Des de la biblioteca d’Aielo de Malferit vos convidem a llegir La veritat sobre el cas Harry Quebert, un llibre gruixut però dels que es lligen fàcilment i amb avidesa, molt adequat per a l’època estiuenca.

He encetat la lectura d’aquest llibre publicat l’any 2012, sabent de bestreta que ha estat ben aclamat, valorat i  premiat… se n’ha parlat molt, del contingut i del jove autor de Suïssa, però no he volgut llegir-ne cap crítica, he preferit valorar el llibre segons el meu criteri personal sense sentir-me influenciada per altres mirades.

El llibre comença parlant d’un best-seller i del ressò que té entre el públic, com avançant l’èxit que realment va tindre la novel·la en eixir a la llum. Eixe punt profètic ja em sembla curiós. També m’agrada l’estructura emprada per a desenvolupar la trama en la que es necessita tindre molta capacitat d’organització, no només perquè el llibre té 688 pàgines, sinó per com combina la informació. A més a més, la trama es mou en diferents èpoques, l’any 1975, 1998 i 2008. Està molt bé la distribució de què conta i com ho conta, la descripció dels personatges i de les situacions i fets. En alguns moments se m’ha fet repetitiu, però no m’ha importat. Les diferents perspectives que mostra donen més amplitud al lector per saber què passa i qui és cadascú i guiar-lo a participar en la investigació. M’agrada molt llegir llibres amb diferents mirades d’un mateix fet. Això suposa repeticions però són adients al text. I m’agrada la intriga en què res és el que sembla i a cada pàgina tot gira contínuament.

Perquè si parlem d’intriga, en La veritat sobre el cas Harry Quebert n’hi ha des de la primera pàgina fins a l’última, i no poca. Joël Dicker relata un secret que ha portat a desvelar-ne més. Reconec que al final he pensat que l’autor s’havia excedit un poc amb tant de canvi inesperat, amb tants fets diversos que apareixien de sobte quan ja pensava que el cas ja estava tancat i que, a més a més em desmuntava la hipòtesi que m’havia creat. Potser tanta nova informació s’haguera pogut dosificar. És un pensament subjectiu, és clar.Potser m’ha enutjat un poc, ho admet, el fet de no haver encertat res del que havia passat, però alhora he sentit admiració per l’autor per haver escrit tanta imaginació. El llibre està molt bé. I ben escrit també.

M’ha enganxat des de l’inici fins al final. He anat llegint i he anat especulant. L’escriptor ha aconseguit que pensara el que intencionadament ha volgut que pensara, ha dirigit el meu pensament cap a on ha volgut. Això és saber escriure i demostrar mestratge en l’ofici.

Llegint la novel·la, a més, es coneix un poc més quin és l’ofici d’escriptor i les etapes per les quals passa. Veiem en general l’escriptor que sap escriure i el que s’enfronta a la pàgina en blanc, l’escriptor que només busca la fama i el que gaudeix escrivint i simplement busca plasmar què sent. Els capítols del consells m’han agradat i els trobe interessants perquè alguns donen la clau de com escriure un llibre, i també n’hi ha que són aplicables a la vida diària. També llegint la novel·la descobrim un poc del món editorial que l’envolta que sovint per als lectors resulta una incògnita. De vegades passa, com en la novel·la que res no és el que sembla.

Cert que l’autor, que té per davant un gran futur professional i ja anirem llegint-ne més novel·les perquè és molt jove, es mereix les aclamacions rebudes i que la novel·la haja sigut traduïda a 33 idiomes. Ha sabut plasmar bé la necessitat de la veritat i sobre l’amor:  el prohibit, l’amor amagat, l’amor en la distància, el paternal, l’obsessiu… I tot, en un poble menut on tothom es coneix i tots tenen coses a amagar. Al poble no hi ha bons ni dolents, és un poble que pot arribar a ser asfixiant.

I parlant d’amor, i per dir un aspecte negatiu i fer la crítica completa, no m’ha resultat creïble l’amor entre els protagonistes Nola i Harry, malgrat ser l’epicentre temàtic. Cert que no sé si l’he acabat d’entendre, no m’ha quedat clar. És passió? És respecte? Llegiu vosaltres, feu les vostres deduccions i després en parlem. D’aquest llibre no està tot dit perquè des de Holywood arriben noticies que estan preparant una sèrie de deu capítols. No m’estranya gens perquè és el primer que m’ha vingut al cap quan n’he enllestit la lectura: he pensat que tant de contingut donava per a un llarg guió de pel·lícula. Ja en veurem el resultat.