Cinquanta anys més tard d’aquell dia fatídic, Kim Phuc participà, l’11 de maig passat, en l’audiència del papa, juntament amb l’autor d’aquella instantània, Nick Ut, guanyador d’un premi Pullitzer el 1973 per la imatge. Tots dos donaren al papa Francesc una reproducció d’aquella fotografia, amb la xiqueta del napalm en carn viva pel líquid inflamable de les bombes nord-americanes.

Aquella imatge de Kim Phuc amb la pell cremada personificava la crueltat de la guerra, que sempre la paga la gent més indefensa, com passa ara amb els ucraïnesos. La fotografia recorregué el món i la xiqueta del napalm hagué de passar catorze mesos a l’hospital per a tractar les cremades patides.

En una entrevista que li van fer el 2015, recordava que després d’aquell 8 de juny d’ara fa cinquanta anys “no podia trobar la pau. Volia desaparéixer. Fins i tot desitjava la mort. Pensava que si moria, no hauria de patir, mentalment, físicament i emocionalment”.

Però el que la va salvar, com deia la xiqueta, va ser “la fe en Déu”. El 1982, deu anys després de l’horror del napalm, Kim Phuc començà a estudiar textos religiosos per a tindre una resposta a què li havia passat: “Crec que la meua fe va ser la que m’ajudà a abraçar la meua vida de nou. Vaig resar molt demanant ajuda, perquè volia continuar endavant, casar-me, tindre fills. I quan Déu m’ho va concedir, a partir d’aquell moment, vaig aprendre a perdonar”. D’aquesta manera, Kim Phuc va fer les paus amb aquella fotografia que abans odiava. Criada en una religió politeista, va descobrir la Bíblia a 19 anys i el 1982 es va convertir al cristianisme.

Més tard, Kim Phuc va estudiar medicina i fundà una organització benèfica per a ajudar els xiquets que són víctimes de la guerra. Ara utilitza aquella fotografia com un instrument de pau, i per això l’ONU la va designar ambaixadora de bona voluntat.

Uns anys després d’aquell fet horrorós, la xiqueta del napalm deia també: “El perdó m’alliberà de l’odi. Encara tinc moltes cicatrius al cos i encara tinc dolors forts, però el meu cor és net. El napalm és molt poderós; però la fe, el perdó i l’amor tenen molt més poder”.

Aquella imatge de fa cinquanta anys és un crit contra la barbàrie de la guerra i un clam a favor de la pau, el diàleg i l’entesa entre pobles, cultures i religions. La crida del papa Francesc demanant la fi de la indústria bèl·lica (amb els diners tacats de sang d’aquells que fan negoci amb la venda d’armes) és més urgent que mai perquè els hòmens ens reconeguem germans els uns dels altres. I la fe en Déu, com ha dit Kim Phuc, és el camí per una autèntica fraternitat.

The post La xiqueta del napalm appeared first on VilaWeb.