Se’ls ordena “so pena de doscientos açotes y tres años de galeras a cada uno no lleguen de oy en adelante a la dicha grada y carzer ni hablen con las dichas moriscas ni les lleven de comer”.

Una singular ordre d’allunyament, mitjançant la qual la judicatura “protegeix” les germanes d’un influx religiós indesitjable.

Els esclaus turcs s’engallen. Creuen que els seus amos els faran costat. L’Abdili és propietat d’un noble, el marqués de la Motta; Braïm pertany a Gerónimo Ferret, capità de la galera Almiranta, la nau insígnia de l’esquadra marítima siciliana. Els concunyats repliquen al tribunal que no pensen acatar el mandat perquè les valencianes són les seues mullers. Desobeiran —manifesten altius— encara que els condemnen a pena de galeres o els pengen. Rematen la diatriba afirmant que si Zara i Mariam es fan cristianes les abandonaran.

L’actitud dels turcs irrita fins a la indignació els inquisidors. L’ancià president del tribunal s’encoleritza i no sols els amenaça d’assotar-los, lligar-los amb grillons i encadenar-los a un banc de rem en un vaixell de Sa Majestat Felip el Piadós, sinó que en virtut del dret canònic i el principi favor fidei, declara nuls els seus matrimonis —dos infidels i, mentre no es demostre el contrari, dues renegades—. De manera fulminant dissol els dos casaments. Posa fi a la sessió i despatxa els turcs prohibint-los terminantment que s’acosten i parlen amb les bellusseres.

Els inquisidors i el fiscal resten a la Sala de les Audiències per a debatre la conveniència que Zara torne a les presons secretes, com ajudar-la en la conversió i que no peque en públic. Finalment, acorden de reobrir el cas per tal d’ajustar la primera sentència. Sí, benvolguts lectors i lectores del VilaWeb Ontinyent, heu llegit bé: la inquisició no seguia el principi non bis in idem dels processos ordinaris i podia jutjar les vegades que fóra menester pels mateixos fets.

L’endemà, les germanes es queden desconcertades per l’absència sobtada dels marits. No saben que l’Abdili i el Braïm no tornaran mai més a la presó de La Vicaria. Quatre dies després, el matí del 5 de setembre, el tribunal mana que Zara comparega de nou en la Sala del Secret.

La bellussera s’assabenta que hi ha més acusacions contra ella. Quan se li notifica oficialment que el seu matrimoni ha estat anul·lat i que l’Abdili té prohibit d’acostar-se-li, Zara, commocionada, s’afona. Sense el seu estimat, la cosmopolita Palerm no té sentit per a ella. La seua família extensa està al Magrib i no la pot socórrer ni reconfortar, així que s’aferra a l’únic que l’empara: la seua fe.

Admet, aleshores, totes les acusacions de les companyes de presó. Reconeix que si va sostenir que es convertiria fou perquè no sabia què dir. El seu cor és musulmà —afirma—, i encara que la cremen o la pengen no declararà una altra cosa. Demana que la deixen en la fe de son pare i li permeten d’anar a Barbaria.

El fiscal, esbalaït i complagut alhora pel que acaba de sentir, afig un altre càrrec a la llista d’acusacions contra la rea. El de “revocante”, per desistit del propòsit de convertir-se.

The post La vida infausta de Zara Cantera, àlies Catalina Barón (19) appeared first on VilaWeb.