Si per alguna cosa destaca aquesta legislatura és pel nivell d’inversions, algunes ja fetes, unes altres en procés. No es pot negar que han estat moltes: aparcaments, camps de futbol, millores en diferents carrers, xarxa d’aigua, millores als polígons industrials, millores al campus de la universitat, millores als centres educatius, aules de 2 anys a tots els centres educatius, EDUSI, ARRU, Riu Viu, museu tèxtil, plaça de l’EPA, pista d’atletisme, obertura de la residència de discapacitats i més. De totes aquestes inversions, n’hi ha d’executades/finançades directament per l’ajuntament, unes altres per la Generalitat o la Diputació. L’increment i execució d’aquestes inversions no es podria entendre sense la gestió econòmica del govern de coalició de la legislatura anterior (PSOE-Compromís 2011/20015) i per descomptat no es podria entendre sense el Botànic.

Una altra cosa són les prioritats: en què s’ha invertit i en què no. Nosaltres hem trobat a faltar invertir i reurbanitzar el carrer de Sant Antoni, la plaça Major, la plaça de la Concepció i la Glorieta. Però també trobem a faltar inversions per adequar habitatges socials (que no n’hi ha), per dotar Ontinyent d’un refugi d’animals i deixar de fer ús de la canera comarcal, col·laborar per crear el centre de dia de malalts mentals, i moltes altres coses. Evidentment, cadascú té les seues prioritats i amb la majoria absoluta, el PSOE ha decidit les seues. I clar, també hi ha cagades, la més sonora sens dubte la nova rotonda de Torrefiel, però també podríem parlar de com s’ha solucionat la barrera a l’avinguda del Tèxtil (amb el cost de l’aparcament…), l’execució del Pumtranck de Benarrai…

Quant a la gestió, en termes generals, al govern del PSOE li agrada de dir que ha estat una gestió continuista de la darrera legislatura de coalició; però evidentment no és el mateix un govern de coalició que el govern monocolor del PSOE. I això també s’ha notat: Ontinyent Participa s’ha convertit en una campanya més de màrqueting; res a veure amb millorar la participació ciutadana, motiu pel qual va nàixer. Al consell de Ciutat no se li ha trobat encara la funcionalitat. En promoció econòmica s’han continuat desenvolupant projectes i actuacions, cada vegada més, però sense cap rigor d’avaluació i rectificacions/modificacions necessàries.

L’oferta cultural no ha aconseguit ni de lluny de recuperar la capitalitat cultural comarcal d’altres temps. En estalvi energètic i altres actuacions mediambientals hem anat arrere sens dubte. S’ha guanyat la reclamació presentada pels propietaris dels terrenys de l’hospital a l’antiga ubicació, certament i molt que ens n’alegrem, ja que va ser la nostra aposta innegociable; tant sí com no, l’ajuntament havia de treballar per tan lesius com eren aquells acords. I tant que s’ha notat, i no sols en la gestió ordinària, ha faltat coherència i valentia. Perquè el PSOE ha continuat autoritzant una segona festa del bou (ja sense la pressió del PP); està qüestionant el centre d’acollida de menors en compte de donar-li suport; no es prenen mesures serioses per a la crema de restes agrícoles; la situació del Pou Clar és un clam cada estiu; hi ha empreses locals imputades en el cas Taula i no s’ha fet cap auditoria; empreses que amenacen l’estabilitat econòmica de l’ajuntament via reclamacions judicials urbanístiques continuen tenint catifa vermella… i així unes quantes coses més.

El deute municipal ja no és cap problema, cert. S’ha reduït d’un 61% respecte del 2011; d’un 46% en la legislatura passada i d’un 15% en aquesta de gestió exclusiva del PSOE. El problema principal d’Ontinyent continua sent l’atur. És cert que els darrers anys s’ha reduït (com a tot el país), però també ho és que la nostra taxa d’atur continua per damunt de la de la comarca i la del país. En concret, 2.788 persones a 31 de desembre de 2018 estaven aturades.

I amb aquesta situació, quin Ontinyent Volem? Un Ontinyent amb futur, és clar, com tot el món. Un Ontinyent que treballe per garantir la igualtat d’oportunitats i la distribució de la riquesa en una societat cada vegada amb més desigualtats. Un Ontinyent que done suport als més febles i lleve catifes roges als que sempre han manat.

Hem de continuar gestionant amb responsabilitat, com sempre hem fet quan ens ha tocat governar. Gestionar amb rigor els diners, prioritzar inversions que milloren la qualitat de vida, que donen suport als més febles i que ens aporten ferramentes per generar activitat econòmica que genere ocupació. Hem de sumar, escoltar i ser valents a l’hora de prendre decisions. I com ja hem dit, és hora de treballar per un Ontinyent laic. I amb eixe objectiu, treballar per l’Ontinyent que volem, estem treballant aquests mesos pel Compromís que necessitem.

Volem un Compromís que sume internament, per poder sumar fora. Un Compromís més de persones que de partits, un compromís que respecte les minories, on allò important no és guanyar o perdre assemblees, on allò important no és quanta gent afilia cadascú per guanyar al contrari(?). Un compromís on allò important és crear equips de persones amb capacitat de gestió, amb capacitat de sumar i també amb la rebel·lia i valentia suficients per a defendre interessos generals enfront dels de sempre.

Joan Gilabert · Compromís Plural Ontinyent

The post L’Ontinyent que volem, el Compromís que necessitem appeared first on VilaWeb.