Els religiosos i les religioses, els monjos i les monges i els membres dels Instituts Seculars, són dones i hòmens amb un cor gran i amb una capacitat immensa per a estimar i per a servir.

Dones i hòmens que, amb senzillesa, humilitat i bon humor, viuen donant-se als altres i donant-ho tot.

Dones i hòmens que lluiten contra el mal d’aquest món i rescaten aquells que se senten oprimits, oblidats o xafats pel poder.

Dones i hòmens que amb amor, retornen i restauren la dignitat que han perdut tants i tants germans nostres.

Dones i hòmens que acullen el drama dels qui no tenen treball, dels qui passen la nit al ras, dels qui viuen en la por i en la inseguretat i dels qui se senten asfixiats per la frustració i desànim.

Dones i hòmens que ajuden a fer nàixer somnis nous en els cors cansats i abatuts de tants germans nostres que sofreixen.

Dones i hòmens de fe i de pregària, que parlen el llenguatge de l’amor i de la tendresa, amb la veu del silenci, de la comprensió i  de la solidaritat.

Dones i hòmens de pregària feta servei i de sol·licitud i afecte pels més indefensos i pels més dèbils.

Dones i hòmens de cor senzill, sensibles al dolor, a la desesperació i al cansament dels germans.

Dones i hòmens que no abandonen mai les víctimes d’un terratrèmol, d’inundacions o de guerres, malgrat el perill que corren.

Dones i hòmens plens de bondat, de senzillesa i d’abnegació, que obrin camins d’esperança i que somnien un món millor, per així fer realitat la utopia del Regne.

Dones i hòmens que acullen les víctimes d’un món egoista i frívol, víctimes del desamor, de la violència cega i de la brutalitat dels hòmens.

Dones i hòmens amb les mans obertes i els braços disposats a l’abraçada, a l’acolliment, a l’amor.

Dones i hòmens somiadors d’esperança i creadors de vida nova, que retornen la dignitat als qui han caigut en l’abisme de la droga, l’alcohol, de la ludopatia .

Dones i hòmens amb una mirada plena de tendresa i d’esperança i amb un cor immens, com un reflex de l’amor del Pare.

Dones i hòmens sense por, disponibles les 24 hores del dia, que amb la seua entrega curen l’ànima dels qui no han rebut mai una carícia o una paraula d’amor.

Dones i hòmens que han descobert que la seua vida només té sentit des de l’amor expressat en el servei als més pobres, als malalts, als ancians, als immigrants.

I és que la nostra societat quedaria paralitzada i el nostre món quedaria blocat i sense ànima, sense els consagrats. Com Carmen Costa i Delfina Soriano, de les Obreres de la Creu, l’agustí Domingo Canet, els escolapis Francesc Mulet i Enric Ferrer, els Germans de Sant Joan de Déu, Pascual Piles i Joan Manel Quilabert, la cistercenca Encarnación Lluch, el franciscà Josep Lluís Coll, les benedictines Montserrat Viñas, Teresa Forcades i M. Teresa Solà, les Vedrunes Maria Trullols, M. Pilar Malonda i M. Teresa Gamissans i tants altres que, amb alegria i senzillesa, lluiten contra la injustícia, el sofriment o la pobresa.

Són milers de dones i d’hòmens de vida activa i contemplativa, que a les quatre diòcesis del País Valencià es fan presents en el món dels malalts i de les presons, en l’ensenyament, les parròquies i les cases d’espiritualitat, en el món obrer i en l’atenció a les dones maltractades i els xiquets amb dificultats.

Encara hi ha algú que es pregunte de què serveix la vida consagrada? O també, on es troba l’Església de Jesús? És en aquestes dones i en aquests hòmens on hi ha present Jesús i on es fa present el Regne, com en les Carmelites Descalces de Puçol i d’Altea, les Obreres de la Creu de Castalla, les Germanes de la Doctrina Cristiana de Carlet, els jesuïtes i les franciscanes de Fontilles, els Dominics del Pouet de Sant Vicent de València, els frares carmelitans del Desert de les Palmes, les Clarisses de Gandia, les cartoixanes de Benifassà, les caputxines de València, els salesians de Borriana, les Vedrunes de Vinalesa, les Agustines de Sant Mateu, els Escolapis de Gandia, les Cistercenques de Benaguasil o els Mercedaris del Puig entre d’altres.

Com va dir el papa Francesc a l’assemblea de la Unió de Superiors Religiosos, els consagrats, hem de ser ‘testimonis d’una manera diferent de fer, d’actuar i de viure’, des de ‘la profecia del Regne’, per tal de ser ‘dones i hòmens que il·luminen el futur’. El papa ens demana que els consagrats siguem capaços de seguir ‘el Senyor d’una manera profètica’. Aquest és el nostre repte i el camí a seguir com a deixebles de Jesús: ser hòmens i dones, com diu el teòleg Joseba Andoni Pagola, de ‘fe senzilla i cor obert’, per a així acollir Déu i els germans més necessitats.

The post La Vida Consagrada appeared first on VilaWeb.