La història de Mans Unides contra la Fam començà el 1955, quan la Unió Mundial d’Organitzacions Femenines Catòliques va fer públic un manifest en el qual, responent a una crida de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), anunciava el seu compromís en la lluita contra la fam. I va ser el 1959, quan les dones de l’Acció Catòlica d’Espanya van prendre el testimoni i van llançar la primera Campanya contra la Fam, a partir de la qual es va anar configurant l’actual Mans Unides. Finalment, el 1978, la Campanya contra la Fam adquirí personalitat jurídica pròpia i passà a denominar-se Mans Unides-Comité Catòlic de la Campanya contra la Fam Al Món.

El setembre passat, en la primera cimera de les Nacions Unides sobre sistemes alimentaris, l’arquebisbe Paul Richard Gallaghe deia: “Al segle XXI la fam no és només una tragèdia per a la humanitat, sinó també un veritable motiu de vergonya”. I és que mentre la gent passa gana, segons la FAO es tira una tercera part de tota la producció alimentària. Això vol dir que en un any, desgraciadament, 1.300 milions de tones d’aliments van als abocadors.

També el 29 de setembre passat, amb motiu del Dia de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments, se’ns recordava, de nou, aquesta xifra horrorosa: la tercera part dels aliments que es produeixen es llancen, mentre que milions de persones passen gana.

Per no arribar a aquest extrem de desaprofitament dels aliments, mentre una gran part de la població passa fam, cal prendre mesures urgents, com adoptar una dieta més saludable i sostenible, viure d’una manera més austera, comprar només el que necessitem, no llançar les fruites i verdures que s’han fet “lletges”, no acaparar grans quantitats d’aliments, valorar i aprofitar les sobres.

Enmig d’aquesta situació de fam, fa unes setmanes, Càritas ens advertia d’una situació dramàtica i sense precedents, i és que, “1,45 milions de jóvens pateixen exclusió social greu”.

Per la seua part, en el missatge adreçat a l’Encontre de la Pontifícia Acadèmia de Ciències Socials, l’octubre de l’any passat, el papa Francesc deia que encara que hui “veiem que el món no ha estat mai tan ric, no obstant això (malgrat l’abundància), la pobresa i la desigualtat persisteixen i encara pitjor, creixen”.

En la 63a edició, el lema de Mans Unides per aquest 2022 és: “La nostra indiferència els condemna a l’oblit”. Per això cal ser molt conscients de la tragèdia de la fam al món i no oblidar els qui pateixen gana i els qui moren per no tindre res per a menjar.

Mans Unides, amb estructura diocesana i que compta amb 71.159 socis i amb 6.344 voluntaris, té un 16,5% de finançament públic i un 83,5% de fons privat, i dedica el 87,3% dels fons a desenvolupament.

La pandèmia que ja dura dos anys ha agreujat, encara més, la situació econòmica en moltes famílies, algunes de les quals tenen membres en ERTO o bé directament a l’atur. Així, a causa de la situació sanitària que vivim, a l’estat espanyol el coronavirus ha deixat 11 milions de persones excloses i més de 2 milions de llars amb tots els seus membres a l’atur.

Per això és tan important que, solidàriament, col·laborem amb Mans Unides (hui i tot l’any), per a ajudar a posar fi al flagell de la fam que encara mata les persones més vulnerables de la nostra societat i, d’una manera particular, la gent que viu al Tercer Món. I és que, com ha dit diverses vegades el papa Francesc, hem de lluitar contra la “globalització de la indiferència”, que condemna a la misèria i a la fam la gent més pobra.

The post Mans Unides contra la fam appeared first on VilaWeb.