El paràgraf amb el qual comença l’escrit bé podria descriure l’antiga torre de l’Esperó de la Vila d’Ontinyent, però desgraciadament la imatge que encapçala l’article ens mostra una altra ubicació, encara que molt a prop: la torre de l’Esperó del castell de Xàtiva, una ciutat que a diferència de la nostra, quan escomet actuacions de rehabilitació i restauració fa precisament això, rehabilitar i restaurar… per desgràcia, a Ontinyent pareix que no agraden aquestes ‘torres vellanques’ de segles d’antiguitat fetes amb terra, i per tant preferim crear-ne de noves. És el cas de la nova torre al complex medieval de la Vila d’Ontinyent, la ‘torre de l’Ascensor’, que a falta d’informació detallada per part de l’Ajuntament i tenint en compte que no se n’ha anunciat l’eliminació del projecte original, serà construïda a l’esplanada de Tortosa i Delgado.

Som conscients de la recta final en la qual es troba el projecte muralla nord -o almenys això és el que volem creure, ja que ens hi trobem suposadament des de l’any 2017-, i que actuacions com la reconstrucció parcial de la torre de l’Esperó, que requereixen una detallada planificació, no podem ser incloses fàcilment en un projecte en marxa. Però al mateix temps no podem amagar la nostra decepció amb les prioritats que s’han tingut en compte a l’hora de planificar certs aspectes del projecte muralla nord, perquè no entra en el cap de ningú que s’haja donat preferència a la instal·lació d’un ascensor que aporta no res o molt poc a l’accessibilitat general del barri, alhora que s’ha deixat de banda altres actuacions que considerem importantíssimes, com per exemple la compra de cases ruïnoses al carrer de la Muralla que suposaran un gran perill una vegada el projecte muralla nord haja finalitzat en trobar-se directament per damunt de zones obertes al públic i transitables.

El nostre propòsit constructiu no es limitarà a criticar el projecte muralla nord, bàsicament perquè pensem que és un projecte ben redactat i elaborat en l’àmplia majoria, però açò no lleva la necessitat que sentim de transmetre la nostra disconformitat amb certs aspectes menors del projecte i molt especialment la instal·lació d’un ascensor que respon, en la nostra opinió, més a criteris polítics que no a solucions raonades. És per això que des del nostre esperit constructiu considerem necessari fer una última crida d’atenció als responsables d’aquest projecte perquè reconsideren aquest element, i proposem a continuació una sèrie d’alternatives on invertir la quantia destinada a l’ascensor, actuant dins de l’àmbit d’actuació ja definit al projecte:

-Realitzar estudis arqueològics més exhaustius que els planificats actualment, ja no només a la zona on es troba la torre de l’Esperó, sinó a les zones adjacents previ acord amb els propietaris, especialment la zona on tot apunta que s’amaguen els banys àrabs.

-Eliminar el perill a les cases ruïnoses del carrer de la Muralla. Aquesta actuació podria ser executada de manera immediata en representar les cases una gran amenaça per a vianants, arribant posteriorment a un acord satisfactori entre Ajuntament i propietaris. Sorprén que a hores d’ara, després de dècades d’abandó, encara no s’haja resolt aquest problema.

-Crear una zona de jocs generosa per als més menuts del barri a la zona de planícies del parc de Sant Pere, pati de la Casa de la Cultura i solars de Barberà. La Vila és l’únic barri de la ciutat que no disposa de parc infantil, ja que va ser clausurat després del despreniment a la riba. Seria una manera de compensar la incomprensible falta d’actuació als darrers anys.

-Iniciar els contactes amb els propietaris per a adquirir el solar de l’antiga farinera, ja que és un espai deshabitat, i en cas de fructificar les negociacions, dur endavant operacions inicials de neteja i consolidació. Aquest solar està flanquejat, al costat occidental, per la línia de muralla, oferint en un futur moltíssimes possibilitats com a zona verda des d’on admirar la muralla i les torres ocultes una vegada restaurades.

-Incrementar la qualitat constructiva i d’execució en general. Els redactors del projecte han expressat en diverses ocasions que el pressupost està excessivament ajustat per a la intervenció prevista, la qual presenta una enorme complexitat. D’aquesta manera es donaria prioritat a la qualitat i no al sensacionalisme i soroll mediàtic que suposa la creació d’elements innecessaris com és l’esmentat ascensor.

Les nostres autoritats tenen, d’acord amb els seus excel·lents resultats electorals, tot el dret de fer el que creguen convenient, però de la mateixa manera s’ha de deixar ben clar que l’ascensor no va ser mai una reivindicació del veïnat, ni del barri ni de la ciutat (almenys amb els que hem tingut l’oportunitat d’intercanviar idees, que no són pocs) i per tant, si finalment es decideix d’anar endavant amb la construcció, l’executiu haurà d’assumir l’error que tots, a excepció d’ells, arriben a veure com a crònica d’un fracàs anunciat. L’ascensor serà a la Vila el que la rotonda de Torrefiel és al barri del Llombo… i aquesta vegada no s’hi valdrà a culpar al veïnat…

The post La torre de l’Esperó i la torre de l’Ascensor appeared first on VilaWeb.