La pizza de pinya ens uneix

  • «El partit de Jorge Rodríguez aïlla Ontinyent per no reconéixer que ha d'alçar ponts amb les forces polítiques majoritàries, amb la humilitat de ser què són, un partit local més.»

Antonio Esquinas
12.11.2019 - 11:23
Actualització: 12.11.2019 - 12:23
VilaWeb

Primer que res vull demanar disculpes per si el títol d’aquest article ofèn alguna sensibilitat. La pizza de pinya compta amb legions de detractors, però també té un grupuscle de fervents admiradors: el meu respecte a uns i altres.

Una vegada passades les eleccions estatals, en què el PSOE ha sigut la força majoritària a la Vall d’Albaida, cal fer una anàlisi de què ha anat passant a la nostra comarca les últimes setmanes. Concretament, al voltant de la constitució de la Mancomunitat de Municipis i les reaccions posteriors.

Dimecres passat, 6 de novembre, l’entesa entre el PSPV i Compromís permetia que l’ens comarcal es posara en marxa. La Mancomunitat, en la seua creació, no sols tenia com a funció ‘prestar servicis mancomunats a la comarca’, sinó que es pensava com a instrument de ‘cohesió i vertebració de la Vall d’Albaida’, i amb eixa idea les forces progressistes vam fer una proposta d’acord tant al PP, per representar un percentatge elevat de municipis, com a La Vall Ens Uneix, per ser el partit que governa a la població amb més habitants de la comarca. La proposta incloïa que tingueren representants en l’òrgan de govern de la Mancomunitat, per poder coordinar i fiscalitzar l’acció de govern, i que tingueren delegacions a gestionar per a sumar esforços per millorar la Vall. Tant el PP com La Vall Ens Uneix decidiren de no acceptar les delegacions, però sí de formar part del govern.

Els arguments del PP per a no acceptar les delegacions anaren des que no els agradava el candidat socialista (ells no en van presentar cap d’alternatiu i el president també presideix la junta de govern, òrgan on sí que accepten estar), fins que ells també gestionaven bé les delegacions que no els havien proposat (volien dir amb això que no sabien gestionar bé les delegacions oferides? Els seus veïns i veïnes saben això?).

En la seua intervenció, el portaveu de La Vall Ens Uneix va optar per un to apocalíptic i un poc depriment. Va sentenciar que ‘És un dia trist per a la comarca…’, observació que contrastava amb la satisfacció, si no alegria, de la major part dels representants dels ‘poblets’ (com el també diputat va referir-se amb evident menyspreu als municipis de la comarca). Per a qualsevol ajuntament, el desbloqueig de l’organisme supramunicipal més pròxim és una molt bona notícia. De no ser que sigues de La Vall Ens Uneix: en eixe cas et poses trist.

El representant de La Vall Ens Uneix mostrava el seu disgust, i així ho ha remarcat en posteriors articles d’opinió, perquè no es donarà més representació a Ontinyent, supose que en detriment dels municipis més menuts. Caldrà contar-los als veïns i veïnes del Palomar i Bufali que el portaveu del partit al qual pertanyen els seus batles, vol llevar-los representació.

Posteriorment en un article signat per ell (no sé si escrit també) deia el diputat per Ontinyent que ‘els pobles grans no han d’ajudar els pobles menuts’. Curiosa afirmació per a qui pertany a un partit que s’anomena La Vall Ens Uneix. Seria més honest d’anomenar-se, si penses així, ‘La Vall Ens Uneix Però Que Cadascú s’Apanye’.

He treballat en el món de l’educació el temps suficient per a reconéixer una rabiola infantil quan la veig. L’absoluta irrellevància dels que es creien el ‘PNB de les Comarques Centrals’ a la Mancomunitat, a Diputació i als diferents organismes supramunicipals, ha provocat tanta frustració al partit local ontinyentí, que han entrat en la deriva paranoica que no se’ls reconeix per alguna conspiració estranya. La realitat és molt diferent, per més que es facen fotografies amb batles sense referents del PP o t’aprofites de la bonhomia i ingenuïtat d’altres. El partit de Jorge Rodríguez aïlla Ontinyent per no reconéixer que ha d’alçar ponts amb les forces polítiques majoritàries, amb la humilitat de ser què són, un partit local més.

No tinc massa esperança que les meues paraules ajuden a reflexionar als líders de La VEU. Al cap i a la fi ‘el vestit nou de l’emperador’ no es demostrarà un engany fins que l’emperador no s’adone que aquest vestit no existeix, que el ‘sastre’ s’ha aprofitat d’ell per a omplir-se les butxaques, que la seua cort i el seu poble no li ha dit la veritat, per temor de perdre privilegis uns i per pietat amb la seua persona els altres.

La meua esperança és que algun xiquet, com en el conte, diga això que tots saben i no diu ningú en alt: que l’emperador va despullat.

 

Antonio Esquinas · Secretari general del PSPV de la Vall d’Albaida

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any