09.03.2018 - 15:46
|
Actualització: 09.03.2018 - 16:46
La senyora González se’n va pujar per les parets ahir quan va travessar la manifestació feminista de València i les alegres contorsions de les joves a ritme de batucada no la deixaven. ‘Que desvergüenza! que desfachatez!’. Ni la deixava travessar la multitud peripatètica ni respectaven el seu dret d’arribar a temps davant el televisor i poder fruir ja tranquil·la del seu programa preferit d’Antena 3.
No sabem si la cara de fàstic i tristesa de la senyora González es devia més a les empentes de les desvergonyides dansadores o a les escomeses del seu senyor González, que li anava al darrere i que feia cara de policia d’amenaçadora porra davant d’una escola catalana. Quan els González van aconseguir finalment desfer-se dels assetjaments físics d’aquella tropa armada de xiulets, cassoles, dolçaines i tambors, van marxar soltant una sèrie inacabable d’improperis que no es van poder escoltar, atesa la cridòria de les fèmines. Elles ni es van adonar de res i seguien incòlumes movent els seus vestits morats amb llegendes tan contundents com aquella que resava allò de ‘La revolució ha de ser multiorgàsmica’.
La indignació de la senyora González seguiria augmentant un poc més tard quan el noticiari de la seua Antena 3 li donara, presumptament, les xifres dels sis milions de dones que havien fet vaga a tot l’estat, les concorregudíssimes manifestacions hagudes arreu i, allò més greu, els escons buits de totes les diputades d’esquerra de les corts, ara desgraciadament majoritàries en el sector femení del parlament. Sort encara que cap de les ‘seues’ diputades, ciutadanes blaveres, havia anat a la vaga ni havia vestit aquelles lletges robes morades. Només faltaria!
Un tan gran èxit dels moviments feministes i els fets ocorreguts en intentar travessar aquella odiosa gentada feminista del carrer de Colom no van deixar dormir en tota la nit l’adolorida senyora González, la qual temia un futur incert per als seus partits polítics preferits. Ella ja veia un futur negre, o morat!, a la seua pobra Espanya, aviat malauradament governada per una plèiade d’inconscients donotes que imposarien d’immediat la seua horrorosa ideologia de gènere, que acabaria amb la pau a les famílies, als carrers, a les seues escoles privades religioses i a les esglésies. Alguna amiga li va passar fa poc un WA amb una fotocomposició feminista amb el pobre venerable arquebisbe Cañizares penjat cap per avall. ‘Quina bestiesa de les desvergonyides!’. L’endemà, la senyora González, presa d’un insuportable mal de cap, no ha pogut anar al café dels divendres amb les seues amigues del casal faller i parlar-los del perquè del seu odi a les manifestacions feministes.
