Però ara mateix ens toca llevar la pols d’un cas, l’Erm (el Erial, en diuen els investigadors) que és molt vell; vint anys diu la Guàrdia Civil que està darrere de les activitats delictives del polític Eduardo Zaplana. Un president de la Generalitat Valenciana i Ministre de Treball que va deixar una història ben obscura com a polític, com a gestor de la cosa pública, però que en habilitat per a moure’s per les clavegueres de les institucions públiques i privades era un autèntic capo mafiós de molt d’èxit.

Les xifres dels diners guanyats il·legalment amb la col·laboració del seu amic Juan Cotino, antic director general de la policia espanyola, sobrepassen els 11 milions d’euros, segons les fonts policíaques. Es pot parlar de més diners, de molts més diners, si afegim totes les comissions cobrades per Zaplana per altres negocis al llarg del seu trànsit per les diferents institucions on ha tingut alguna quota de poder. Si ara valorem només el cas Erm, el dels concursos irregulars d’adjudicació de les ITV i del pla eòlic, ja sabem que van permetre a Zaplana l’emblanquiment  de més d’onze milions d’euros. Els dos casos foren adjudicats a instàncies d’unes comissions formades només per polítics coneixedors dels arreglos previstos, a les empreses pre-seleccionades.

I on amagava el clan Zaplana els diners de les comissions il·legals? Segons els informes acabats de destapar per la Guàrdia Civil i per l’Agència Valenciana Antifrau, Zaplana tenia un bon amagatall a Panamà amb 10,5 milions d’euros, i 7 milions a Andorra que es creu que devien ser la quota personal que li tocava de Terra Mítica. Cal dir que la Justícia ha recuperat ja 13 milions d’aquesta màfia dirigida per Eduardo Zaplana. No tot havien de ser diners perduts per la corrupció valenciana!

I com ha trobat i recuperat la Justícia tan bona suma de diners? Segons els informes policíacs, Zaplana va oblidar la seua agenda en un pis que va vendre i el nou propietari la va posar, no se sap per què, en mans del famós Marcos Benavent, el Ionqui dels diners, l’amic de Rus. Sort que al final va anar a parar a mans de la Justícia.

No acaba ací la història de les desenes d’activitats delictives de qui va ser el primer president del PP dels valencians, i també el primer que va encetar el camí de vint anys de robatoris dels successius governs absoluts del PP, dels governs més corruptes de la curta història de la democràcia espanyola. Una corruptela que no es pot entendre sense la col·laboració necessària de les forces policíaques que també, potser, devien cobrar els seus silencis, dels polítics companys del seu partit àvids de sous extres, dels funcionaris que devien falsificar les seues actes, o dels jutges que potser miraven a un altre costat si volien seguir escalfant les seues butaques en els tribunals corresponents.

Ara, per a acabar d’arredonir aquest bon fer de la Justícia, caldria que algú publicara aquella agenda personal de Zaplana en format de llibre de tapes dures i paper setinat, per a vergonya de tots els malfactors de la política que tant perjudiquen la nostra encara fràgil democràcia.

The post L’agenda perduda de Zaplana appeared first on VilaWeb.