per a continuar vaccinant? I això no s’entén si no és per una descoordinació. Per això estic totalment d’acord amb la periodista Elisa Beni quan deia ‘governar és responsabilitzar-se que, quan les vacunes començaren a arribar, estiguera preparada i greixada una maquinària específica i adequada per dur a terme la tasca’. I pel que es veu, això, per més incomprensible que siga, no va passar. Per això el periodista Xavier Domènech qualificava de catatònics els membres del govern català. També el Dr. Oriol Mitjà en el seu twitter del 4 de gener, feia una crida urgent al govern de la Generalitat de Catalunya, davant el desgavell de la campanya de vacunació: ‘Us prego que deixeu que us ajudin experts externs’.

També Vicent Partal denunciava a l’editorial ‘La desídia amb el vaccí, una nova mostra d’incapacitat política’ que no s’hagueren utilitzat totes les dosis que havien arribat al País Valencià. Amb tota la raó del món, Vicent Partal deia que ‘no és que es vacune a un ritme lent però segur, és que això que es fa és una vergonya’. Si Astúries ha administrat el 100% de les dosis de la primera remesa de vacunes que va rebre, com és que no ha passat el mateix al País Valencià?

L’important és que encara som a temps de superar aquesta pandèmia. Però ens ho hem de prendre seriosament. Hem de canviar radicalment de vida. I és que malgrat el sofriment, la malaltia i la mort dels éssers estimats que hem perdut en aquesta pandèmia, cal alçar-nos de nou com ens deia el papa Francesc en l’homilia de la Vigília Pasqual l’11 d’abril passat, per a ‘somiar, arriscar i comprometre’ns per canviar el món’.

Canviar el nostre estil de vida  i deixar de viure com abans és l’únic camí que tenim per a vèncer aquest virus. És el que ens demanà el papa Francesc en la pregària a la plaça de Sant Pere, el 27 de març passat, quan ens encoratjà a ‘triar entre el que compta veritablement i el que passa’ i ‘separar el que és necessari del que no ho és’.

Vencerem el virus si vivim arrelats a l’esperança, si somiem junts, si arrisquem el futur, si ens comprometem solidàriament per a canviar el món, si triem el que compta i deixem de banda allò que és secundari.

Desgraciadament fins ara (i malgrat les persones que hem perdut  causa d’aquest virus), ‘ens hem deixat absorbir pel que és material’ i ‘trastornar per la pressa’, com ens deia el papa el 27 de març. I per això, anestesiats per la indiferència, ‘no ens hem despertat davant de guerres i d’injustícies del món, ni hem sentit el crit dels pobres i del nostre planeta, greument malalt’. I és que amb el nostre egoisme ens hem tancat en nosaltres mateixos, mentre ignoràvem el plor dels desvalguts i el clam de la terra, ferida per la nostra insensibilitat.

Hem d’aprendre una lliçó important d’aquesta pandèmia i hem de canviar de vida. No podem continuar immersos en la indiferència, perquè el món sofreix molt. Hem de deixar de banda la insolidaritat, que ens tanca egoistament en nosaltres mateixos i hem de treballar activament a favor del bé comú dels ciutadans, ajudant els qui passen necessitat. Hem de ser artesans d’esperança i llavors de resurrecció, perquè com ens recordava el papa en la Vigília Pasqual, ‘en Jesús Ressuscitat, la vida ha vençut la mort’ i per això ‘la fe pasqual alimenta la nostra esperança’, una esperança que no defrauda mai, ja que ens fa veure que Jesús, ‘en la foscor de les nostres nits, és certesa en les nostres incerteses’.

Com a deixebles de Jesús de Natzaret, els cristians hem de ser capaços de transmetre esperança, per a repensar aquest sistema econòmic tan depredador i tan injust, sobretot per a les persones més desafavorides, un sistema econòmic que el papa ha denunciat com un sistema que mata, basat en una economia que exclou i que per això mateix esclavitza els més pobres.

Hem d’alçar-nos de nou, cal que ens alcem de nou i que ajudem a alçar-se aquells que no poden fer-ho per ells mateixos. Hem de viure d’una manera diferent de com vivíem abans de la covid-19. Hem de canviar (com canvia el virus) i no tornar a viure com abans d’aquesta pandèmia, sinó que hem de viure una nova vida, com va ser nova la vida de Jesús després de la seua resurrecció. Entre tots, donant la mà als qui han caigut i no poden més, hem de construir una vida més fraterna, més humana i més solidària, per així, com ens deia el papa, saber ‘triar el que compta veritablement i el que passa’ i ‘separar el que és necessari del que no ho és’. Perquè com ha dit el papa en diverses ocasions, ‘no hi ha alternativa: o construïm el futur junts, o no hi haurà futur’.

Només si ens unim tots i fem cas del que ens digué el papa de saber prioritzar què és important per damunt de què és secundari i anecdòtic, podrem vèncer aquest virus. Però si continuem vivint com fins ara, serà el virus qui ens vencerà. Si canviem de vida demostrarem que som intel·ligents. Si no canviem de vida, el virus, que sí que canvia per a poder resistir, ens guanyarà.

Aprendrem la lliçó que ens dóna el coronavirus o continuarem com fins ara, comportant-nos com l’orquestra del Titànic?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any