El 2019, l’Església ortodoxa ucraïnesa es va independitzar del Patriarcat de Moscou, després de tres-cents anys de tutela russa, fet que va provocar la ira de Rússia i del seu patriarca, Ciril, ara tan poc imparcial amb el seu suport irracional a l’acció infame i expansionista de Putin. Per això la invasió d’Ucraïna ha estat defensada pel mateix patriarca Ciril, cap de l’Església ortodoxa russa des del 2012 i fidel a l’acció imperialista de Putin. El patriarca ortodox rus, encara que semble impossible, ha arribat a justificar el conflicte dient que “no hem de permetre que forces externes i hostils, es riguen de nosaltres”. De fet, Ciril (com Putin), considera que Rússia “inclou Ucraïna, Bielorússia i altres tribus i pobles”, i per això diu que “el poble rus i Ucraïna tenen segles d’història en comú, que es remunta al baptisme de Rússia per Sant Vladímir”. D’ací, el seu ferm i irracional suport a Putin. I és que, en comptes de denunciar Putin per la invasió d’Ucraïna i exigir al president rus la fi del conflicte bèl·lic, el patriarca s’ha posat al costat de Putin i en contra de la pau i del dret d’Ucraïna de decidir el seu futur.

Una actitud molt diferent és la posició del Vaticà i de les Esglésies cristianes, tant catòliques com protestants. El grup Religions per la Pau, conscient que la violència només engendra violència, ha afirmat que la invasió d’Ucraïna per part de Rússia és “un conflicte de violència que no pot tindre resultats positius”. Aquest grup (igual que el papa Francesc) ha demanat que es puguen fer corredors humanitaris davant l’horror de la guerra.

Per la seua part, l’arquebisbe major de l’Església Greco-Catòlica ucraïnesa, Sviatoslav Shevchuk, en una carta a les comunitats ucraïneses de la diàspora el 28 de febrer passat, ha demanat que “el diàleg i la diplomàcia guanyen la guerra”. I ha pregat perquè el Senyor “envie la pau al cor de les nacions”. Al mateix temps, l’arquebisbe major de l’Església Greco-Catòlica ucraïnesa ha agraït la fermesa del papa Francesc de condemnar “enèrgicament la guerra”.

Aquesta invasió d’Ucraïna provoca el patiment i la mort dels seus ciutadans, a causa de l’atrocitat i la inhumanitat dels qui maten el proïsme. Així i tot, l’arquebisbe Sviatoslav Shevchuk ha afirmat que els grecocatòlics “estem dempeus, en pregària pel nostre sofert poble ucraïnés”. Cal destacar que els bisbes i els capellans, juntament amb els periodistes, són els únics que no abandonen mai el poble martiritzat per les guerres. Per això el P. Smoerechynskyj, capellà a Odessa, ha dit també que “hi ha por a la guerra, però l’Església no fuig”.

El papa Francesc, missatger de pau, en un gest inèdit, es va desplaçar fa uns dies a l’ambaixada de Rússia a Roma per a demanar la fi d’aquest conflicte bèl·lic. I el secretari d’estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin, ha dit que “la Santa Seu està disposada a ajudar en les negociacions entre Rússia i Ucraïna”.

D’altra banda, Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem que coneix bé les diverses Esglésies cristianes (ortodoxos, catòlics…) que “conviuen” a la ciutat santa ha denunciat que “l’Església Ortodoxa russa no ha romàs al marge” en aquest conflicte, “sinó que s’ha posat al costat de Putin”. I és que el patriarca Ciril, en comptes de demanar a Putin que ature la guerra, ha defensat els postulats genocides i terroristes del president de Rússia.

Desgraciadament, aquesta invasió provoca que els cristians (els ortodoxos i els catòlics) es maten entre si. I això en ple segle XXI. I és que la guerra sempre és un fracàs de la política. Amb la qual cosa descobrim que els hòmens no hem aprés res de l’horror de les guerres que van assotar Europa al segle XX.

Com ens recordava en un article la Sra. Immaculada Cerdà, el poeta valencià Marc Granell ha escrit amb relació a la tragèdia de totes les guerres:

“La guerra és inútil,
mai no apanya res.
La guerra és tan sols la forma cruel
que té d’augmentar qui mana, el poder.
Els pobles no hi guanyen jamai, res de res.
Encara que hi vencen, sempre ixen perdent”.

Al País Valencià hi ha comunitats ucraïneses de cristians, tant d’ortodoxos com de grecocatòlics. Unes comunitats cristianes que pateixen pels seus familiars que es troben a Ucraïna i per l’angoixa de no saber on caurà el pròxim míssil. I també pateixen pels més de mig milió d’ucraïnesos (dones i xiquets) que han hagut de deixar el país, amb cues per a passar la frontera de fins a sis hores.

El drama de la guerra (de totes les guerres) entre germans, i més encara entre els cristians, és que (com ha dit algú) els soldats que combaten, que ni es coneixen ni s’odien, acaben matant-se al front. Pel contra, els dirigents dels pobles (en aquest cas, Putin) que sí que es coneixen i sí que s’odien, no es maten entre ells. De tota manera, la guerra entre Ucraïna i Rússia, no és una guerra, sinó una invasió terrorista per part de Putin, per les seues ànsies imperialistes i expansionistes.

Però el més lamentable (i vergonyós) és que el patriarca ortodox, Ciril, en compte de demanar (com ha fet el papa Francesc) que s’acabe aquesta agressió i la invasió d’Ucraïna, justifique la guerra propiciada per Putin, una invasió del tot injustificable.

Si les Esglésies i els seus dirigents no són signes de pau (com no n’és el patriarca Ciril) i no treballen per fer possible un món més harmònic i més fratern, aquestes Esglésies no tenen cap sentit. I si el màxim dirigent de l’Església ortodoxa russa no només no demana d’aturar la guerra, sinó que la justifica, prostitueix la religió i esdevé un escàndol davant el món.

The post Les Esglésies i la guerra a Ucraïna appeared first on VilaWeb.