La Festa d’Elx, proclamada per la Unesco el 2001 Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, ens recorda cada agost (enguany amb l’anomalia de la covid-19), la devoció del poble valencià a la Mare de Déu, ‘Verge santa i pura’.

Maria, la ‘plena de gràcia’, dona que ‘sobreïx entre els humils i els pobres del Senyor’ (Lumen Gentium 55) és, com canten els apòstols al Misteri durant l’enterrament, ‘la flor de virginal bellesa, temple d’humilitat, on la Santa Trinitat fon enclosa e contesa’.

En les diverses ocasions que he vist a Elx la representació de la Festa, he pogut constatar l’amor dels valencians per Santa Maria, icona de l’Església i mare dels creients, que ‘precedeix el pelegrinatge del Poble de Déu, com a signe d’esperança i de consol’ (Lumen Gentium 68).

Però també a Montserrat, el juliol de 2004, vaig poder veure la representació extraordinària que la Capella del Misteri va fer de la Festa, i que deixà en monjos, pelegrins i visitants, un record inesborrable del drama de l’Assumpció.

‘Déu vos salve, Verge imperial, Mare del Rei Celestial’, canta l’àngel que baixa del cel la palma que donarà a Maria. També els cristians, com els jueus del Misteri, invoquem amb devoció la intercessió de Santa Maria: ‘pura fon e sens pecat la Mare de Déu glorificat, advocada dels pecadors’.  De fet són molts els pobles valencians, des d’Elx a Costur, de Bétera a Castell de Guadalest i Paiporta, d’Albocàsser a Museros, o de Penàguila o Portell, que cada any invoquen a la Mare de Déu en les seues festes majors.

L’Església celebra amb goig la festa de la Mare de Déu cada 15 d’agost des de molt antic. Una festa que ha tingut diversos noms (dormició, assumpció, glorificació) i que ens recorda la plenitud i la felicitat a la qual  fou destinada Maria, en la seua perfecta configuració amb Jesús Ressuscitat. De fet, el triomf de Maria en la seua Assumpció és obra de la seua associació a la Pasqua del Crist. L’alegria d’aquesta festa és, en certa manera, alegria per la nostra pròpia victòria, perquè en el misteri de l’Assumpció de la Mare de Déu se’ns dóna la garantia del nostre destí de salvació.

Que Maria, que com digué Sant Ambròs ‘és imatge de l’Església per la fe, la caritat i la unió amb el Crist’, ens ensenye a ser missatgers de l’Evangeli i a viure dòcils a la voluntat de Déu.

Com el cant de l’enterrament del Misteri, que posa de manifest la missió intercessora de la Mare de Déu, també nosaltres l’invoquem amb confiança, ‘pregam-vos, cos molt sagrat, que de nostra parentat vos acord tota vegada quan sereu als cels pujada’.

Com diu D. Amundarain, ‘Maria és la figura i el testimoni consolador que manifesta i dóna a la humanitat la certesa de l’esperança final’. I és que ‘aquesta glorificació de Maria constitueix el destí de tots els humans, als quals Crist ha convertit en germans’.

El Misteri d’Elx, emblema dels valencians i un dels senyals d’identitat més representatiu del País Valencià, ens convida un any més a honorar Santa Maria, mare de Jesús i mare de l’Església. I és que com va dir fa uns anys Mireia Mollà, actual consellera d’Agricultura de la Generalitat del País Valencià i antiga regidora de l’Ajuntament d’Elx, el Misteri ‘acull les emocions, tradició, història i cultura d’un poble que ha sabut mantenir viva esta representació al llarg dels segles’.

Tot comentant l’himne de Vespres d’aquesta solemnitat, escrit pel monjo del segle XI Sant Pere Damià, el P. Abat Josep M. Soler ha destacat el ‘to d’alegria’ d’aquest text, pel fet que ‘Maria és la joia del món’ (gaudium mundi). L’abat ha destacat d’aquest himne l’estrofa que parla de Maria com aquella que ‘dóna la mà als caiguts’ (da manum lapsis) i porta ‘socors als dèbils’. I és que ‘l’Assumpció no allunya Maria del Poble de Déu, sinó que la introdueix en una dimensió nova  de proximitat espiritual amb tothom, incorporada al Crist ressuscitat com està, ella és “mare de misericòrdia”’.

El P. Abat Josep M. destaca també d’aquest himne la joia que per a nosaltres és Maria, pel fet ‘d’haver-nos portat Jesucrist’, una joia que es deu també a ‘la seua santedat personal’. Per això en la seua glorificació, Maria ‘ens mostra que també nosaltres, germans seus en humanitat i en la fe cristiana, som destinats a la vida per sempre en la glòria del Crist’.

Aquest himne de Sant Pere Damià anomena Maria ‘nova estrella del cel’ (nova stella caeli), ja que ‘per la seua lluminositat espiritual indica des de la glòria, als qui fem via en aquest món, quin és el camí que duu a la felicitat i a la vida per sempre’.

Maria, com a ‘nova estrella del cel’, queda simbolitzada a Elx en la Nit de l’Albà, quan la palmera de la Mare de Déu, integrada per més de tres mil coets, il·lumina aquesta ciutat del Baix Vinalopó. Per això també Santa Maria, la deixebla predilecta i més perfecta del Crist, il·lumina els cors de tots els qui l’aclamen com a mare, a tants pobles, com a patrona.

The post Maria, ‘Verge humil, flor d’honor’ appeared first on VilaWeb.