Els polítics que formaran el nou govern de Catalunya no haurien de caure mai en l’actitud dels mestres de la Llei, una actitud que Jesús va blasmar fa dos mil anys. Jesús, per prevenir la gent senzilla de la superficialitat i dels enganys dels mestres de la Llei, deia: “No vos fieu dels mestres de la Llei. Els agrada passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els salude a les places, que els facen ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues”. I Jesús acabava així: “Són els qui seran jutjats més rigorosament”. (Mc 12:38-40).

L’exercici de la política, si s’entén com a servei als ciutadans, és una manera noble de ser útil a la societat, com ha dit el papa Francesc. Però si la política no s’entén com un servei sinó com un mitjà per a trepitjar els altres d’una manera despòtica i per a fer més i més diners i, a més, de manera il·lícita, es converteix en una cova de lladres.

L’abat Sant Bernat de Claravall adreçava al seu deixeble, el papa Eugeni III, quan va ser elegit bisbe de Roma, aquestes paraules: “Presidiràs per vetlar, per atendre, per cuidar, per servir”. I afegia encara: “Tu has de ser la figura de la rectitud, qui afirma la veritat, el refugi dels oprimits”. Aquesta hauria de ser sempre l’actitud del nou govern. L’abat Sant Bernat demanava també als pastors de l’Església, que foren sol·lícits amb els més desafavorits: “Has de cuidar dels pobres, eres l’esperança dels qui sofreixen misèria i tutor dels orfes”.

Aquest hauria de ser també el comportament dels polítics: des de l’honestedat i la rectitud, preocupant-se pels qui pateixen i servint els ciutadans, més que manant-los. És el que desitge al president de la Generalitat de Catalunya: que siga servidor del poble de Catalunya amb honestedat i rectitud, i faça realitat en la seua manera de governar els versos d’Espriu que el Sr. Aragonès digué divendres passat: “El desvalgut i el qui sofreix, per sempre són els teus únics senyors”.

Sant Benet demana a l’abat “que mostre, més aviat amb fets que no de paraula” (RB 2:12) el que s’ha de fer, cosa que també s’ha de demanar al nou president. I que l’abat “mire de ser més estimat que temut” (RB 64:15).

També es pot aplicar a Aragonès l’advertiment que Sant Benet fa a l’abat, ja que en ser elegit pare de la comunitat, l’abat “ha de saber que, a qui més es confia, més se li exigirà” (RB 2:30). Igualment, Sant Benet vol que l’abat (com el president), “sàpiga també quina cosa tan difícil i tan àrdua no accepta” (RB 2:31). Aquesta mateixa idea, Sant Benet la repeteix al capítol 64, quan recorda que “qui ha estat instituït abat ha de pensar sempre quina càrrega no ha acceptat i a qui haurà de donar compte de la seua administració” (RB 64:7). El nou president no hauria d’oblidar mai, tampoc, que es deu als ciutadans i que per això mateix haurà de donar compte al poble de Catalunya de la seua actuació, perquè com diu Espriu, ell és  “tan sols el més humil dels servidors”.

Tant de bo que en el nou govern prevalga sempre l’actitud de servei per damunt de l’ambició i el despotisme. I la generositat per sobre de qualsevol mesquinesa, trampes o males arts. Perquè els autèntics polítics (i això no ho haurien d’oblidar mai els qui han estat cridats a aquest servei), són elegits “per vetlar, per atendre, per cuidar, per servir”, com deia Sant Bernat. Així faran seu el testament atribuït al rei Jaume I, quan demanava “Estimar i protegir totes les persones i el poble; fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimisquen els menuts”.

A més, el president de la Generalitat hauria de tindre sempre al davant (i no oblidar-lo mai), el Salm 100:

“Estudiaré la causa de la gent honrada,
sempre que recorren a mi.
Portaré les coses de palau
amb honradesa de cor,
no em proposaré d’aconseguir
cap objectiu innoble.
No sóc amic dels qui obren contra llei,
no hi vull tenir tractes;
que s’allunyen de mi els cors perversos,
són per a mi uns desconeguts;
m’és insuportable l’home d’ulls altius
i de cor arrogant.
Pose els ulls en gent fidel del país,
per cridar-los a viure amb mi;
són hòmens de conducta irreprensible
els qui estan al meu servei.
No tindran lloc al meu palau
els homes fraudulents;
no es mantindrà a la meua presència
ningú que mentisca”.

La lletra del nou govern Aragonès, amb els versos d’Espriu, sona molt bé. Només falta que la música també sone igualment bé, per tal que la Generalitat de Catalunya es dedique a treballar en cos i ànima pel bé dels ciutadans, sobretot dels més desafavorits i al mateix temps, els socis de govern no continuen perdent el temps atacant-se o desqualificant-se mútuament, com han fet al llarg de l’última legislatura.

The post “Més li pertoca servir que manar” appeared first on VilaWeb.