Per això la segona frase és un contrasentit, ja que si el president Puig creu que ‘la paciència té un límit’, com es pot sentir còmode a Espanya, que castiga els valencians amb un finançament del tot insuficient? Les paraules del president Puig sobre la seua comoditat a Espanya les va dir per demanar al president de Catalunya que ‘no utilitze la Comunitat Valenciana en les seues ànsies sobiranistes’.

Passa, però, que amb aquestes lamentacions no anem enlloc. El Sr. Puig, ofrenant ‘nuevas glorias a España’ (per això se sent còmode a l’estat), utilitza unes paraules que s’assemblen molt a les que va dir el Sr. José Manuel Vela, qui va ser conseller de la Generalitat amb el PP i que el 8 de novembre de 2012 deia: ‘Ya está bién, hasta aquí hemos llegado’. I per això afirmava que el govern valencià no aguantaria ‘ni un año más el modelo de financiación autonómico actual’. Qui no va durar ni un mes va ser el Sr. Vela, que 20 dies després del seu ‘hasta aquí hemos llegado’, va ser substituït (o destituït) com a conseller d’Hisenda, el 30 de novembre d’aquell mateix any. Segurament els caps del Sr. Vela a Madrid no van trobar afortunades les declaracions reivindicatives del conseller.

Vela denunciava que el model financer per al País Valencià era ‘una injusticia estructural’ i afegia encara: ‘Ante situaciones injustas, hay que rebelarse’.

Fem una miqueta de memòria, que és per això que ara el president Puig ha dit que ‘la paciència té un límit’: el 2014, dos anys més tard del ‘hasta aquí hemos llegado’, el president Alberto Fabra, després de les eleccions europees, afirmava que els ciutadans valencians ‘no están contentos’ amb l’executiu del Sr. Rajoy i ‘lo han demostrado con su voto’. I és que malgrat que la Sra. Cospedal va considerar ‘buena noticia’ el resultat del PP en les europees, aquest partit va passar de tindre 24 escons al Parlament Europeu, a tindre’n 16 en perdre més de 2,5 milions de vots.

L’abril de l’any 2013 el president Fabra tornava a ‘exigir un nuevo modelo de financiación’ per tal de tindre una ‘financiación justa’.

I el mes de juliol de 2013, Fabra tornava a dir que ‘el actual sistema de financiación necesita de la revisión y cambio urgente’. Per això Fabra demanava a Rajoy ‘arrancar el 2014 con la nueva financiación’, ja que el Consell perdia 13.000 milions d’euros per l’infrafinançament que tenim.

Tots sabem quines van ser (i continuen essent) les intencions dels ministres d’Hisenda, tant si es diuen Montoro com si es diuen Montero: asfixiar econòmicament el País Valencià. Montoro deia que no hi hauria nou finançament autonòmic el 2014 (tal com estava pactat) sinó el 2015. Això era el que ens prometia. I així ho deia el Sr. Antonio Bateta, secretari d’estat d’Administraciones Públicas, advertint (amenaçant?) els valencians que ‘no podrà cambiarse el modelo de financiación, como muy pronto, hasta el 2015’. I han passat el 2015, el 2016, el 2017, el 2018 i ja estem acabant el 2019 i….res de res.

Els governs de l’estat, tant si són del PP com del PSOE, continuen deixant en una gran indefensió els governs autonòmics, sobretot aquells que aporten més del que reben, com el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. I per això el Sr. Fabra s’adonava que els ciutadans valencians  ‘no están contentos’. Ara és el president Puig qui diu que ‘la paciència té un límit’. Però els seus diputats a Madrid actuen com escolanets d’amén.

Però si els valencians ‘no están contentos’, com és que en el seu moment no va fer res el president Fabra, de la mateixa manera que ara tampoc no farà res el president Puig?

Ple d’eufòria, el president Fabra deia el 2013, referint-se al govern del Sr. Rajoy: ‘Tenemos un gobierno que nos escucha, que nos entiende, que está a nuestro lado para resolver nuestros problemas. No queremos ser ciudadanos de segunda. Mariano será el presidente que devolverá a la Comunidad una financiación justa y la Generalitat trabaja sin pausa y sin descanso por esta reivindicación’.

Curiosament el Sr. José Muñoz, diputat valencià del PSOE, ara fa un any deia exactament les mateixes paraules que cinc anys abans havia dit el president Fabra: ‘Tenemos un gobierno que nos escucha’. Caram, quins governs! Quina capacitat auditiva tan gran que tenen per escoltar (sense fer res) les queixes dels valencians.

La Sra. Bonig tampoc estava contenta del finançament que patim els valencians, però al toc de corneta de Madrid, les seues queixes van quedar en un no-res. Com ara quedaran també en un no-res els laments del president Puig

Per què tants enganys? Si el Sr. Fabra no estava d’acord amb el Sr. Rajoy, que ‘nos escucha, nos entiende, que está a nuestro lado para resolver nuestros problemas’, podria haver dit prou i votar en contra d’aquells pressupostos. Ara el Sr. Puig, que es lamenta del mateix que el Sr. Fabra (i que és el secretari general del PSOE valencià), podria exigir un nou finançament o bé demanar als diputats valencians del PSOE que voten contra el Sr. Sánchez, que segons el diputat José Muñoz, ‘nos escucha’.

El Sr. Fabra que volia ‘arrancar el 2014 con la nueva financiación’, es va adonar que hi havia ‘una falta de sensibilidad del Gobierno hacia la Comunidad Valenciana’, però no va fer res, absolutament res, per impedir amb els vots del PP valencià els pressupostos que castigaven el País Valencià. Com ara mateix el president Puig, tot i dir que ‘la paciència té un límit’, tampoc no farà res i els diputats valencians del PSOE continuaran amb una actitud submisa davant el Sr. Sánchez, que això sí, ‘nos escucha’.

Fa unes setmanes el president en funcions del govern espanyol assegurà a València que es comprometia a revisar el finançament ‘durant els pròxims quatre anys’, una promesa semblant a la que va fer el Sr. Rajoy i que ens prometia el Sr. Alberto Fabra. Més paraules buides davant un sistema arbitrari i del tot injust per als valencians.

El 8 de novembre de 2012 el Sr. Vela deia que el Govern Valencià no aguantaria ‘ni un año más el modelo de financiación actual’. I ja estem acabant el 2019…

Què pensa fer el Sr. Puig mentre admet que ‘la paciència té un límit’ però alhora se sent còmode a Espanya? Segur que el mateix que el Sr. Fabra: callar davant un finançament injust. És a dir: res de res. I continuar ofrenant noves glòries a Espanya, mentre els valencians continuem discriminats per un estat on el president Puig se sent còmode. I això és prendre el pèl als valencians, ja que ‘l’infrafinançament posa el País Valencià al capdamunt del dèficit de les autonomies’. Però el president Puig s’hi sent còmode.

The post ‘La paciència té un límit’ però ‘estem còmodes a Espanya’ appeared first on VilaWeb.