La secretària del Partit Popular valencià hauria de saber ara com ara, quasi cinquanta anys després del franquisme, que enmig de la incultura i el fanatisme, hi havia aleshores ja una ferotge persecució contra tota mena de “bruixes i bruixots”, polítics i sindicals, que intentaven tombar, inútilment, aquella fastigosa estaca. Ara mateix també hauria d’haver aprés que qualificar de feminista una dona ja no és cap insult, sinó el reconeixement de la justa condició d’un sector del món femení cada dia més ample -per sort- que lluita per la igualtat i pels drets que la societat paternalista encara els nega.

Quant al substantiu d’aquelarre, “reunió de bruixes i bruixots”, emprat per la sra. Català per a referir-se a la reunió de les cinc personalitats feministes, amb la intenció d’augmentar la categoria del seu inútil insult, no fa sinó fer palesa una volta més la seua incultura, perquè ignora que el feminisme acadèmic i estudiós ha demostrat que, en realitat, els inquisidors religiosos i els no religiosos, que també n’hi havia, arribaren a perseguir, torturar i, en alguns casos, executar en la foguera, sense cap prova, dones innocents, sovint massa sàvies per al poder d’aleshores. Tota mena de barbaritats comeses per la força armada, per tal de controlar en cada moment les tensions socials que amenaçaven l’estabilitat del poder, sobretot i per exemple, les violentes protestes messiàniques a Europa contra les injustícies socials i econòmiques entre la baixa edat mitjana i l’època de la reforma i la contrareforma.

María José Catalá, que no sé si encara tindrà, o no, el vici de parlar la llengua de poble, hauria de recuperar el vici de la lectura de llibres, si l’ha tingut mai. I també hauria de llegir els que parlen de coses com la història de la bruixeria, que potser la sorprendrien com a dona que és.

The post María José Catalá i l’aquelarre de feministes appeared first on VilaWeb.